LLEI 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics.

Preàmbul

Juntament amb la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, es presenta aquesta llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics, que s’estructura en tres títols: el primer, dedicat a les mesures fiscals; el segon, dedicat a les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques i a les mesures en matèria de funció pública, i el tercer, relatiu a la creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics. En conjunt, aquesta llei conté cent setze articles, als quals cal afegir les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals corresponents, que la completen.

Catalunya, com totes les economies del seu entorn, pateix les conseqüències de la crisi econòmica i financera internacional. Precisament, els problemes estructurals de l’economia catalana que han conduït a aquesta crisi i les seves repercussions il·lustren la necessitat urgent d’algunes de les mesures adoptades en les disposicions d’aquesta llei. Per aquest motiu, algunes mesures es dirigeixen a incrementar els ingressos –entre aquestes, les mesures tributàries recollides en els títols I i III–, i altres tracten de reduir la despesa pública, fonamentalment les que recull el títol II, que pretenen una estratègia de racionalització dels recursos humans al servei de l’Administració catalana.

El títol I, que recull les mesures fiscals, es divideix en dos capítols. El primer capítol conté tres seccions, i es dedica a les normes relacionades amb els tributs propis; el segon capítol està dedicat a la normativa reguladora dels tributs cedits.

Entre les mesures relatives als tributs propis, es modifiquen, en primer lloc, els tipus de gravamen del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals; pel que fa al cànon de l’aigua, les modificacions dels seus elements quantitatius s’insereixen dins el marc europeu d’actuació de la política de l’aigua, sobretot en el principi de recuperació dels costos dels serveis del cicle de l’aigua, que s’ha d’aplicar de manera que incentivi l’ús eficient del recurs, i, per tant, contribueixi als objectius mediambientals perseguits. També amb relació a aquest mateix tribut, les entitats subministradores passen a ésser considerades ara com a substitutes del contribuent, i no meres col·laboradores en la recaptació del tribut. La secció tercera fa referència al règim de taxes. Cal esmentar la creació de la taxa sobre els actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l’emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació, i també la creació de dues taxes en l’àmbit de l’Administració de justícia: la primera, el fet imposable de la qual el constitueix la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de Justícia de competència de la Generalitat, a instància de part, en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, en òrgans judicials amb seu a Catalunya; i la segona taxa, el fet imposable de la qual el constitueix la utilització privativa o l’aprofitament especial, per qualsevol títol, constituïts sobre béns o drets afectes al servei públic de la justícia, en l’àmbit de la competència de la Generalitat de Catalunya. La resta de modificacions consisteixen en l’addició de nous fets imposables en taxes ja existents, o en l’adaptació a la normativa substantiva reguladora de la matèria o modificacions del règim d’exempcions.

La taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia de competència de la Generalitat, que es crea a l’empara de la lletra f de l’article 104 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, s’imposa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia de competència de la Generalitat, manifestada per la realització de determinats actes, a diferència de la taxa estatal, el fet imposable de la qual és l’exercici de la potestat jurisdiccional, de manera que la coincidència merament temporal en la producció d’actes que constitueixen per disposició legal manifestació dels fets imposables respectius no comporta en cap cas la seva identitat. Al contrari, el fet imposable de la taxa estatal el constitueix l’exercici de la potestat jurisdiccional stricto sensu, que s’identifica amb la funció de “jutjar i fer complir el que ha estat jutjat” de l’article 117.3 de la Constitució; mentre que, en la taxa autonòmica, el fet imposable el constitueix el conjunt d’actuacions del personal que dóna suport als òrgans jurisdiccionals i també la utilització dels elements materials necessaris, sempre i exclusivament de competència de la Generalitat.

El capítol II, dedicat als tributs cedits, consta de sis seccions. En les seccions dedicades a l’impost sobre la renda de les persones físiques i a l’impost sobre successions i donacions es recullen mesures de caràcter tècnic. Quant a l’impost sobre el patrimoni, i per tal de no generar situacions de desigualtat de la ciutadania de Catalunya amb la resta de l’Estat, es modifica el mínim exempt ara vigent per tal de fixar-lo en l’import aprovat en l’àmbit estatal.

Amb relació als tributs de naturalesa indirecta, en la secció quarta d’aquest capítol, i sobre la base de la necessitat de reducció del dèficit, s’incrementen, d’una banda, els tipus de gravamen de la modalitat d’actes jurídics documentats; de l’altra, però, es preveuen també bonificacions en la quota de l’impost que grava determinades operacions com ara la novació de crèdits hipotecaris, per tal d’equiparar aquesta situació a les novacions de préstecs hipotecaris ja exemptes. En aquesta mateixa línia de disminució de la pressió fiscal quan es donen determinades circumstàncies, s’estableix una bonificació en la quota en l’impost de transmissions patrimonials oneroses que grava la transmissió a l’entitat financera de l’habitatge habitual per part de la persona física que no pot fer front al pagament del crèdit o préstec hipotecari. La mateixa bonificació és aplicable als contractes d’arrendament signats per ambdues parts, i també a la recompra feta pel particular del seu habitatge.

Pel que fa a la tributació sobre el joc, destaca la introducció de nous tipus impositius per a jocs de bingo específics.

Finalment, tanquen aquest capítol II les modificacions fetes en el tipus de gravamen autonòmic de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, que afecta les gasolines i el gasoil d’ús general.

El títol II de la Llei inclou les mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques i les modificacions en matèria de funció pública. Es divideix en quatre capítols. El capítol I conté mesures relacionades amb la gestió financera i el control, per la qual cosa modifica el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, i inclou aspectes relatius a l’ordenació jurídica de la despesa pública, i en aquest sentit, es tracten les operacions de crèdit que la Generalitat concerta amb persones físiques o jurídiques, el deute públic, l’aplicació del producte de l’endeutament i les obligacions de les persones beneficiàries de l’activitat de foment –en concret, de la justificació de la despesa–, amb la finalitat d’optimitzar la gestió financera i el control de la despesa pública.

El capítol II inclou una mesura que afecta diversos òrgans: un òrgan regulador, un de consultiu i un d’estatutari, com l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i la Sindicatura de Comptes, respectivament.

Pel que fa als dos primers òrgans, l’objectiu de la mesura és, d’una banda, assegurar la coherència entre l’estructura orgànica pressupostària de la Generalitat i el que estableixen les lleis de creació d’aquests òrgans, i homogeneïtzar-la entre tots ells, per tal d’assegurar que són consolidables en el conjunt de pressupostos del sector públic de la Generalitat; i d’altra banda, es tracta de regular un procediment d’elaboració dels pressupostos que sigui coherent amb el procediment general d’elaboració dels pressupostos de la Generalitat en el qual aquells s’han d’integrar.

Quant a les modificacions proposades amb relació a la Sindicatura de Comptes, comporten la modificació de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, amb l’objectiu d’esmenar errors materials i duplicitats innecessàries, la qual cosa millora el text normatiu i se simplifiquen tràmits en els processos interns de la Sindicatura.

El capítol III, relatiu a altres modificacions de lleis substantives, es divideix en diverses seccions. El capítol comença amb una nova regulació de certes entitats de dret públic de la Generalitat. Inclou la modificació de la Llei 6/2007, del 17 de juliol, del Centre d’Estudis d’Opinió, amb la finalitat de donar a aquest organisme la condició de mitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens i entitats que en depenen o hi estan vinculats i que tenen la condició de poders adjudicadors, per a la realització de les funcions que li són pròpies. També s’hi inclou la modificació de la Llei 15/1993, del 28 de desembre, per la qual es crea el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, i la modificació del text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, del 24 de desembre –en aquest darrer cas, la modificació té l’objectiu d’atorgar al conseller delegat o consellera delegada de l’Institut Català de Finances la representació ordinària i extraordinària de l’Institut en qualsevol àmbit i circumstància, amb les més àmplies facultats a aquest efecte. Així mateix, també es modifica la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, per tal de configurar-lo com un instrument de foment de l’activitat econòmica.

També és objecte de modificació la Llei 13/2009, del 22 de juliol, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, pel que fa a les seves funcions, amb l’objectiu de recollir les que Adigsa, avui dissolta, exercia en els barris d’habitatge públic que actualment gestiona l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per al foment i finançament de projectes socials d’entitats i associacions.

Pel que fa a la renda mínima d’inserció, es modifiquen diversos articles de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció.

Així mateix, també es modifica la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, amb relació a l’estatut personal de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya.

També es modifiquen, entre altres, la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya; la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic; i el Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus –en concret, l’article 30, relatiu a les operacions de disposició del rebuig dels residus.

Cal destacar la important contribució de les universitats públiques de Catalunya als objectius d’equilibri i estabilitat pressupostaris, atès que estan classificades, en termes del SEC 95, dins el sector d’Administració pública de la Generalitat, mitjançant les mesures establertes per aquesta llei, sens perjudici de les bases estatals, de conformitat amb l’article 172 de l’Estatut d’autonomia i d’acord amb el Consell Interuniversitari de Catalunya. Correspon a cada universitat, fent ús de la seva autonomia, i al Consell Interuniversitari de Catalunya, com a òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya, continuar avançant, tant en la col·laboració interuniversitària com en la compartició de serveis, per a una sostenibilitat millor de les universitats públiques de Catalunya i per a aportar valor al nou model econòmic basat en el coneixement i en la transferència d’aquest coneixement a la societat.

El capítol IV estableix, entre altres coses, les normes en matèria de funció pública, que responen a la necessitat de les administracions de continuar posant en pràctica processos de generació d’estalvi pressupostari per tal d’acomplir els principis i objectius d’estabilitat pressupostària i disciplina fiscal davant la situació econòmica actual. En aquest escenari econòmic caracteritzat per la intensitat de la crisi econòmica amb origen en la crisi financera internacional i amb efectes sobre el creixement i l’ocupació és urgent adoptar mesures de contenció en les despeses de personal de l’Administració pública. Atès l’important pes que l’ocupació pública té en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, les mesures adoptades comporten un estalvi molt important per a continuar millorant l’eficàcia i la racionalització de les despeses de personal i la seva reducció mentre persisteixin les circumstàncies econòmiques extraordinàries actuals.

El context actual obliga a fer un esforç important de contenció del dèficit i d’ajustament de la despesa pública. Entre altres mesures d’austeritat, en el marc de les polítiques de contenció de les despeses de personal, s’ha procedit a un reajustament extraordinari de les millores socials pactades per als empleats públics, a suspendre o modificar els pactes, acords i convenis sindicals subscrits segons l’article 38.10 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, i a suspendre indefinidament el sistema de premis vinculat als anys de serveis prestats consistents en el gaudiment de dies addicionals de vacances. Pels mateixos motius, en el cas del personal laboral al servei de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic, la suspensió s’estén a les clàusules dels convenis col·lectius que puguin incloure sistemes de premis per vinculació o antiguitat consistents en la percepció de quantitats en metàl·lic.

El títol III crea l’impost sobre les estades en establiments turístics. Aquest impost s’afecta a un fons de turisme amb finalitats de promoció, impuls, preservació, foment i desenvolupament d’infraestructures turístiques. Es configura com un tribut propi de la Generalitat en què el fet imposable és constituït per l’estada en els establiments que conformen l’àmbit d’aplicació subjectiva del mateix tribut, i s’estableix una graduació de la càrrega tributària segons la categoria de l’establiment.

Aquesta llei conté vint-i-vuit disposicions addicionals i onze disposicions transitòries, i acaba amb sis disposicions derogatòries i onze disposicions finals.

Títol I

Mesures fiscals Capítol I - Capítol II

Capítol I

Tributs propis Secció Primera - Secció Tercera

Secció Primera

Cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals Article 1

Article 1

Modificació de l'article 15 de la Llei 8/2008

Secció Segona

Cànon de l'aigua Article 2 - Article 14

Article 2

Modificació de l'article 2 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Es modifica l’apartat 14 de l’article 2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, que resta redactat de la manera següent:

“14. Ús i consum de l’aigua:

”a) La captació del medi o d’una infraestructura de l’Agència Catalana de l’Aigua o d’un altre operador; la distribució i el consum d’aigües superficials o subterrànies, i la producció per mitjà d’instal·lacions de tractament d’aigua marina.

”b) L’emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d’aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor.

”c) Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que pugui repercutir de manera significativa en l’estat de les aigües, com ara la generació d’energia elèctrica i la refrigeració.”

Article 3

Modificació de l'article 64 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 64 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“64.1 Constitueix el fet imposable del cànon de l’aigua l’ús real o potencial de l’aigua, en els termes establerts per l’article 2.14.”

2. Es modifica la lletra a de l’article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“a) Els usos que en fan l’Agència Catalana de l’Aigua, les ELA, i també els òrgans de l’Estat, les comunitats autònomes i els ens locals, per a operacions d’investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres hidràuliques públiques de llur competència.”

3. Es modifica la lletra c de l’article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“c) Els destinats a la prestació gratuïta, per part de les administracions que en siguin titulars, dels serveis d’alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics, i també els altres serveis que s’estableixin per reglament, sempre que l’aigua emprada per a aquests usos tingui la qualitat d’aigua no potable o procedeixi de fonts alternatives de producció, com ara l’aigua regenerada o reutilitzada, i no hagi estat distribuïda per mitjà de les xarxes de subministrament d’aigua potable.”

4. Se suprimeix la lletra d de l’article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

5. Es modifica la lletra g de l’article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“g) La utilització d’aigües pluvials per a usos domèstics i la utilització d’aigües freàtiques sense cap més utilitat que la d’impedir la inundació o el deteriorament de les instal·lacions en què es fa una activitat, llevat que aquestes aigües s’aboquin a un sistema de sanejament públic o incorporin càrrega contaminant.”

6. S’afegeix una lletra, la h, a l’article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

“h) Els destinats a la distribució d’aigua en alta, fets per corporacions de dret públic adscrites a l’Administració hidràulica.”

