Una empresa catalana, Mier Comunicaciones, ha contribuït en gran part, a la posada en orbita del satèl·lit.

Senyor Pedro Mier, ¿Quina és l’aportació de Mier Comunicaciones al satèl·lit SMOS? ¿Quins elements hi ha a bord? ¿Per a què serveixen?

L’SMOS consisteix en una plataforma estàndard més un instrument en forma de ‘Y’ grega que es diu MIRAS, sigles que traduïdes serien Radiòmetre de Microones d’Obertura Sintètica. Els investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya han desenvolupat el concepte científic i nosaltres hem posat la tecnologia.

El que hem fet a Mier, concretament, és el radiòmetre de microones, uns sensors que capten emissions de sorolls tèrmics i variacions d’humitats. Nosaltres diem que els sensors són com el ulls de l’aparell. Bé, de fet són 72 sensors, o ulls.

El llançament del satèl·lit, el passat 2 de novembre, ¿és per a vostè un motiu per a estar ben orgullós, veritat? 

És clar. És un orgull. Ha estat un projecte engrescador, gratificant, i un repte tecnològic. Penseu que treballem en aquest projecte des de l’any 1993.

¿Es la primera col·laboració de Mier amb l’Agència Espacial Europea (ESA)? 

No. De fet el nostre primer contracte amb l’Agència és del 1985. Ja portem 24 anys treballant amb la ESA en totes les línies: científica, d’observació terrestre, de navegació (com és el cas del projecte Galileo) i en telecomunicacions.

¿Hi ha hagut molta investigació i molta inversió? 

Sí, i tant. D’una banda hem hagut de fer inversions físiques, construint més sales netes, que són com els ‘quiròfans’ tecnològics, amb un ambient controlat de partícules i amb unes condicions constants. D’altra banda s’ha invertit en instrumental i també en personal.

¿Quanta gent treballa a Mier Comunicaciones? 

Som 150 persones. El 70 per cent són enginyers o titulats superiors.

¿Tenen més contractes futurs amb la ESA? 

Els nostres projectes amb la ESA són continus i en diferents àmbits. Tant en programes de ciència, observació de la terra, meteorologia, navegació i telecomunicacions com en programes preparatoris tecnològics.

Aquests equipaments d’alta tecnologia, després, ¿quines aplicacions tenen ‘a la terra’? 

Per començar, les aplicacions directes del satèl·lit: serveix per estudiar el canvi climàtic, els avançaments de les collites, les previsions d’aiguats, etc. Desprès estan les aplicacions addicionals. L’SMOS ens ha obert les portes del mercat comercial més difícil de la terra, als Estats Units. Quatre satèl·lits de telecomunicacions nord-americans porten tecnologia nostra.

I també ens ha servit per millorar les telecomunicacions terrestres. L’experiència ens serveix per dissenyar millors equips terrestres. Som els primers proveïdors en equips de TDT de l’Estat, repetidors de telefonia i transmissors de Banda Ampla.

En efecte, Mier és també un subministrador de referència per als equips de transmissió de TV i telefonia. En relació a la Divisió de Transmissió, ¿Mier també ha treballat per a l’administració catalana? ¿En quin aspecte? 

Per a l’Administració podem dir que treballem, però de forma indirecta. Treballem en els projectes impulsats per la Secretaria, com ara el desplegament de la TDT i l’extensió de la radiotelefonia mòbil al món rural, subministrant equips a Abertis Telecom i als operadors que tenen convenis amb la Secretaria.

Finalment, ¿podem dir que Catalunya té empreses competitives i capdavanteres en el sector de les telecomunicacions, senyor Mier?

La mida de la competitivitat és la capacitat d’exportar i jo puc dir que sí. Aquest primer de novembre hem participat en l’apagada analògica de TV a Dinamarca, perquè nosaltres hem estat els subministradors de tota la xarxa de repetidors. I a Noruega, cap al nord del país, hem subministrat 400 centres repetidors de TDT.