Article 4

Modificació de l'article 66 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 66 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“66.2 Són subjectes passius en concepte de contribuent les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, i les entitats a què fa referència l’article 35.4 de la Llei general tributària, usuàries d’aigua, que la reben per mitjà d’entitats subministradores o operadors en alta, que la capten d’instal·lacions pròpies, d’una infraestructura de l’Agència Catalana de l’Aigua o en règim de concessió de proveïment, o la produeixen mitjançant instal·lacions de tractament d’aigua marina.”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 66 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“66.3 Les entitats subministradores són substitutes del contribuent, usuari d’aigua subministrada per aquestes entitats, i, com a tals, resten obligades al compliment, en la forma i els terminis establerts, de les obligacions materials i formals que els imposa aquesta llei. No obstant això, han d’exigir, dels qui són contribuents, l’import de les obligacions tributàries satisfetes per elles, mitjançant la repercussió del cànon de l’aigua en les factures que emetin pel servei de subministrament d’aigua, en les condicions que estableixen aquesta llei i el reglament que la desplega.

“Les entitats que acreditin que no poden dur a terme la recaptació per via de constrenyiment d’allò que facturen resten exemptes de responsabilitat pel que fa als imports repercutits sobre llurs abonats i que resultin incobrables. A aquests efectes, es considera incobrable l’import repercutit per factura, quan l’abonat hagi entrat en situació de concurs de creditors o bé quan concorrin els requisits següents:

“a) Que hagi passat més d’un any des de l’acreditament de l’impost repercutit sense obtenir-ne el cobrament, i que aquesta circumstància estigui degudament recollida en la comptabilitat de l’entitat.

”b) Que l’import incobrat, corresponent al cànon de l’aigua, sigui superior a 150 euros.

”c) Que l’entitat subministradora acrediti haver instat el cobrament del deute mitjançant reclamació judicial i requeriment notarial.

”Els imports incobrats han d’ésser justificats, mitjançant el model que s’aprovi per resolució de la direcció de l’Agència, en el moment de presentació de l’autoliquidació corresponent, per tal que siguin reclamats directament al contribuent per la via executiva, llevat que no consti llur notificació, supòsit en el qual l’Agència ha de notificar directament la liquidació perquè l’ingrés es faci en període voluntari, previ a la reclamació per la via de constrenyiment.”

3. Se suprimeix l’apartat 4 de l’article 66 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

Article 5

Modificació de l'article 67 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“67.1 La base imposable és constituïda, en general, pel volum d’aigua utilitzat o, si no es coneix, pel volum d’aigua estimat, expressat, en tot cas, en metres cúbics. En els casos d’usos d’aigua per a l’abastament a tercers, s’entén que el volum d’aigua utilitzat inclou el volum d’aigua captat del medi, el lliurat per tercers i el produït en instal·lacions de tractament d’aigua marina.”

2. Es modifica l’apartat 5 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“67.5 La base imposable es determina:

”a) En general, i amb caràcter preferent, pel sistema d’estimació directa mitjançant comptadors homologats o altres mecanismes de control. A aquest efecte, els subjectes passius resten obligats a instal·lar i mantenir, a càrrec seu, un mecanisme de mesurament directe del volum d’aigua efectivament utilitzada, i a declarar-ne les lectures a l’Agència, segons la forma i els terminis establerts, per a cada supòsit, per aquesta llei i els reglaments de desplegament.

”Si els usuaris d’aigua per a l’abastament a tercers no opten expressament pel sistema d’estimació directa o no presenten les dades exigides perquè es pugui aplicar, s’entén que hi renuncien expressament en favor de l’estimació objectiva, llevat dels casos dels usuaris que utilitzin més d’1 hectòmetre cúbic anual d’aigua i dels que efectuïn un subministrament d’aigua en alta, en què la base s’ha de determinar sempre pel sistema d’estimació directa.

”b) Per estimació objectiva, per a contribuents determinats genèricament en atenció a l’ús d’aigua que fan i el volum de captació que es determini per reglament en atenció a les característiques i les circumstàncies de l’aprofitament. Es determinen per reglament les fórmules de càlcul de la base imposable del tribut segons el sistema d’estimació objectiva.

”Tanmateix, en els casos d’usos d’aigua per a l’abastament a tercers, la base imposable, pel sistema d’estimació objectiva, s’avalua a partir de la fórmula següent:

Volum total usat = 500 litres/abonat/dia x nombre d’abonats

”Per a l’aplicació dels coeficients establerts per l’apartat 10 de l’article 71, cal considerar el volum d’aigua no lliurat a tercers, que és el que resulta d’aplicar al volum total usat, determinat d’acord amb la fórmula anterior, un percentatge de pèrdues de la xarxa d’abastament del 30%.

”c) Per estimació indirecta quan l’Administració no pugui determinar la base imposable per mitjà de cap dels sistemes d’estimació anteriors a causa d’algun dels fets següents:

”c.1) L’incompliment de l’obligació d’instal·lar aparells de mesurament establerta per la lletra a.

”c.2) La manca de presentació de declaracions exigibles o la insuficiència o la falsedat de les presentades.

”c.3) La resistència, l’excusa o la negativa a l’actuació inspectora.

”c.4) L’incompliment substancial de les obligacions comptables.”

3. Se suprimeix l’apartat 6 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

4. Es modifica l’apartat 7 de l’article 67 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“67.7 Per a l’estimació indirecta de la base imposable, l’Administració ha de tenir en compte els signes, els índexs o els mòduls propis de cada activitat i, a més, qualsevol dada, circumstància o antecedent del subjecte passiu o d’altres contribuents que pugui resultar indicatiu del volum d’aigua captada.

”En particular, en els supòsits de captacions per a abastament a tercers, l’Agència pot utilitzar la fórmula concreta establerta per a la determinació de la base en règim d’estimació objectiva o bé modificar els valors indicats en aquest règim quan de les dades i altres antecedents de què disposa es desprèn que no s’ajusten a la realitat.”

Preàmbul 6

Modificació de l'article 69 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“69.1 En els usos domèstics de l’aigua, el tipus de gravamen aplicable a consums iguals o inferiors a la dotació bàsica per habitatge definida en la disposició addicional primera és de 0,4469 euros per metre cúbic.”

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“69.2 El tipus de gravamen aplicable al volum d’aigua consumit que excedeix la dotació bàsica per habitatge és, amb caràcter general, de 0,5147 euros per metre cúbic i s’afecta dels coeficients següents:

”a) Consum mensual entre 9 i 15 metres cúbics: 2.

”b) Consum mensual entre 15 i 18 metres cúbics: 5.

”c) Consum mensual superior a 18 metres cúbics: 8.”

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“69.3 Si el nombre de persones que viuen en un habitatge és superior a tres, s’apliquen els trams i coeficients que es fixen en aquesta taula:

“A més del que estableixen els paràgrafs anteriors, gaudeixen d’una ampliació de 3 m3 mensuals addicionals les persones amb un grau de disminució superior al 75%, reconegut per una resolució de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.”

4. Es modifica el primer paràgraf de l’apartat 8 de l’article 69 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“S’aplica als subjectes passius del cànon de l’aigua que compleixen les condicions assenyalades en el paràgraf següent, una tarifa social de 0,3999 euros per metre cúbic.”

Article 7

Modificació de l'article 71 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 5 de l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“La reutilització directa d’aigües residuals s’afecta d’un coeficient 0, sempre que les aigües no s’aboquin a un col·lector o a un sistema de sanejament públic. Tanmateix, aquest coeficient s’aplica, si escau, de manera ponderada al percentatge d’aigua consumida, sempre que, en relació amb el total del consum, superi el 50%. També es pot aplicar de manera ponderada aquest coeficient de reutilització directa d’aigües residuals si el volum d’aigua reutilitzada supera els 7.000 m3 l’any.”

2. S’afegeix un apartat, el 10, a l’article 71 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

“71.10 En els usos d’aigua destinada a l’abastament a tercers, el tipus s’afecta dels coeficients següents, en funció dels volums d’aigua als quals s’apliquen:

”a) Sobre els metres cúbics usats i no lliurats a tercers:

C1: 0,20

”b) Sobre els metres cúbics usats i lliurats a tercers:

”b1) Si els volums lliurats han estat captats directament del medi, d’una infraestructura de l’Agència Catalana de l’Aigua o d’una corporació de dret públic adscrita a l’Administració hidràulica, o han estat produïts per una instal·lació de tractament d’aigua marina:

C2: 0,07

”b2) Si aquests volums han estat captats d’una infraestructura d’un altre operador, sempre que hagin estat mesurats per comptador o altres dispositius de control:

C3: 0”

Article 8

Modificació de l'article 72 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Article 9

Modificació de l'article 75 del text refós de la legislació en matèria d'aigües a Catalunya

Es modifica l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 75. Repercussió del cànon de l’aigua per les entitats subministradores: declaració i ingrés

”75.1 Les entitats subministradores són substitutes del contribuent i estan obligades a fer repercutir íntegrament l’import del cànon de l’aigua sobre l’usuari final, el qual està obligat a suportar-lo.

”75.2 La repercussió es fa en la mateixa factura que emet l’entitat subministradora per documentar la contraprestació dels seus serveis, de manera diferenciada de la tarifa del servei, i reproduint l’estructura i els valors econòmics del cànon de l’aigua que estableixen els articles 69 a 72, i també la resta de requisits que es fixin per reglament. La part de l’import de la factura que correspon a la repercussió del cànon de l’aigua no es pot desglossar ni cobrar de manera separada del rebut de l’aigua.

”75.3 Les entitats subministradores han de declarar i ingressar, mitjançant autoliquidació, els imports repercutits en concepte de cànon de l’aigua d’acord amb la forma i els terminis a què fan referència els apartats 4 i 5 i que es desenvolupin per reglament, i també els imports de cànon corresponents a llurs autoconsums. A aquest efecte han d’emplenar mitjançant el web de l’Agència Catalana de l’Aigua el model de declaració i d’autoliquidació, i posteriorment han de fer l’ingrés pel sistema de domiciliació bancària, mitjançant qualsevol entitat bancària col·laboradora o per qualsevol altre mitjà que estableixi la normativa vigent. En aquest cas, la utilització de mitjans electrònics exclou l’obligació d’aportar qualsevol justificant d’ingrés.

”75.4 Les entitats subministradores d’aigua estan obligades a declarar i autoliquidar mensualment a l’Agència Catalana de l’Aigua els imports repercutits nets en concepte de cànon de l’aigua, d’acord amb el calendari següent i seguint el model que a aquest efecte s’aprovi per resolució del director o directora de l’Agència:

”Si es detecta la manca de presentació o d’ingrés d’una o més declaracions de repercussió neta i autoliquidacions mensuals dins el termini per a fer-ho, l’Agència ha de fer les actuacions necessàries per a estimar i liquidar provisionalment els imports corresponents a cada període no declarat. Així mateix, ha d’iniciar, si escau, les actuacions de comprovació que corresponguin, d’acord amb els procediments establerts per la normativa tributària vigent.

”75.5 Sens perjudici del que estableix l’apartat 4, totes les entitats subministradores estan obligades a presentar a l’Agència Catalana de l’Aigua, al més tard el 10 de març de cada any, per a cadascun de llurs municipis de subministrament, una declaració resum de la facturació neta feta l’any natural anterior, ajustada al model que s’aprovi per resolució del director o directora de l’Agència.

”Les entitats subministradores amb una facturació superior a un milió de metres cúbics anuals han de presentar també al més tard el 10 de març de cada any una relació detallada de la facturació i els documents equivalents a les factures, amb expressió de la totalitat de les dades resultants de la repercussió del cànon de l’aigua i les exigides pel Reial decret 1496/2003, del 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament que regula les obligacions de facturació i es modifica el Reglament de l’impost sobre el valor afegit. Aquesta relació s’ha d’ajustar a les prescripcions tècniques que dicti l’Agència.

”75.6 Les entitats subministradores d’aigua estan obligades al pagament de les quantitats corresponents al tribut que no han fet repercutir en llurs abonats. L’obligació de pagament es genera el 31 de desembre de l’any al qual correspondria la repercussió.

”75.7 L’Agència Catalana de l’Aigua pot, si es considera convenient, liquidar directament el cànon de l’aigua als usuaris.

”75.8 Les accions per l’eventual impagament del cànon de l’aigua són les que determina la legislació tributària vigent.

”75.9 L’Agència Catalana de l’Aigua comprova i investiga les activitats que integren o condicionen el rendiment del cànon de l’aigua, com ara el consum d’aigua, la facturació o la percepció d’aquest.

”75.10 Les infraccions administratives per defectes en l’aplicació del cànon i les sancions corresponents són les que estableix l’article 77 i les que conté la Llei general tributària i la normativa reglamentària que les desplega.

”75.11 El compliment, per part de les entitats subministradores, de les obligacions materials i formals que la norma els imposa per llur condició de substitutes del contribuent no dóna dret a cap tipus de compensació econòmica.”

Article 10

Addició de l'article 76 bis al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

S’afegeix un article, el 76 bis, al text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, amb el text següent:

“Article 76 bis. Procediment per a la declaració i autoliquidació del cànon de l’aigua corresponent a captacions d’aigua efectuades directament del medi o d’una infraestructura de l’Agència Catalana de l’Aigua o d’un altre operador i destinada a l’abastament a tercers

”1. Els usuaris d’aigua per a l’abastament a tercers estan obligats a declarar a l’Agència Catalana de l’Aigua, per cada municipi de subministrament, les lectures dels aparells de mesura, i a declarar i autoliquidar el cànon de l’aigua meritat durant el període d’acreditament, en els terminis previstos en aquest article i mitjançant els models aprovats per l’Agència.

”A aquests efectes, s’estableixen els sistemes de declaració i autoliquidació següents:

”a) Ordinari, aplicable als usuaris d’aigua a què es refereix el paràgraf anterior que utilitzin més d’1.000.000 de metres cúbics anuals, considerant el conjunt de tots els municipis que subministren.

”b) Simplificat, aplicable als usuaris d’aigua que utilitzin menys d’1.000.000 de metres cúbics anuals en el conjunt de municipis de subministrament.

”2. Els usuaris d’aigua subjectes al procediment ordinari han de presentar les declaracions següents, en els terminis que s’indiquen:

”a) Declaració setmanal de les lectures dels aparells de mesura de l’aigua utilitzada o dels volums registrats pels mecanismes de control.

”b) Declaració del volum d’aigua utilitzat, en funció de la seva procedència, diferenciant els metres cúbics lliurats a tercers dels no lliurats, i autoliquidació trimestral de l’import del cànon corresponent.

”Si en el termini per a declarar no es coneix la dada real del volum total captat i la del volum lliurat a tercers o la seva procedència, s’ha de declarar, de manera provisional, la dada resultant de les aportades a la Comissió de Preus per a l’aprovació de l’expedient de tarifes o d’altres degudament justificades.

”c) La declaració i autoliquidació trimestral s’ha de fer, al més tard, el dia 20 del mes següent al trimestre natural a què es refereix.

”d) Declaració resum de tots els volums utilitzats en l’exercici, lliurats i no lliurats a tercers, que s’ha de presentar com a màxim el 20 de març de l’any següent a l’exercici a què es refereix, i de manera ajustada a les prescripcions tècniques i formals que fixi l’Agència, només en el cas que s’hagi declarat provisionalment d’acord amb el que estableix l’apartat b. Amb aquesta declaració, si s’escau, el contribuent ha d’autoliquidar els imports de cànon que no ha declarat i ingressat prèviament, i, en el seu defecte, l’Agència pot regularitzar les declaracions trimestrals presentades prèviament, per tal d’emetre la liquidació complementària que pertoqui.

”3. Els usuaris d’aigua subjectes al procediment simplificat han de presentar dos tipus de declaració:

”a) Declaració trimestral de les lectures dels aparells de mesura o dels volums registrats pels mecanismes de control de què disposin, que s’ha de presentar com a màxim el dia 20 del mes següent al trimestre a què es refereixen, llevat que s’hagi optat pel sistema d’estimació objectiva de la base establert per l’article 67.

”b) Declaració resum anual de volums utilitzats i autoliquidació de l’import del cànon corresponent, com a màxim el 20 de març de l’any posterior a aquell a què es refereix la declaració. Aquesta declaració ha de contenir les mateixes dades i s’ha d’ajustar a les prescripcions tècniques i formals fixades per l’Agència amb relació a la declaració resum establerta pel procediment ordinari.

”4. En cas d’incompliment de les obligacions de declarar i autoliquidar regulades per aquest article, l’Agència Catalana de l’Aigua ha de liquidar el cànon de l’aigua meritat pel sistema d’estimació objectiva o indirecta, d’acord amb el que estableixen els apartats 5 a 7 de l’article 67, i també la Llei general tributària i els seus reglaments de desplegament, sens perjudici de l’exigència de la responsabilitat que pertoqui per la comissió d’una infracció tributària, d’acord amb el que estableix la normativa vigent per als tributs de la Generalitat, amb les especialitats que estableix aquesta llei.”

Article 11

Modificació de l'article 77 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Es modifica l’article 77 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 77. Infraccions i sancions tributàries

”77.1 L’Agencia Catalana de l’Aigua gestiona i recapta el cànon de l’aigua i els altres tributs que estableix aquesta llei, d’acord amb les seves determinacions i les disposicions reglamentàries aplicables.

”77.2 Les infraccions, les sancions, els subjectes responsables d’aquestes i el procediment sancionador en matèria tributària es regeixen supletòriament, en tot allò no establert per aquesta llei, per la Llei general tributària i la legislació general aplicable a la percepció, comprovació i inspecció dels tributs de la Generalitat i per les normes que despleguin aquesta llei.

”77.3 El règim de responsabilitat i successió en les sancions tributàries és el que estableixen la Llei general tributària i la normativa de desplegament.

”77.4 Sens perjudici de les infraccions establertes per la Llei general tributària, són infraccions relacionades amb els tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua, les següents:

”a) La manca de repercussió del cànon de l’aigua en el mateix document de la factura per les entitats subministradores d’aigua, que pot ésser tipificada com a infracció lleu, greu o molt greu, en funció de la base sobre la qual s’aplica, és a dir, la quantia que s’hauria d’haver inclòs en les factures per aquest concepte tributari.

”La tipificació de la infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent, s’ha de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

”b) La manca de presentació en els terminis reglamentaris de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua per part dels subjectes passius, si no hi ha perjudici econòmic, que constitueix una infracció lleu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 300 euros.

”c) La presentació incompleta, incorrecta o amb dades falses de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua per part dels subjectes passius, quan no hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua, que constitueix una infracció greu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 300 euros.

”d) La manca de la presentació, d’acord amb la forma i els terminis reglamentàriament establerts per a fer-ho, de la declaració periòdica del volum d’aigua consumit de fonts pròpies (B6), necessària per a practicar les liquidacions corresponents, quan hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua.

”La tipificació d’aquesta infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent, s’ha de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

”e) La manca de la presentació, d’acord amb la forma i els terminis reglamentàriament establerts per a fer-ho, de la declaració d’ús i contaminació de l’aigua, o la presentació incorrecta o fraudulenta, i també de les declaracions i autoliquidacions mensuals del cànon repercutit o la declaració resum de facturació, si hi ha perjudici econòmic per a l’Agència Catalana de l’Aigua, pot ésser tipificada d’infracció lleu, greu o molt greu, en funció de la base sobre la qual s’aplica.

”La tipificació de la infracció com a lleu, greu o molt greu, i la determinació de la sanció corresponent, s’ha de fer d’acord amb els criteris establerts per la normativa tributària aplicable.

”f) L’ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari sense el lliurament simultani del full de liquidació o autoliquidació, i del fitxer amb el detall de cadascun dels municipis de subministrament a l’Agència Catalana de l’Aigua, que constitueix una infracció lleu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 200 euros per cada ingrés sense el lliurament del full de liquidació i el fitxer adjunt.

”g) La manca d’instal·lació d’aparells de mesurament per al càlcul de la base imposable segons el sistema d’estimació directa amb incompliment de l’obligació a què fan referència els apartats 5 i 8 de l’article 67.

”Aquesta infracció es considera greu i és sancionable amb una multa pecuniària fixa de 400 euros. Tanmateix, constitueix una infracció molt greu, i se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 800 euros, si l’Administració ha requerit la instal·lació de l’aparell de mesurament i en el termini atorgat no s’ha portat a terme aquesta instal·lació.

”77.5 La quantia de les sancions pecuniàries imposades d’acord amb els apartats precedents es gradua segons els criteris establerts amb caràcter general per la Llei general tributària i els reglaments de desplegament, i, si escau, pot ésser reduïda segons els criteris i percentatges a què fa referència l’esmentada Llei general tributària i el seu reglament de desplegament.”

Article 12

Modificació de l'article 78 del text refós de la legislació en matèria d'aigües a Catalunya

Article 13

Modificació de l'article 80 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Es modifica l’apartat 1 de l’article 80 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“80.1 En l’àmbit de competències de la Generalitat, l’ocupació, la utilització i l’aprofitament de béns de domini públic hidràulic a què fa referència l’article 112 del Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, que requereixin autorització o concessió es graven amb un cànon destinat a protegir i millorar aquest domini, l’aplicació del qual fa pública l’Agència Catalana de l’Aigua. Resten exempts del pagament del cànon d’utilització de béns de domini públic hidràulic:

”a) Els concessionaris d’aigua per l’ocupació o utilització dels terrenys de domini públic necessaris per a dur a terme la concessió.

”b) Les entitats locals per l’ocupació de béns de domini públic hidràulic quan sigui necessari per a la realització d’una actuació de protecció i millorament d’aquest domini públic.”

Article 14

Modificació de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012

Secció Tercera

Taxes Subsecció Primera - Subsecció Quaranta-unena

Subsecció Primera

Taxa dels hotels d'entitats Article 15

Article 15

Modificació del títol III del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica el capítol I del títol III del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, del 25 de juny, que resta redactat de la manera següent:

“Capítol I. Taxa dels hotels d’entitats

”Article 3.1-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la cessió a entitats privades sense ànim de lucre de l’ús dels despatxos, les sales i les bústies i apartats de correus adscrits als hotels d’entitats, per tal de facilitar-los el funcionament i l’exercici de llurs activitats, i també la cessió de l’ús de les sales dels hotels d’entitats a ens o organismes dependents de les administracions públiques.

”Article 3.1-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius d’aquesta taxa les entitats privades sense ànim de lucre, i també els ens i organismes dependents de les administracions públiques cessionaris de l’ús dels despatxos, les sales i les bústies i apartats de correus dels hotels d’entitats.

”Article 3.1-3. Exempció

”1. Els subjectes passius que tinguin cedit l’ús d’un despatx resten exempts del pagament de la quota establerta per l’apartat 2 de l’article 3.1-5 en concepte de cessió de l’ús de sala, i per l’apartat 3 del mateix article, en concepte de cessió de l’ús de bústia i apartat de correus.

”2. Les entitats i organismes públics pertanyents a l’Administració de la Generalitat o que en depenen resten exempts del pagament de la quota en concepte de cessió de l’ús de sala establerta per l’apartat 2 de l’article 3.1-5.

”Article 3.1-4. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la utilització dels béns dels quals s’ha cedit l’ús.

”Article 3.1-5. Quota

”La quota de la taxa es determina segons els béns que s’utilitzin, especificats a continuació:

”1. Cessió de l’ús de despatxos.

”1.1. En la modalitat a temps parcial. Ús per hores d’un despatx, amb un màxim de 12 hores setmanals en fraccions mínimes de 4 hores/dia: 18 euros mensuals.

”1.2. En la modalitat compartida. Ús conjunt amb altres entitats, amb un espai mínim de 6 metres quadrats per entitat: 30 euros mensuals.

”1.3. En la modalitat exclusiva. Ús per una única entitat segons la classificació del despatx, d’acord amb les seves dimensions.

”– Tipus A (menys de 12 metres quadrats): 40 euros mensuals.

”– Tipus B (de 12 metres quadrats a menys de 18 metres quadrats): 60 euros mensuals.

”– Tipus C (de 18 metres quadrats o més): 90 euros mensuals.

”2. Cessió de l’ús de sales.

”2.1. Tipus A (menys de 25 metres quadrats).

”Per hores completes o fracció: 2 euros/hora.

”2.2. Tipus B (de 25 metres quadrats a menys de 75 metres quadrats).

”Per hores completes o fracció: 3 euros/hora.

”2.3. Tipus C (de 75 metres quadrats o més).

”Per hores completes o fracció: 5 euros/hora.

”3. Cessió de l’ús d’apartat de correus.

”Taxa anual: 15 euros.

”3.1-6. Afectació

”La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven s’afecten al finançament del manteniment dels hotels d’entitats i de les inversions per a conservar-los, millorar-los i equipar-los.”

Subsecció Segona

Taxes per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l'Administració de justícia i per la utilització o l'aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l'Administració de justícia Article 16

Article 16

Addició del títol III bis al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un títol, el III bis, al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Títol III bis. Administració de justícia

”Capítol I. Taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia

”Article 3bis.1-1. Fet imposable

”1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia de competència de la Generalitat, a instància de part, en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, en òrgans judicials amb seu a Catalunya. La producció del fet imposable es manifesta mitjançant la realització dels actes següents:

”a) En l’ordre jurisdiccional civil, amb independència de la quantia: la interposició de la demanda de judici ordinari, la formulació de reconvenció en el judici ordinari i la presentació de la sol·licitud de declaració de concurs.

”b) En l’ordre jurisdiccional civil, en els casos de quantia superior a 3.000 euros: la interposició de demanda de judici verbal, la formulació de reconvenció en el judici verbal, la interposició de demanda de processos d’execució de títols extrajudicials, la interposició de demanda de judici canviari i la presentació de la petició inicial del procediment monitori i del procés monitori europeu.

”c) En l’ordre jurisdiccional civil, en els casos de quantia superior a 6.000 euros: la interposició de la demanda en els processos d’execució de títols judicials.

”d) La interposició de recursos d’apel·lació, extraordinari per infracció processal i de cassació en l’ordre civil.

”e) La interposició de recurs contenciós administratiu de quantia superior a 3.000 euros.

”f) La interposició de recursos d’apel·lació i de cassació en l’àmbit de la jurisdicció contenciosa administrativa.

”Als efectes del que estableix aquesta llei, els procediments de quantia indeterminada o aquells en què sigui impossible fer-ne la determinació d’acord amb les normes de la Llei d’enjudiciament civil es consideren de quantia superior a 6.000 euros.

”2. També constitueix el fet imposable de la taxa en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu l’emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials.

”3. La taxa és exigible en l’àmbit territorial de Catalunya per la producció o la realització dels fets imposables descrits en els apartats 1 i 2 que tinguin lloc en els òrgans de l’Administració de justícia amb seu a Catalunya, sens perjudici de les taxes i altres tributs de caràcter estatal que es puguin exigir.

”Article 3bis.1-2. Subjecte passiu

”És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica que, directament o mitjançant representació, realitzi algun o alguns dels actes a què fa referència l’apartat 1 de l’article 3bis.1-1, o sol·liciti la realització del fet imposable descrit en l’apartat 2 de l’article 3bis.1-1.

”Article 3bis.1-3. Exempcions i bonificacions

”1. Exempcions objectives.

”Estan exemptes de la taxa:

”a) La interposició de demanda i la presentació de recursos posteriors en matèria de successions, família i estat civil de les persones.

”b) La presentació de la demanda de judici ordinari en cas d’oposició de la persona deutora, en els supòsits de procediment monitori i procés monitori europeu pels quals s’hagi satisfet la taxa.

”c) La interposició de recursos contenciosos administratius i la presentació de recursos posteriors en matèria de personal, protecció dels drets fonamentals de la persona i actuació de l’Administració electoral, i també la impugnació directa de disposicions de caràcter general.

”2. Exempcions subjectives.

”Resten exemptes de la taxa:

”a) Les persones físiques o jurídiques que tinguin reconegut el dret a l’assistència jurídica gratuïta.

”b) Les entitats totalment exemptes de l’impost sobre societats.

”3. Bonificacions

”S’estableix una bonificació del 25% sobre la taxa per la prestació dels serveis a què es refereix l’apartat 1 de l’article 3bis.1-1 en el cas que la presentació dels escrits es faci per mitjans telemàtics i s’hagin implantat els mòduls informàtics que ho possibilitin per a cada tipus de procediment, en tots els partits judicials de Catalunya.

”Article 3bis.1-4. Acreditament

”1. En l’ordre jurisdiccional civil, l’acreditament de la taxa coincideix amb el moment de la realització dels actes següents:

”a) La interposició de l’escrit de demanda.

”b) La formulació de l’escrit de reconvenció.

”c) La presentació de la petició inicial del procediment monitori i del procés monitori europeu.

”d) La presentació de la sol·licitud de declaració de concurs.

”e) La interposició del recurs d’apel·lació.

”f) La interposició del recurs extraordinari per infracció processal.

”g) La interposició del recurs de cassació.

”2. En l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu, l’acreditament de la taxa coincideix amb el moment de la realització dels actes següents:

”a) La interposició del recurs contenciós administratiu, acompanyada o no de la formulació de demanda.

”b) La interposició del recurs d’apel·lació.

”c) La interposició del recurs de cassació.

”3. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 3bis.1-1, l’acreditament de la taxa es produeix en el moment de formular la sol·licitud de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials.

”Article 3bis.1-5. Quota

”1. És exigible la quantitat fixa que, en funció de cada tipus de procediment, es determina en la taula següent:

”En l’ordre jurisdiccional civil:

”En l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu:

”2. En el supòsit a què fa referència l’apartat 2 de l’article 3bis.1-1, l’import de la quota és de 10 euros.

”Article 3bis.1-6. Autoliquidació i pagament

”1. Els subjectes passius han d’autoliquidar la taxa d’acord amb el model oficial que s’estableixi, i han d’ingressar l’import de la quota en el Tresor de la Generalitat mitjançant les entitats col·laboradores habilitades a aquest efecte. En els supòsits d’exempció, el model d’autoliquidació s’ha d’emplenar indicant aquesta circumstància.

”2. El document d’autoliquidació de la taxa conforme al model oficial, degudament formalitzat i validat, ha d’acompanyar qualsevol escrit dels establerts per l’apartat 1 de l’article 3bis.1-1 o, si s’escau, la sol·licitud de segona certificació o testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials, a la qual, si s’escau, s’ha d’acompanyar del document acreditatiu del reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta en el procediment corresponent.

”Article 3bis.1-7. Gestió

”1. La gestió de la taxa correspon al departament competent en matèria de justícia.

”2. D’acord amb el deure de col·laboració a què fa referència l’article 452.3 de la Llei orgànica 6/1985, de l’1 de juliol, del poder judicial, els secretaris judicials duen a terme les actuacions següents:

”a) Comproven la incorporació del justificant d’autoliquidació a qualsevol escrit dels establerts per l’apartat 1 de l’article 3bis.1-1 i emplenen, en l’exemplar per al departament competent en matèria de justícia, les dades relatives a la identificació de l’òrgan judicial, el número de l’expedient, el tipus de procés, la quantia de la pretensió i la data d’interposició, i hi fan constar, si escau, la concurrència de l’exempció subjectiva establerta per la lletra a del punt 2 de l’article 3bis.1-3.

”b) Remeten al departament competent en matèria de justícia, dins els vint primers dies naturals dels mesos d’abril, juliol, octubre i gener, l’exemplar de cadascuna de les autoliquidacions presentades pels subjectes passius dins del trimestre natural anterior, i posen en coneixement del departament esmentat l’incompliment, pels subjectes passius, de l’obligació de presentar els justificants de l’autoliquidació de la taxa, en els supòsits a què fa referència l’article 3bis.1-6.

”3. Si en el transcurs de la tramitació del procediment l’òrgan judicial fixa una quantia superior a la que inicialment ha determinat el subjecte obligat al pagament de la taxa, aquest ha de presentar una declaració liquidació complementària en el termini d’un mes, a comptar de l’endemà de la comunicació a les parts de la resolució judicial que determini la quantia. El mateix passa en el cas que el subjecte passiu no hagi determinat la quantia del procediment. Si, per contra, la quantia fixada per l’òrgan judicial és inferior a la inicialment determinada pel subjecte passiu, aquest pot sol·licitar al departament competent en matèria de justícia que es rectifiqui la liquidació presentada per ell, i, si escau, que es retorni la part de la quota tributària ingressada en excés.

”Article 3bis.1-8. Afectació dels ingressos

”Els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses en què incorri la Generalitat per al funcionament dels òrgans judicials amb seu a Catalunya i generen un crèdit a favor dels programes de l’Administració de justícia que gestiona el departament competent en aquest àmbit.

”Capítol II. Taxa per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia

”Article 3bis.2-1. Fet imposable

”1. Constitueixen el fet imposable de la taxa la utilització privativa o l’aprofitament especial, per qualsevol títol, constituïts sobre béns o drets afectes al servei públic de la justícia, en l’àmbit de la competència de la Generalitat.

”2. No estan subjectes a la taxa la utilització privativa o l’aprofitament especial de béns o drets afectes al servei públic quan no portin aparellada una utilitat econòmica per a la persona titular de l’autorització, concessió o qualsevol altre títol; o, encara que existeixi aquesta utilitat, quan la utilització o l’aprofitament comporti condicions o contraprestacions a càrrec del beneficiari que anul·lin o facin irrellevant aquella utilitat, o bé s’hagi fet constar aquesta circumstància en els plecs de condicions o en les clàusules de l’autorització, de la concessió o de l’adjudicació.

”Article 3bis.2-2. Subjecte passiu

”És subjecte passiu de la taxa, en concepte de contribuent, la persona física o jurídica titular de l’aprofitament, ocupació temporal o utilització que constitueix el fet imposable.

”Article 3bis.2-3. Exempcions

”Resten exempts de la taxa:

”a) Les entitats totalment exemptes de l’impost sobre societats.

”b) Els col·legis professionals d’advocats, de procuradors i de graduats socials.

”Article 3bis.2-4. Període impositiu i acreditament

”1. El període impositiu és l’any natural.

”2. La taxa s’acredita en el moment de l’atorgament del títol que empari la utilització privativa o l’aprofitament especial respecte de l’anualitat en què es produeix, sens perjudici de les dates de liquidació. Tanmateix, en el cas de l’explotació econòmica de màquines fotocopiadores, la taxa s’acredita el 31 de desembre de l’any en què hagi tingut lloc l’atorgament del títol.

”3. En les successives anualitats de vigència del títol que empari la utilització privativa o l’aprofitament especial, l’acreditament es produeix el 31 de desembre de cada any.

”Article 3bis.2-5. Quota

”L’import de la quota es determina de la manera següent:

”a) Una quantitat fixa anual de 60 euros més la quantitat en euros que resulti de multiplicar per 6 cada 1.000 cm2 que la superfície ocupada excedeixi d’un metre quadrat.

”b) A més, en el supòsit d’explotació econòmica de màquines fotocopiadores, la quantitat en euros que resulti de multiplicar per 0,05 el número de fotocòpies fetes durant el període impositiu.

”Article 3bis.2-6. Autoliquidació i pagament

”El subjecte passiu ha d’autoliquidar la taxa d’acord amb el model oficial que s’estableixi, i l’ha d’ingressar al Tresor de la Generalitat mitjançant les entitats col·laboradores habilitades a aquest efecte, entre els dies 1 i 20 de gener de l’any posterior a l’exercici en què hagi tingut lloc l’acreditament de la taxa.

”Article 3bis.2-7. Gestió

”La gestió de la taxa correspon al departament competent en matèria de justícia.

”Article 3bis.2-8. Afectació dels ingressos

”Els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament de les despeses en què incorri la Generalitat per al funcionament dels òrgans judicials amb seu a Catalunya i generen un crèdit a favor dels programes de l’Administració de justícia que gestiona el departament competent en aquest àmbit.”

Subsecció Tercera

Taxa per la gestió tècnica facultativa dels serveis agronòmics Article 17

Article 17

Modificació del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’apartat 1.3 de l’article 4.2-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“1.3. Per la inscripció en els registres de maquinària agrícola:

”1.3.1. Inscripció de vehicles agrícoles (tractors, maquinària automotora, remolcs agrícoles) i transferència del sector d’obres i serveis al sector agrícola i a l’inrevés: 27,35 euros.

”1.3.2. Inscripció de maquinària agrícola arrossegada o suspesa (distribuïdors de fertilitzants, equips per a l’aplicació de fitosanitaris) adquirida abans de l’1 de gener de 2012: 27,35 euros.

”1.3.3. Inscripció de maquinària agrícola arrossegada o suspesa (equips per al treball del sòl, equips de sembra, distribuïdors de fertilitzants, equips per a l’aplicació de fitosanitaris i la resta de maquinària agrícola), adquirida després de l’1 de gener de 2012: 7 euros.

”1.3.4. Canvi de titular: 31,95 euros.

”1.3.5. Duplicats del certificat d’inscripció: 6 euros.”

Subsecció Quarta

Taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris Article 18

Article 18

Modificació del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’apartat 5 de l’article 4.3-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“5. Per l’expedició del document d’identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda:

”5.1. Per l’expedició del document d’identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 5 euros.

”5.2. Per l’expedició d’un duplicat del document d’identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 10 euros.

”5.3. Per la modificació de dades del document d’identificació equina (DIE o passaport) per a èquids de criança i renda: 2,5 euros.”

Subsecció Cinquena

Taxa pels serveis de laboratoris de sanitat agrària dependents del departament competent en matèria d'agricultura Article 19

Article 19

Modificació del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’apartat 6 de l’article 4.4-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“6.1. Anàlisi del virus de la sharka en aplicació del programa d’autocontrols del registre oficial dels proveïdors de material vegetal: 5 euros.

”6.2. Anàlisi del virus de la tristesa dels cítrics en aplicació del programa d’autocontrols del Registre oficial dels proveïdors de material vegetal: 5 euros.

”6.3. Revelat immunològic d’impressió en membranes de nitrocel·lulosa (immunoimpressió) per a l’anàlisi del virus de la tristesa en aplicació del programa d’autocontrols del Registre oficial dels proveïdors de material vegetal: 5 euros.

”6.4. Altres anàlisis no previstes en el programa d’autocontrols del Registre oficial dels proveïdors de material vegetal, anàlisi fitopatològica general sol·licitada per entitats jurídiques privades o persones físiques particulars, preu per mostra: 18,80 euros.”

Subsecció Sisena

Taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori d'un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments veterinaris i de la inspecció per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l'elaboració d'estudis no clínics amb medicaments veterinaris Article 20

Article 20

Modificació del títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el X, al títol IV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol X. Taxa per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments veterinaris i de la inspecció per la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics amb medicaments veterinaris

”Article 4.10-1. Fet imposable

”1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel departament competent en matèria de ramaderia, pesca i medi natural dels serveis i les actuacions inherents a la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments veterinaris amb la finalitat de determinar-ne els efectes en els éssers humans, els animals i el medi ambient, l’atorgament, si escau, de la certificació de conformitat i també la realització de les inspeccions periòdiques pertinents.

”2. També constitueix el fet imposable de la taxa la prestació pel departament competent en matèria de ramaderia, pesca i medi natural dels serveis i les actuacions inherents a la verificació d’un estudi no clínic sobre un medicament veterinari a fi de determinar si s’hi han seguit els principis de bones pràctiques de laboratori.

”Article 4.10-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa els laboratoris que sol·liciten l’obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori i els laboratoris que hagin promogut l’elaboració de l’estudi que s’ha de verificar.

”Article 4.10-3. Acreditament

”1. En la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments veterinaris, la taxa s’acredita en el moment que s’inicia la prestació del servei. No obstant això, se’n pot exigir el pagament a la bestreta en els termes següents:

”a) L’obligació del pagament sorgeix des del moment en què es presenta la sol·licitud d’obtenció de la certificació de la conformitat de bones pràctiques de laboratori al departament competent en matèria de ramaderia, pesca i medi natural. El nombre de dies que es programin per dur a terme la inspecció ha d’estar en funció de les dimensions del laboratori i també del tipus i la varietat d’estudis que s’hi facin.

”b) Pel que fa a la realització de la inspecció, s’ha de fer efectiu el pagament abans del dia en què s’hagi programat l’inici d’aquesta inspecció, per la qual cosa l’import resta provisionalment fixat en el resultat de multiplicar la tarifa diària pel nombre de dies programats.

”2. En la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics, la taxa s’acredita en el moment en què s’inicia la prestació del servei. L’obligació del pagament sorgeix des del moment en què el subjecte passiu presenta la sol·licitud per a la realització d’aquesta verificació al departament competent en matèria de ramaderia, pesca i medi natural, o quan aquesta verificació és sol·licitada per una autoritat sanitària reguladora davant la qual s’ha presentat aquest estudi, que forma part del dossier de registre d’un medicament veterinari. La taxa s’ha de fer efectiva abans del dia programat per a l’inici de la inspecció per a la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració de l’estudi.

”Article 4.10-4. Quota

”La quota de la taxa és la següent:

”1. En la verificació del compliment de les bones pràctiques de laboratori d’un laboratori que fa estudis no clínics sobre medicaments veterinaris:

”1.1. Inspecció del laboratori per verificar el compliment de les bones pràctiques de laboratori, per dia: 454,05 euros.

”1.2. Inspeccions ulteriors periòdiques per avaluar el compliment de les bones pràctiques de laboratori, per dia: 454,05 euros.

”2. En la inspecció per verificar el compliment de les bones pràctiques de laboratori en l’elaboració d’estudis no clínics amb medicaments veterinaris, per dia: 454,05 euros.

”Article 4.10-5. Afectació

”Les taxes a què fa referència aquest capítol tenen caràcter finalista, per la qual cosa, d’acord amb l’article 1.1-3, els ingressos que se’n deriven resten afectats al finançament dels serveis prestats pel departament competent en matèria de ramaderia, pesca i medi natural, esmentats en aquest capítol.”

Subsecció Setena

Taxa per a la tramitació de la certificació perquè les botigues de conveniència puguin vendre tabac Article 21

Article 21

Modificació del títol VII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el II, al títol VII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol II. Taxa per a la tramitació de la certificació necessària perquè les botigues de conveniència puguin vendre tabac mitjançant màquines expenedores

”Article 7.2-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la comprovació i tramitació de la certificació acreditativa dels requisits establerts per l’article 2.2 de la Llei 8/2004, del 23 de desembre, d’horaris comercials, relatiu a les botigues de conveniència, per tal que aquests establiments puguin instal·lar màquines expenedores de tabac, d’acord amb el que estableix l’article 4.b, primer paràgraf, de la Llei de l’Estat 28/2005, del 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

”Article 7.2-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques, titulars dels establiments, que sol·liciten la certificació.

”Article 7.2-3. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment de presentar la sol·licitud de la certificació.

”Article 7.2-4. Quota

”Quota per l’expedició de la certificació acreditativa de la condició de botiga amb oferta de conveniència segons els paràmetres que determina l’article 2.2 de la Llei 8/2004, amb les corresponents visites prèvies de comprovació a càrrec de la inspecció adscrita a la Direcció General de Comerç: 70 euros.”

Subsecció Vuitena

Taxa per l'emissió d'informes preceptius Article 22

Article 22

Addició del títol VII bis al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un títol, el VII bis, al text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Títol VII bis. Consum

”Capítol I. Taxa per l’emissió d’informes preceptius

”Article 7bis.1-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió d’informes que hagi d’emetre l’Agència Catalana del Consum a petició dels particulars, com a conseqüència d’activitats regulades o en procediments reglats.

”Article 7bis.1-2. Subjecte passiu

”És subjecte passiu de la taxa qualsevol persona física o jurídica que sol·licita l’emissió de l’informe.

”Article 7bis.1-3. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment de l’emissió i lliurament de l’informe, però se’n pot exigir el pagament en el moment en què es fa la sol·licitud.

”Article 7bis.1-4. Quota

”La quota s’estableix en 200 euros per informe.”

Subsecció Novena

Taxa per l'examen d'obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals amb la finalitat de qualificar-les per grups d'edat Article 23

Article 23

Modificació del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica el capítol II del títol VIII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Capítol II. Taxa per l’examen d’obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals, per a qualificar-les per grups d’edat

”Article 8.2-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa l’examen d’obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals, si aquest examen és imposat per disposició legal o reglamentària.

”Article 8.2-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa els titulars dels drets d’explotació de les obres cinematogràfiques i altres obres audiovisuals presentades a qualificació.

”Article 8.2-3. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què es presenta l’obra cinematogràfica o audiovisual que s’ha de visionar.

”Article 8.2-4. Quota

”La quota de la taxa es fixa en funció de la durada de les obres cinematogràfiques o audiovisuals, d’acord amb els trams següents:

”- Per l’examen d’obres amb una durada d’entre 1 i 30 minuts: 10 euros.

”- Per l’examen d’obres amb una durada d’entre 31 i 60 minuts: 50 euros.

”- Per l’examen d’obres amb una durada d’entre 61 i 90 minuts: 80 euros.

”- Per l’examen d’obres amb una durada d’entre 91 i 120 minuts: 110 euros.

”- Per l’examen d’obres amb una durada a partir de 121 minuts: 150 euros.

”Article 8.2-5. Afectació

”De conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats al finançament del cost del servei prestat pel departament competent en matèria de cultura.”

Subsecció Desena

Taxa per la inscripció a les proves per a l'obtenció de determinats títols Article 24

Article 24

Modificació del títol IX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Onzena

Taxa per l'expedició de llicències de caça, matrícules d'àrees de caça i precintes d'art per a la caça Article 25 - Article 26

Article 25

Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Article 26

Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’article 12.1-6 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.1-6. Afectació

”Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a la conservació d’aquest recurs cinegètic a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural, i a les partides corresponents del Consell General d’Aran els derivats de les llicències de caça expedides pel Consell General d’Aran.”

Subsecció Dotzena

Taxa pels permisos de caça d'ocells aquàtics i de caça major, excepte el senglar, a les zones de caça controlada Article 27

Article 27

Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 12.2-2 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.2-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa els caçadors a qui són adjudicats els permisos corresponents, segons la tipologia de local o no local, per a caçar ocells aquàtics i caça major, excepte el senglar, en les zones de caça controlada.”

2. [No vigent]

Subsecció Tretzena

Taxa per l'emissió de les declaracions d'impacte ambiental i les resolucions que determinen la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d'avaluació d'impacte ambiental Article 28

Article 28

Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 12.9-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.9-1. Fet imposable

“1. Constitueix el fet imposable de la taxa l’emissió de les declaracions d’impacte ambiental i les resolucions que determinen la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.

”2. No estan subjectes a aquesta taxa les activitats que requereixen autorització ambiental, d’acord amb el que estableix la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. Tampoc no estan subjectes a aquesta taxa els projectes públics promoguts per les administracions públiques de Catalunya ni els projectes privats de turisme rural i activitats agrícoles, forestals i ramaderes situats en espais inclosos a la xarxa Natura 2000 o en el Pla d’espais d’interès natural.”

2. [No vigent]

3. Es modifica l’article 12.9-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.9-4. Quota

”a) Per l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental en els supòsits no previstos per la lletra b: 3.393,20 euros.

”b) Per l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental d’activitats sotmeses a llicència ambiental i a declaració d’impacte ambiental que s’incloguin a l’epígraf 11.1 de l’annex II de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: 2.036,80 euros.

”c) Per l’emissió d’una resolució que determina la no-necessitat de sotmetre un projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental: 1.839,95 euros.”

4. Es modifica l’article 12.9-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.9-5. Afectació

”La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven s’afecten a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat per a les actuacions següents:

”a) Estudis per a determinar i caracteritzar llindars dels diferents tipus de projectes als efectes del que estableix l’article 3.2 in fine del Reial decret legislatiu 1/2008, de l’11 de gener.

”b) Actuacions de protecció i correcció mediambiental de projectes i activitats duts a terme abans de l’entrada en vigor de la normativa d’impacte ambiental, o bé d’activitats o projectes als quals, en el moment d’iniciar-se, no era exigible de sotmetre’ls al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, però als quals la normativa posterior exigeix aquesta avaluació.

”c) Projectes de recerca i desenvolupament (R+D) en matèria de tecnologies i sistemes per a l’avaluació, la prevenció, la minimització i el control de l’impacte ambiental sobre el medi natural.

”d) La vigilància del compliment de les declaracions d’impacte, amb l’estudi d’impacte aprovat i les condicions addicionals imposades, i de llur efectivitat.”

Subsecció Catorzena

Taxa per informes i inspecció Article 29

Article 29

Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 12.10-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.10-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa l’elaboració d’informes tècnics per a avaluar els programes de restauració d’activitats i la inspecció de les obres i accions de restauració.”

2. Es modifica l’article 12.10-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.10-4. Quota

”1. Per informes tècnics d’avaluació de programes de restauració d’activitats extractives:

”a) Part fixa: 210,40 euros.

”b) Part variable: 42,25 euros per hectàrea.

”2. Per inspecció de les obres i les accions de restauració de l’explotació d’activitats extractives: 136,90 euros.”

Subsecció Quinzena

Taxa pels serveis d'autorització ambientals Article 30

Article 30

Modificació del títol XII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 12.13-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.13-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable la prestació dels serveis administratius següents:

”a) Els relatius als procediments d’autorització ambiental d’activitats amb declaració d’impacte ambiental.

”b) Els relatius als procediments d’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental per modificació substancial d’activitats.

”c) Els relatius als procediments d’autorització ambiental sense declaració d’impacte ambiental.

”d) Els relatius als procediments d’autorització ambiental per modificació substancial d’activitats sense declaració d’impacte ambiental.

”e) Els relatius als procediments de revisió de l’autorització ambiental d’activitats.”

2. [No vigent]

3. Es modifica l’article 12.13-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 12.13-5. Quota

”1. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra a de l’article 12.13-1, es fixen les quotes següents:

”a) La quota de 5.414,70 euros per a les activitats que s’inclouen en l’epígraf 11.1 de l’annex I.1 de la Llei 20/2009. Aquesta quota es desglossa en 3.377,90 euros en concepte de tramitació de l’autorització ambiental i 2.036,80 euros en concepte d’avaluació i declaració d’impacte ambiental de l’activitat.

”b) La quota de 6.530,55 euros per a les activitats que s’inclouen en la resta d’epígrafs de l’annex I.1 i de l’annex I.2 de la Llei 20/2009. Aquesta quota es desglossa en 4.493,75 euros en concepte de tramitació de l’autorització ambiental i 2.036,80 euros en concepte d’avaluació i declaració d’impacte ambiental de l’activitat.

”2. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra b de l’article 12.13-1, es fixen les quotes següents:

”a) La quota de 3.725,85 euros per a les activitats que s’inclouen en l’epígraf 11.1 de l’annex I.1 de la Llei 20/2009. Aquesta quota es desglossa en 1.689,05 euros en concepte de tramitació de l’autorització ambiental i 2.036,80 euros en concepte d’avaluació i declaració d’impacte ambiental de l’activitat.

”b) La quota de 4.283,75 euros per a les activitats que s’inclouen en la resta d’epígrafs de l’annex I.1 i de l’annex I.2 de la Llei 20/2009. Aquesta quota es desglossa en 2.246,95 euros en concepte de tramitació de l’autorització ambiental i 2.036,80 euros en concepte d’avaluació i declaració d’impacte ambiental de l’activitat.

”3. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra c de l’article 12.13-1, es fixa la quota de 4.493,75 euros.

”4. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra d de l’article 12.13-1, es fixen les quotes següents:

”a) La quota de 1.689,05 euros per a les activitats que s’inclouen en l’epígraf 11.1 de l’annex I.1 de la Llei 20/2009.

”b) La quota de 2.246,95 euros per a les activitats que s’inclouen en la resta d’epígrafs de l’annex I.1 i de l’annex I.2 de la Llei 20/2009.

”5. Per la prestació del servei a què fa referència la lletra e de l’article 12.13-1, es fixen les quotes següents:

”a) La quota de 1.689,05 euros per a les activitats que s’inclouen en l’epígraf 11.1 de l’annex I.1 de la Llei 20/2009.

”b) La quota de 2.246,95 euros per a les activitats que s’inclouen en la resta d’epígrafs de l’annex I.1 i de l’annex I.2 de la Llei 20/2009.”

Subsecció Setzena

Taxa per la prestació de serveis en matèria de metrologia, autoritzacions d'instal·lacions i inscripcions en el Registre d'establiments industrials, control d'aparells i vehicles, ordenació minera i certificacions tècniques i informes Article 31

Article 31

Modificació del capítol I del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’apartat 2 de l’article 14.1-2 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“2. Són subjectes passius substituts del contribuent les entitats autoritzades quan el servei és prestat en virtut d’autorització, sens perjudici de la repercussió que tinguin en el contribuent.”

2. Es modifiquen els apartats 1.3, 1.4 i 1.5 de l’article 14.1-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

“1.3. Verificació després de reparació o modificació:

”1.3.1. Feta per l’Administració: la quota d’emissió de l’etiqueta o del certificat de verificació és de 6,90 euros.

”1.3.2. Feta per un laboratori habilitat o una entitat verificadora autoritzada: la quota de tramitació és d’1,65 euros per aparell.

”1.4. Verificació periòdica:

”1.4.1. Feta per l’Administració: la quota d’emissió de l’etiqueta o del certificat de verificació és de 6,90 euros.

”1.4.2. Feta per un laboratori habilitat o una entitat verificadora autoritzada: la quota de tramitació és d’1,65 euros per aparell o com a màxim el 3% de la tarifa aplicada per l’entitat verificadora autoritzada.

”1.5. Verificacions per motius de reclamacions d’equips de mesura:

”1.5.1. Comptadors d’aigua de capacitat igual o inferior a 20 m3/h: 19 euros.

”1.5.2. Comptadors d’aigua de capacitat superior a 20 m3/h: 142 euros.

”1.5.3. Comptadors de gas de capacitat igual o inferior a 20 m3/h: 34 euros.

”1.5.4. Comptadors de gas de capacitat superior a 20 m3/h: 458 euros.

”1.5.5. Comptadors elèctrics monofàsics: 41 euros.

”1.5.6. Comptadors elèctrics trifàsics: 225 euros.”

3. Es modifica l’apartat 2.2.1 de l’article 14.1-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“2.2.1. Nova instal·lació o ampliació (base: valor de la instal·lació o de l’ampliació en euros)

”Per a qualsevol valor de la instal·lació o de l’ampliació s’han d’abonar 200 euros + 2.000 * N

”(N=valor base dividit per un milió).”

4. Es modifica l’apartat 3.2.4 de l’article 14.1-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“3.2.4. Inspecció de comptaquilòmetres: 8,90 euros.”

5. Es modifica l’apartat 4 de l’article 14.1-6 del text refós de la llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“4. En el cas que els serveis d’inspecció necessaris per a l’atorgament d’autorització o la inscripció d’instal·lacions o aparells subjectes a reglaments de seguretat industrial i normalització siguin prestats per organismes de control autoritzats per la Generalitat o, dins llur àmbit d’actuació, per les autoritzacions del servei d’inspecció tècnica de vehicles amb caràcter general, s’aplica als administrats la quota 3.1.1 i no les quotes 2 i 3.”

Subsecció Dissetena

Taxa pel control i la supervisió dels titulars de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles Article 32

Article 32

Modificació del capítol V del títol XIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 14.5-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 14.5-1. Fet imposable

”1. Aquesta taxa és exigible a tots els titulars de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles autoritzats per a actuar en el territori de Catalunya, als efectes de portar a terme les actuacions d’inspecció que estableixen la normativa aplicable i les instruccions i els protocols aprovats per l’òrgan competent de la Generalitat en matèria de seguretat industrial.

”2. L’objecte de la taxa és gravar les actuacions de control i supervisió que l’òrgan competent de la Generalitat en matèria de seguretat industrial porta a terme sobre les actuacions d’inspecció que han efectuat els titulars de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles.

”3. El fet imposable de la taxa és l’activitat administrativa que genera el control i la supervisió de les actuacions d’inspecció dels titulars de les estacions d’inspecció tècnica de vehicles per part de l’òrgan competent de la Generalitat en matèria de seguretat industrial.”

2. Es modifica l’article 14.5-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 14.5-3. Acreditament

”La taxa s’acredita per mitjà de l’expedició d’una acta o un certificat del resultat del control que porta a terme l’òrgan competent de la Generalitat en matèria de seguretat industrial, però se n’exigeix l’import prèviament a la pràctica del control, en el moment de la recepció de la documentació o de la sol·licitud que dóna origen a l’actuació inspectora dels titulars de l’estació d’inspecció tècnica de vehicles.”

3. Es modifica l’article 14.5-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 14.5-4. Quota

”La quota d’aquesta taxa, que s’ha de liquidar per cada una de les actuacions d’inspecció que hagin efectuat els titulars de l’estació d’inspecció tècnica de vehicles, les quals han d’ésser objecte del control i la supervisió de l’òrgan competent de la Generalitat en matèria de seguretat industrial, és la següent:

”Actuacions d’inspecció:

”Inspeccions documentals: 2,20 euros per inspecció.

”Inspeccions inicials, modificacions i reformes: 5,35 euros per inspecció.

”Inspeccions periòdiques: 0,65 euros per inspecció.

”Aquests imports poden ésser revisats anualment, d’acord amb els criteris establerts per la Llei de pressupostos.”

Subsecció Divuitena

Taxa pel permís de pesca Article 33

Article 33

Modificació del capítol II del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 17.2-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 17.2-3. Exempcions

”1. Els subjectes passius que acreditin documentalment la situació d’incapacitat permanent total o absoluta i les persones menors de 18 anys estan exempts del pagament de la taxa en les zones de pesca controlada amb la modalitat de pesca sense mort. Aquesta exempció no exclou en cap cas l’obligació d’obtenir el permís de pesca.

”2. Els subjectes passius majors de 65 anys estan exempts del pagament de la taxa, en les zones de pesca controlada amb la modalitat de pesca sense mort, de dilluns a dijous, llevat dels festius i les vigílies de festius. No s’inclou en aquesta exempció la taxa per permisos de zones de pesca controlada intensiva. Aquesta exempció no exclou en cap cas l’obligació d’obtenir el permís de pesca.

”3. Els pescadors riberencs disposen d’una bonificació del 100% en l’obtenció dels permisos de pesca. S’exclouen els permisos per a zones de pesca controlada intensiva.

”A aquest efecte es consideren pescadors riberencs d’una zona de pesca controlada situada en aigües d’alta muntanya els titulars d’una llicència de pesca que tenen fixat llur domicili habitual, durant un període mínim de cinc anys, al municipi pel qual transcorre una part o la totalitat de la zona de pesca controlada.”

2. Es modifica l’article 17.2-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 17.2-5. Quota

”1. La quota de la taxa per a permisos de zones de pesca controlada és la següent:

”1.1. Salmònids amb mort (diari)

”Tarifa general: 8 euros.

”Membres federats: 6 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 4 euros.

”1.2. Salmònids sense mort (diari)

”Tarifa general: 4 euros.

”Membres federats: 3 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 2 euros.

”1.3. Intensiu amb mort (diari)

”Tarifa general: 12,40 euros.

”Membres federats: 9 euros

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 6,80 euros.

”1.4. Intensiu sense mort (diari)

”Tarifa general: 6,20 euros.

”Membres federats: 4,50 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 3,40 euros.

”1.5. Ciprínids (diari)

”Tarifa general: 4 euros.

”Membres federats: 3 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 2 euros.

”1.6. Ciprínids (anual)

”Tarifa general: 25 euros.

”Membres federats: 15 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 8 euros.

”2. Les zones de pesca controlada que limiten amb la comunitat autònoma d’Aragó tenen una quota diferenciada, fixada per ambdues comunitats, que no és objecte d’actualització mitjançant l’índex de preus de consum. Les quotes són les següents:

”2.1. Zones de pesca controlada amb mort de Baserca-amb mort (NR-004), Aneto-Senet (NR-023), Lavaix (NR-020) i Escales (NR-014):

”Tarifa general: 12 euros.

”Membres federats: 8 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 4 euros.

”2.2. Zones de pesca controlada de Baserca-sense mort (NR-022) i Montanyana-sense mort (NR-026):

”Tarifa general: 5 euros.

”Membres federats: 3 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 2 euros.

”2.3. Zona de pesca controlada de Montanyana-amb mort (NR-021):

”Tarifa general: 10 euros.

”Membres federats: 5 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 3 euros.

”2.4. Zones de pesca controlada de l’embassament de Canelles (NR-015) i Santa Anna (NR-016):

”Tarifa general: 10 euros.

”Membres federats: 5 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 3 euros.

”Permís anual tarifa general: 25 euros.

”Permís anual per a membres federats: 15 euros.

”2.5. Zona de pesca controlada de l’embassament de Riba-roja, Flix i Mequinensa (EB-001):

”Permisos diaris:

”Tarifa general: 5 euros.

”Membres federats: 3 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 3 euros.

”Permís setmanal:

”Tarifa general: 20 euros.

”Membres federats: 7 euros.

”Membres de la societat de pescadors que gestiona la zona: 7 euros.

”Permís anual:

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona: 21 euros.

”Membres de la societat de pescadors que col·labora en la gestió de la zona i, a més, són riberencs: 8 euros.”

3. Es modifica l’article 17.2-6 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 17.2-6. Autorització de cobrament

”S’autoritza el departament competent en matèria de pesca perquè articuli els mecanismes de col·laboració necessaris per a gestionar les zones de pesca controlada amb les federacions esportives catalanes o altres entitats legalment constituïdes vinculades al món de la pesca, i s’atribueixi a aquestes federacions o entitats el cobrament de la taxa en nom i per compte de la Generalitat.”

4. Es modifica l’article 17.2-7 del capítol II del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 17.2-7. Afectació de la taxa

”La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa s’afecten a la gestió, la conservació i la vigilància de les zones de pesca controlada, en les partides corresponents del departament competent en matèria de pesca.”

Subsecció Dinovena

Taxa per la llicència de pesca recreativa i matrícula d'embarcacions i aparells flotants per a la pesca Article 34 - Article 35

Article 34

Modificació del capítol III del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’article 17.3-3 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 17.3-3. Exempcions

”Estan exempts de pagar la taxa exigida pel concepte d’expedició de la llicència per a exercir la pesca recreativa els subjectes passius que acreditin documentalment la situació d’incapacitat permanent total o absoluta, les persones menors de 18 anys i les majors de 65 anys.”

Article 35

Modificació del capítol III del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’article 17.3-6 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 17.3-6. Afectació

”Aquesta taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos derivats de la taxa resten afectats a la conservació d’aquest recurs piscícola a les partides corresponents del departament competent en matèria de medi natural, i a les partides corresponents del Consell General d’Aran els derivats de les llicències de pesca recreativa expedides pel Consell General d’Aran.”

Subsecció Vintena

Taxa per a fer concursos de pesca Article 36

Article 36

Modificació del capítol IV del títol XVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Vint-i-unena

Taxa per la publicació d'anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Article 37

Article 37

Modificació del capítol I del títol XIX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 19.1-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resten redactats de la manera següent:

“1. La quota de la taxa per la publicació d’anuncis al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no sotmesos a exempció per la normativa vigent s’estableix en una quantitat fixa de 200 euros per anunci, i, en el cas d’anuncis amb termini d’urgència, s’estableix una quantitat fixa de 300 euros. L’import amb la bonificació relativa a la utilització de mitjans electrònics que estableix l’article 1.2-7 d’aquesta llei és de 180 euros, i, en el cas d’anuncis amb termini d’urgència, és de 270 euros. En aquests imports s’inclou la publicació de l’edició en llengua catalana i de l’edició en llengua castellana.

”2. En el cas de retirada d’una ordre d’inserció no urgent, merita una quota equivalent al 50% de l’import corresponent.”

2. Se suprimeix l’article 19.1-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

Subsecció Vint-i-dosena

Taxes de l'Agència de Residus de Catalunya Article 38

Article 38

Modificació del capítol I del títol XX del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Vint-i-tresena

Taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius, així com per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, fet sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades Article 39

Article 39

Modificació del capítol I del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica el capítol I del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Capítol I. Taxa per autoritzacions, anotacions o registres administratius, així com per les activitats de control sanitari, en matèria de protecció de la salut, fet sobre indústries, establiments, serveis, laboratoris, productes i altres activitats relacionades

”Article 21.1-1. Fet imposable

”1. Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació que du a terme el Departament de Salut o l’ens competent dels serveis següents:

”a) Control sanitari oficial.

”b) Estudis, informes i elaboració de propostes de resolució d’autorització.

”c) Estudis i informes tècnics per a la inscripció en registres oficials.

”d) Estudis i informes tècnics.

”e) Comprovació de dades.

”f) Tramitació administrativa.

”2. Els serveis consignats en l’apartat 1 es presten per a acomplir els actes o activitats següents:

”a) L’autorització sanitària per al funcionament d’indústries, establiments, laboratoris, serveis o instal·lacions, i les seves modificacions posteriors per reforma, ampliació, trasllat o canvi de titular, entre altres.

”b) Les actuacions de control sanitari sobre les indústries, els establiments, els serveis, els laboratoris, les instal·lacions i els productes.

”c) Les anotacions o qualsevol acte d’inscripció en els registres oficials que disposin els organismes competents relatius a la salut ambiental, la seguretat alimentària i, en general, a l’àmbit de la protecció de la salut.

”d) L’expedició dels certificats sanitaris derivats de les activitats de control sanitari i dels registres, anotacions i autoritzacions esmentats anteriorment.

”Article 21.1-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

”Article 21.1-3. Exempcions

”Gaudeixen d’exempció en el pagament de la taxa, en qualsevol dels supòsits determinats per l’article 21.1-5, els centres que fan activitat de caràcter social, sostinguts totalment amb fons públics.

”Article 21.1-4. Acreditament

”La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

”Article 21.1-5. Quota

”1. L’import de la quota pels serveis de tramitació d’actuacions administratives obligades per la normativa vigent és el següent:

”a) Per la tramitació d’autoritzacions sanitàries d’establiments o empreses seguides d’inscripció inicial en registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin una activitat de control sanitari, in situ, en el domicili de la indústria, establiment o servei: 123,10 euros.

”b) Per la tramitació d’autoritzacions sanitàries d’establiments o empreses que comportin una activitat de control sanitari, in situ, en el domicili de la indústria, establiment o servei: 114,55 euros.

”c) Per la tramitació de la inscripció inicial d’establiments o empreses en registre oficial o de modificacions de dades registrals, que comportin un estudi de caràcter tècnic: 53,75 euros.

”d) Per la tramitació d’anotacions en registres oficials sense l’existència d’un acte d’autorització o estudi tècnic: 8,55 euros.

”e) Per l’avaluació, estudi i registre oficial de preparats alimentosos per a règims dietètics o especials (aliments dietètics) i de les aigües de beguda envasades minerals naturals i de deu o de modificacions de dades registrals, derivats de les comunicacions de posada en el mercat de productes: 53,75 euros per producte.

”f) Per la realització d’estudis i informes, entre els quals els relatius a comunicacions de posada en el mercat de productes: 44,75 euros per informe.

”g) Certificats sanitaris oficials que provenen d’arxius i registres del Departament de Salut o ens competent, per cada certificat emès de producte o empresa: 11,50 euros.

”2. Quan es facin simultàniament dues actuacions administratives o més (autoritzacions i anotacions), soles o combinades entre si, en interès del mateix sol·licitant, i el contingut de l’acte s’entengui com a unitari, es cobra la quota d’un sol acte, atenent a un mateix cost del servei, excepte en el cas de les lletres e, f i g de l’apartat 1, que es cobra per cada informe o certificat emès.

”3. La quota pels serveis de control sanitari que siguin posteriors a l’autorització o l’anotació registral, i independents d’aquests, és la següent:

”a) Per un acte de control sanitari: 51,80 euros.

”b) Per les inspeccions de caràcter programat i periòdic, d’acord amb campanyes establertes per l’Administració sanitària, en virtut de la normativa vigent, s’estableix el barem de liquidacions de l’apartat 4, que fixa un nombre màxim de liquidacions per any natural i per subjecte passiu, amb independència que el nombre d’actes de control sanitari hagi estat superior al nombre de liquidacions establert en el barem.

”En cas que, per qualsevol supòsit, el nombre d’actes de control sigui inferior al nombre de liquidacions previst en el barem, es liquida pel nombre d’actes de control efectuats. L’import de cada liquidació és el mateix que el fixat per la lletra a d’aquest apartat.

”4. El barem de liquidacions a què fa referència l’apartat 3.b és el següent:

”a) Una sola liquidació de la taxa per any natural a les empreses, els establiments, els serveis o les instal·lacions que són objecte d’entre una i quatre activitats de control sanitari l’any.

”b) Dues liquidacions per any natural a les empreses, els establiments, els serveis o les instal·lacions que són objecte d’entre cinc i dotze activitats de control sanitari l’any.

”c) Quatre liquidacions de la taxa per any natural a les empreses, els establiments, els serveis o les instal·lacions que són objecte de tretze o més activitats de control sanitari l’any.

”5. Als efectes del que estableix aquest capítol, l’acte de control sanitari no solament és l’acte d’inspecció realitzat in situ de les instal·lacions o dels processos de fabricació o manipulació, sinó que també comprèn, d’acord amb la normativa europea que regula el control oficial, la presa de mostres, la revisió documental i qualsevol altra actuació de comprovació d’aspectes relacionats amb la protecció de la salut de la població.

”Article 21.1-6 Afectació de la taxa

”La taxa té caràcter finalista, per la qual cosa, de conformitat amb el que estableix l’article 1.1-3, els ingressos que en deriven s’afecten a actuacions per a millorar el control sanitari i la protecció de la salut.”

Subsecció Vint-i-quatrena

Taxa per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d'especejament i transformació de la caça i altres establiments alimentaris subjectes a control oficial Article 40

Article 40

Modificació del capítol VII del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. Es modifica l’article 21.7-2 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 21.7-2. Subjecte passiu

”1. Són subjectes passius de la taxa, a títol de contribuent, les persones físiques o jurídiques, operadores o explotadores, responsables de les activitats que es fan en escorxadors, sales d’especejament, establiments de manipulació de la caça, i també establiments i activitats incloses en l’àmbit d’aplicació de la normativa de seguretat alimentària i que són objecte de control, d’acord amb el fet imposable regulat per l’article 21.7-1.

”En el cas a què fa referència la lletra d de l’apartat 2 de l’article 21.7-1, rep la consideració de subjecte passiu la persona física o jurídica que, amb la seva actuació, ha causat la intervenció extraordinària.

”2. En tot cas, tenen la condició de subjectes passius les herències jacents, les comunitats de béns i altres entitats que, mancades de personalitat jurídica, constitueixen una entitat econòmica o un patrimoni separat susceptible d’imposició.

”3. Són responsables subsidiàries del deute tributari les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, propietàries dels immobles o instal·lacions utilitzats com a escorxadors que no exerceixen per si mateixes l’activitat comercial.

”4. En les activitats objecte d’aquesta taxa, els obligats a pagar-la no poden fer-la repercutir sobre aquell per a qui s’efectua l’activitat objecte de control, llevat que es tracti de l’actuació regulada per la lletra b de l’article 21.7-1 i llevat de la quantia corresponent a la investigació de residus que s’especifica en cada cas en la quota de sacrifici. La repercussió s’ha de fer per mitjà d’una factura o document substitutiu que s’expedeix a la persona interessada.”

2. Es modifica l’article 21.7-5 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 21.7-5. Deduccions

”Els subjectes passius, si escau, es poden aplicar, amb relació a les quotes establertes per l’article 21.7-4, les deduccions següents:

”a) Quotes de sacrifici:

”El subjecte passiu es pot aplicar, en cada liquidació del període impositiu, les deduccions que corresponguin de manera additiva només per la part de la producció que reuneixi les condicions objecte de la deducció i amb un límit màxim del 56% de la quota.

”a.1) Deduccions per horari regular diürn:

”La deducció es pot aplicar quan en el període impositiu el subjecte passiu ha portat a terme l’activitat entre les 6.00 h i les 22.00 h de dilluns a divendres laborables.

”S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 25% sobre la quota esmentada.

”a.2) Deduccions per personal de suport al control oficial:

”La deducció per personal de suport al control oficial es pot aplicar quan el subjecte passiu, d’acord amb la seva activitat i amb la normativa vigent, disposa de personal que fa tasques de suport a la inspecció. Aquest personal va a càrrec del subjecte passiu, de conformitat amb el punt B del capítol III, de la secció III de l’annex I del Reglament 854/2004 del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril.

”S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge de l’11% sobre la quota esmentada.

”a.3) Deduccions per suport instrumental al laboratori per al control oficial:

”La deducció per suport instrumental al control oficial es pot aplicar quan l’establiment posa a disposició dels serveis d’inspecció el material i els equipaments apropiats per a dur a terme les activitats de control específiques en les mateixes instal·lacions. Aquesta dotació instrumental consisteix a posar a disposició del control oficial les eines i l’utillatge necessaris per a funcions específiques de mostreig i assaig.

”S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.

”a.4) Deduccions per implantació de sistemes d’autocontrol:

”La deducció per implantació de sistemes d’autocontrol es pot aplicar quan l’establiment disposa d’un sistema d’autocontrol eficaç basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC).

”S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 6% sobre la quota esmentada.

”a.5) Deduccions per activitat planificada i estable:

”La deducció per activitat planificada i estable es pot aplicar quan els subjectes passius que porten a terme l’activitat de sacrifici disposen en llur producció d’un sistema de planificació i programació i el porten a la pràctica de manera efectiva, la qual cosa permet als serveis d’inspecció conèixer el servei que cal prestar amb una anticipació mínima de setanta-dues hores, a fi de preveure els recursos i optimitzar-ne l’organització.

”S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 25% sobre la quota esmentada.

”b) Quotes de sales d’especejament i manipulació de caça:

”El subjecte passiu es pot aplicar, quan correspongui, la deducció per sistemes d’autocontrol avaluats. Aquesta deducció es pot aplicar quan l’establiment disposa d’un sistema d’autocontrol basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC), és avaluat oficialment per l’autoritat competent i aquesta avaluació dóna un resultat favorable.

”S’estableix com a import de la deducció l’aplicació del percentatge del 20% sobre la quota esmentada.”

Subsecció Vint-i-cinquena

Taxa sobre els actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l'emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació Article 41

Article 41

Addició d'un capítol XXII al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Vint-i-sisena

Taxa pel servei d'acreditació de formació sanitària Article 42

Article 42

Modificació del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el XXIII, al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol XXIII. Taxa pel servei d’acreditació de formació sanitària

”Article 21.23-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació feta pel Departament de Salut o ens competent del servei d’acreditació de formació sanitària.

”Article 21.23-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les persones naturals o jurídiques, públiques o privades, en interès de les quals es presten els serveis.

”Article 21.23-3. Acreditament

”La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què la persona interessada fa la sol·licitud de la prestació del servei.

”Article 21.23-4. Quota

”L’import de la quota per a la realització dels serveis és de:

”Acreditació de la formació presencial: 137,24 euros.

”Acreditació de la formació a distància: 161,16 euros.”

Subsecció Vint-i-setena

Taxa pel servei de comprovació del compliment de les normes de fabricació correcta de principis actius farmacèutics i per l'emissió del certificat de compliment corresponent Article 43

Article 43

Modificació del títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el XXIV, al títol XXI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol XXIV. Taxa pel servei de comprovació del compliment de les normes de fabricació correcta de principis actius farmacèutics i per l’emissió del certificat de compliment corresponent

”Article 21.24-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació feta pel Departament de Salut consistent en la comprovació del compliment de les normes de correcta fabricació de principis actius farmacèutics, mitjançant inspeccions i actuacions inherents a les mateixes inspeccions, ja sia a sol·licitud de part o a instància del Departament de Salut, i també, si s’escau, l’emissió del certificat de compliment corresponent.

”Article 21.24-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les empreses fabricants, importadores o distribuïdores de principis actius farmacèutics instal·lades a Catalunya que duen a terme la fabricació total o parcial, inclòs el recondicionament o reetiquetatge, d’aquestes substàncies, en interès de les quals s’efectua la comprovació, o les que sol·liciten l’emissió del certificat de compliment corresponent.

”Article 21.24-3. Acreditament

”La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable, però en pot ésser exigit el pagament en el moment en què l’interessat o interessada sol·licita la prestació del servei.

”Article 21-24-4. Quota

”L’import de la quota per la realització dels serveis és de:

”1. Comprovació del compliment de les normes de fabricació correcta de principis actius farmacèutics: 560,50 euros/dia.

”L’import total restarà fixat en el resultat de multiplicar aquesta tarifa diària pel nombre de dies d’inspecció programats en funció de la mida de l’empresa i el tipus i nombre de principis actius que fabriqui o distribueixi, i també per la dificultat tècnica dels processos de fabricació implicats.

”2. Emissió del certificat de compliment de les normes de fabricació correcta de principis actius farmacèutics: 103,50 euros.”

Subsecció Vint-i-vuitena

axa per l'habilitació acreditativa dels bombers Article 44

Article 44

Modificació del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Vint-i-novena

Taxa pels serveis prestats pel Cos de Mossos d'Esquadra Article 45

Article 45

Modificació del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Trentena

Taxa per la prestació de serveis de prevenció i extinció d'incendis i salvaments Article 46

Article 46

Modificació del títol XXII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Trenta-unena

Taxa per la realització d'actuacions d'activitat administrativa del Consell de l'Audiovisual de Catalunya amb relació als prestadors de serveis de comunicació audiovisual de Catalunya Article 47

Article 47

Modificació del títol XXIV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

1. S’afegeixen dues lletres, la d i la e, a l’article 24.2-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“d) L’anàlisi de la sol·licitud d’autorització prèvia a la formalització de negocis jurídics que tenen per objecte l’arrendament i la transmissió de les llicències de serveis de comunicació audiovisual.

”e) La prestació dels serveis tècnics i administratius necessaris per a l’atorgament de les llicències de serveis de comunicació audiovisual.”

2. S’afegeixen dues lletres, la f i la g, a l’article 24.2-4 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“f) Anàlisi de la sol·licitud d’autorització prèvia a la formalització de negocis jurídics que tenen per objecte l’arrendament i la transmissió de les llicències de comunicació audiovisual: 400 euros.

”g) Prestació dels serveis tècnics i administratius necessaris per a l’atorgament de les llicències de serveis de comunicació audiovisual: 400 euros.”

Subsecció Trenta-dosena

Taxa per la realització d'actuacions per a la inscripció en el Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores Article 48

Article 48

Modificació del títol XXV del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica l’article 25.6-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 25-6-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació dels expedients de sol·licitud d’inscripció en el Registre d’entitats urbanístiques col·laboradores de la direcció general competent en matèria d’urbanisme dels actes a què fa referència l’article 205 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, del 18 de juliol, i si s’escau, la certificació de la inscripció de l’assentament en el Llibre de registre d’entitats urbanístiques col·laboradores i la publicació de la inscripció en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.”

Subsecció Trenta-tresena

Taxa pels drets d'inscripció a les proves d'accés al certificat de professionalitat Article 49

Article 49

Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Trenta-quatrena

Taxa per l'expedició de certificats de professionalitat, acreditacions parcials i expedició de duplicats Article 50

Article 50

Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el I, al títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol I. Taxa per l’expedició de certificats de professionalitat, acreditacions parcials i expedició de duplicats

”Article 26.1-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la formació de l’expedient, el registre, la impressió i l’expedició de certificats de professionalitat i acreditacions parcials acumulables, amb validesa en tot el territori de l’Estat, i també l’expedició, per causes no imputables a l’Administració, de duplicats d’aquests certificats o acreditacions.

”Article 26.1-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les persones que sol·liciten la prestació del servei que constitueix el fet imposable.

”Article 26.1-3. Exempcions i bonificacions

”1. Gaudeixen d’exempció total de les quotes de la taxa, amb la justificació prèvia de llur situació, els col·lectius següents:

”a) Els sol·licitants que són membres de famílies nombroses de categoria especial.

”b) Les persones que tenen la declaració legal de minusvalidesa en un grau igual o superior al 33%.

”c) Les persones subjectes a mesures privatives de llibertat.

”d) Les víctimes de actes terroristes, llurs cònjuges i llurs fills.

”e) Els subjectes passius en situació d’atur demandants d’ocupació que no perceben cap prestació econòmica.

”2. Gaudeixen d’una bonificació de la quota de la taxa, amb la justificació prèvia de llur situació, els col·lectius següents:

”a) Els sol·licitants que són membres de famílies nombroses de categoria general: un 50% de la quota.

”b) Els subjectes passius en situació d’atur demandants d’ocupació que perceben alguna prestació econòmica: un 50% de la quota.

”Article 26.1-4. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable, si bé la comprovació del pagament s’ha de poder fer en el moment de recollir el certificat.

”Article 26.1-5. Quota

”Les taxes s’han d’exigir d’acord amb les quotes següents:

”1. Per expedició de certificats de professionalitat i acreditacions parcials acumulables (per unitat):

”1.1. Certificats de professionalitat: 50,03 euros.

”1.2. Acreditacions parcials acumulables: 43,03 euros.

”2. Per expedició de duplicats de certificats o acreditacions (per unitat):

”2.1. Per expedició de cada duplicat de certificat: 18 euros.

”2.2. Per expedició de cada duplicat d’acreditació parcial: 11 euros.”

Subsecció Trenta-cinquena

Taxa per la concessió de les autoritzacions de treball per a estrangers Article 51

Article 51

Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Es modifica el capítol II del títol XXVI del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Capítol II. Taxa per la tramitació de les autoritzacions de treball per a estrangers

”Article 26.2-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació de l’autorització administrativa inicial per a treballar, i també les modificacions que se’n facin.

”Article 26.2-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les persones estrangeres a favor de les quals es concedeixen les autoritzacions de treball, llevat del cas de les autoritzacions de treball per compte d’altri en què el subjecte passiu és l’ocupador o ocupadora, o l’empresari o empresària, que vol contractar el treballador estranger o la treballadora estrangera, i en el supòsit de relacions laborals en el sector de servei domèstic de caràcter parcial o discontinu i en el sector agrari de caràcter discontinu, en què ho ha d’ésser el mateix treballador o treballadora.

”És nul qualsevol pacte mitjançant el qual el treballador o treballadora per compte d’altri assumeix l’obligació d’abonar tot o una part de l’import de les taxes establertes.

”Article 26.2-3. Exempcions i bonificacions

”1. Estan exempts d’aquesta taxa, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius si la concessió d’autorització de treball és per un període inferior a sis mesos.

”2. Estan exempts d’aquesta taxa per la tramitació de les autoritzacions per a treballar els nacionals d’estats iberoamericans, de les Filipines, d’Andorra, de Guinea Equatorial, els sefardites, els fills i néts d’espanyols d’origen i els estrangers nascuts a l’Estat espanyol quan vulguin dur a terme una activitat lucrativa, laboral o professional per compte propi.

”Article 26.2-4. Acreditament

”1. La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable, però en pot ésser exigida la justificació de l’ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud.

”Article 26.2-5. Quota

”Les quotes per la tramitació de les autoritzacions inicials de treball per un període superior a sis mesos són les següents:

”1. Autoritzacions de treball per compte d’altri:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”b) Modificació d’autorització de treball per compte d’altri: 76,90 euros.

”2. Autoritzacions de treball per compte propi:

”a) Autorització inicial de treball per compte propi: 192,05 euros.

”b) Modificació d’autorització de treball per compte propi: 76,90 euros.

”3. Autoritzacions de treball per a treballadors transfronterers:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”b) Autorització inicial de treball per compte propi: 192,05 euros.

”c) Pròrroga: 76,90 euros.

”4. Autoritzacions de treball per a investigació:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”b) Modificació d’autorització de treball per compte d’altri: 76,90 euros.

”5. Autoritzacions de treball de professionals altament qualificats titulars de la targeta blava de la Unió Europea:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”6. Autoritzacions de treball per compte d’altri de durada determinada:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri d’alts directius, esportistes professionals, artistes i altres col·lectius:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”b) Pròrroga: 15,45 euros.

”7. Autoritzacions de treball per a titulars d’autorització d’estada per estudis, investigació, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri: 115,25 euros.

”b) Autorització inicial de treball per compte propi: 115,25 euros.

”c) Pròrroga: 38,40 euros.

”8. Autoritzacions de treball per a titulars d’autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals:

”a) Autorització inicial de treball per compte d’altri:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”b) Autorització inicial de treball per compte propi: 192,05 euros.

”c) Pròrroga:

”– Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”– Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.

”9. Altres autoritzacions inicials de treball:

”a) Retribució inferior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 192,05 euros.

”b) Retribució igual o superior a dues vegades el salari mínim interprofessional: 384,15 euros.”

Subsecció Trenta-sisena

Taxa per la tramitació dels expedients de sol·licitud d'autorització de treball de menors de setze anys en espectacles públics Article 52

Article 52

Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el III, al títol XXVI del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol III. Taxa per la tramitació dels expedients de sol·licitud d’autorització de treball de menors de setze anys en espectacles públics

”Article 26.3-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la tramitació dels expedients de sol·licitud d’autorització de treball de menors de setze anys en espectacles públics.

”Article 26.3-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les empreses que sol·liciten la tramitació dels expedients a què fa referència l’article 26.3.1.

”Article 26.3-3. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment de la realització del fet imposable, però en pot ésser exigida la justificació de l’ingrés en el moment de la presentació de la sol·licitud.

”Article 26.3-4. Quota

”La quota per a la tramitació dels expedients de sol·licitud d’autorització és de 150 euros per expedient.”

Subsecció Trenta-setena

Taxa per les actuacions del Registre d'empreses acreditades de Catalunya Article 53

Article 53

Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Trenta-vuitena

Taxes pels serveis prestats per la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom Article 54

Article 54

Modificació del títol XXVI del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Trenta-novena

Taxa pels drets d'inscripció a les proves d'habilitació de guia de turisme de Catalunya que convoca la Direcció General de Turisme, i d'ampliació d'idiomes Article 55

Article 55

Modificació del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

S’afegeix un capítol, el I, al títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, amb el text següent:

“Capítol I. Taxa pels drets d’inscripció a les proves d’habilitació de guia de turisme de Catalunya que convoca la Direcció General de Turisme, i d’ampliació d’idiomes

”Article 26bis.1-1. Fet imposable

”Constitueix el fet imposable de la taxa la inscripció a les proves d’habilitació de guia de turisme de Catalunya que convoca la Direcció General de Turisme, i d’ampliació d’idiomes.

”Article 26bis.1-2. Subjecte passiu

”Són subjectes passius de la taxa les persones que s’inscriuen a les proves.

”Article 26bis.1-3. Exempcions i bonificacions

”1. Estan exempts d’aquesta taxa, amb la justificació documental prèvia de llur situació, els subjectes passius en situació d’atur que no perceben cap prestació econòmica.

”2. S’estableix una bonificació del 30% per als membres de famílies monoparentals i de famílies nombroses de categoria general, i una bonificació del 50% per als membres de famílies nombroses de categoria especial.

”3. S’estableix una bonificació del 10% per la tramitació telemàtica, en el moment en què tècnicament sigui possible.

”Article 26bis.1-4. Acreditament

”La taxa s’acredita en el moment de la prestació del servei i s’exigeix en el moment de la inscripció.

”Article 26bis.1-5. Quota

”L’import de la quota és el següent:

”1. Inscripció a les proves d’habilitació de guia de turisme de Catalunya: 40 euros.

”2. Si el subjecte passiu es presenta a examen de més d’un idioma (sense comptar ni el català ni el castellà): 15 euros per cada idioma addicional.

”3. Inscripció a les proves per a l’ampliació d’idiomes per a persones que ja disposen de l’habilitació de guia de turisme: 20 euros per cada idioma.”

Subsecció Quarantena

Taxa pels drets de renovació o emissió de duplicats del carnet acreditatiu de l'habilitació de guia de turisme de Catalunya Article 56

Article 56

Modificació del títol XXVI bis del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Subsecció Quaranta-unena

Taxa per la prestació de serveis per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Article 57

Article 57

Modificació del títol XXVII del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya

Capítol II

Tributs cedits Secció Primera - Secció Sisena

Secció Primera

Impost sobre la renda de les persones físiques Article 58

Article 58

Deducció per inversió en l'habitatge habitual

Amb efectes a l’entrada en vigor de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, es modifica la disposició transitòria sisena de la dita llei, que resta redactada de la manera següent:

“Sisena. Deducció per inversió en l’habitatge habitual adquirit abans del 30 de juliol de 2011

”Els contribuents que han adquirit l’habitatge habitual abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei, o han satisfet abans d’aquesta data quantitats per a la construcció de l’habitatge habitual i tinguin dret a la deducció per inversió en l’habitatge, s’apliquen el percentatge del 9% quan es trobin en alguna de les situacions següents:

”a) Tenir trenta-dos anys o menys en la data de meritació de l’impost, sempre que la seva base imposable no sigui superior a 30.000 euros.

”b) Haver estat a l’atur durant cent vuitanta-tres dies o més durant l’exercici.

”c) Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

”d) Formar part d’una unitat familiar que inclogui almenys un fill en la data de meritació de l’impost .”

Secció Segona

Impost sobre el patrimoni Article 59 - Article 60

Article 59

Mínim exempt

Article 60

Bonificació de les propietats forestals

Secció Tercera

Impost sobre successions i donacions Article 61

Article 61

Reduccions aplicables en les transmissions per causa de mort

Es modifica l’article 33 de la Llei 19/2010, del 7 de juny, que resta redactat de la manera següent:

“Article 33. Base de les reduccions

”Els percentatges de reducció que estableixen les seccions tercera a desena s’apliquen sobre l’import resultant d’haver deduït del valor dels béns o drets que són objecte de la reducció l’import de les càrregues i els gravàmens que estableix l’article 12 de la Llei de l’Estat 29/1987. El valor així determinat, sense prorrateig de l’import dels deutes i despeses generals legalment deduïbles, constitueix la base de càlcul de la reducció. L’aplicació de la regla de càlcul establerta en el paràgraf precedent no pot determinar en cap cas bases liquidables negatives.”

Secció Quarta

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats Article 62 - Article 63

Article 62

Actes jurídics documentats

Amb efectes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, es modifiquen les lletres b i e de l’article 7 de la Llei 21/2001, del 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, que resten redactades de la manera següent:

“b) L’1,8%, en el cas de documents en què s’hagi renunciat a l’exempció en l’IVA conformement al que disposa l’article 20.2 de la Llei de l’Estat 37/1992, del 28 de desembre, de l’impost sobre el valor afegit.”

”e) L’1,5%, en el cas d’altres documents.”

Article 63

Bonificacions en la quota tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Secció Cinquena

Tributs sobre el joc Article 64 - Article 65

Article 64

Taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar

1. Es modifica l’article 33 de la Llei 25/1998, del 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro, que resta redactat de la manera següent:

“Article 33. Base imposable i tipus tributaris

”1. Base imposable:

”a) Regla general:

”Sens perjudici del que disposa la lletra b, constitueix la base imposable del tribut l’import total de les quantitats que els jugadors dediquen a llur participació en els jocs.

”b) Regles especials:

”En els supòsits que es detallen a continuació, la base imposable és la que s’indica per a cada modalitat que s’esmenta:

”– En els casinos de joc, els ingressos bruts que s’obtinguin procedents del joc. S’entén que són ingressos bruts la diferència entre l’import total dels ingressos obtinguts procedents del joc i les quantitats satisfetes als jugadors per llurs guanys.

”No es computa com a ingrés l’import abonat per l’entrada a les sales de joc.

”– En el joc del bingo, la suma total del que satisfan els jugadors per l’adquisició dels cartons o el valor facial dels cartons, llevat del bingo electrònic, en què ho és l’import jugat un cop descomptada la quantitat destinada a premis.

”– En els jocs que s’efectuïn per mitjà d’Internet o per mitjans telemàtics, la base imposable és constituïda per les quantitats que els jugadors dediquen a llur participació en el joc, un cop descomptada la quantitat destinada a premis.

”c) En el bingo electrònic el subjecte passiu ha de disposar d’un sistema informàtic que permeti al departament o ens competent el control telemàtic de la gestió i el pagament de la taxa fiscal corresponent.

”2. Tipus tributaris:

”a) El tipus impositiu general és del 25%. Aquest tipus tributari s’aplica a tots els jocs de sort, envit o atzar que no tenen assenyalat un tipus tributari específic.

”b) El tipus impositiu aplicable a les diverses modalitats especials de bingo és el següent:

”– Bingo plus: 15%.

”– Bingo americà: 15%.

”– Bingo electrònic: 30%.

”c) Als casinos de joc s’aplica la tarifa següent:

”d) El tipus impositiu aplicable als jocs efectuats per mitjà d’Internet o per mitjans telemàtics és del 10%.”

2. Es modifica la lletra d de l’article 34.3 de la Llei 25/1998, que resta redactada de la manera següent:

“d) No es merita la taxa en cas de suspensió temporal del permís d’explotació atorgat per l’òrgan competent en matèria de joc i apostes. En el cas que s’aixequi la suspensió temporal abans que fineixi el termini pel qual va ésser atorgada, el subjecte passiu ha d’efectuar el pagament íntegre del trimestre en curs abans de l’alta del permís.”

Article 65

Taxa fiscal sobre rifes, tómboles, apostes i combinacions aleatòries

Es modifica l’article 13 de la Llei 21/2005, del 29 de desembre, de mesures financeres, que resta redactat de la manera següent:

“Article 13. Base imposable i tipus tributaris de les apostes

”1. La base imposable de les apostes és constituïda per l’import total dels bitllets o resguards de participació venuts, sigui quin sigui el mitjà pel qual es facin. No obstant això, per a les apostes hípiques i sobre esdeveniments esportius, de competició o d’un altre caràcter prèviament determinat, la base imposable és constituïda per la diferència entre la suma total de les quantitats apostades i l’import dels premis obtinguts pels participants en el joc.

”2. Els tipus tributaris aplicables en les apostes són els següents:

”a) El tipus tributari general és del 13%.

”b) El tipus tributari corresponent a les apostes sobre esdeveniments esportius, de competició o d’un altre caràcter prèviament determinat, i també a les apostes hípiques, és del 10%.”

Secció Sisena

Impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs Article 66

Article 66

Tipus de gravamen

Amb efectes de l’1 de febrer de 2014, el tipus de gravamen autonòmic de l’impost sobre hidrocarburs, per als subministraments efectuats a Catalunya, per als diferents carburants, en els epígrafs que especifica l’article 50 de la Llei de l’Estat 38/1992, del 28 de desembre, d’impostos especials, és el següent:

a) Gasolina amb plom (epígraf 1.1): 48 euros per cada 1.000 litres.

b) Gasolina sense plom de 98 octans o més (epígraf 1.2.1): 48 euros per cada 1.000 litres.

c) Altres gasolines sense plom (epígraf 1.2.2): 48 euros per cada 1.000 litres.

d) Gasoil per a ús general (epígraf 1.3): 48 euros per cada 1.000 litres.

e) Gasoil per a ús com a carburant o combustible (epígraf 1.4): 6 euros per cada 1.000 litres.

f) Fuel (epígraf 1.5): 2 euros per tona.

g) Querosè per a ús general (epígraf 1.11): 48 euros per cada 1.000 litres.

h) Bioetanol i biometanol per a ús com a carburant (epígraf 1.13): 48 euros per cada 1.000 litres.

i) Biodièsel per a ús com a carburant (epígraf 1.14): 48 euros per cada 1.000 litres.

j) Biodièsel i bioetanol per a ús com a combustible (epígraf 1.15): 6 euros per cada 1.000 litres.

Títol II

Mesures relatives al règim jurídic de les finances públiques Capítol I - Capítol IV

Capítol I

Gestió financera i control Article 67

Article 67

Modificació del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya

1. Es modifiquen els articles 17, 18 i 19 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, del 24 de desembre, que resten redactats de la manera següent:

“Article 17

”1. Les operacions de crèdit que la Generalitat concerti amb persones físiques o jurídiques per un termini de reemborsament igual o inferior a un any han de tenir per objecte atendre necessitats transitòries de tresoreria.

”2. La Llei de pressupostos ha d’autoritzar el límit màxim d’aquestes operacions per a cada exercici. L’autorització de les operacions i de llurs característiques particulars correspon al Govern, que pot delegar l’exercici ordinari d’aquestes competències en la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances o en la persona titular de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

”Article 18

”1. Les operacions de crèdit que la Generalitat concerti amb persones físiques o jurídiques per un termini de reemborsament superior a un any han de complir els requisits fixats en la Llei de pressupostos o en les de suplement de crèdit o de crèdit extraordinari o en una altra norma habilitant.

”L’autorització de les operacions i de les característiques particulars que presenten correspon al Govern, que pot delegar l’exercici ordinari d’aquestes competències en la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances o en la persona titular de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.

”2. Tant la quantia de les amortitzacions anuals com la destinació dels imports de cadascun d’aquests préstecs o emprèstits s’han d’ajustar a la normativa aplicable en cada moment a les administracions públiques, en el marc del sistema de finançament de l’Estat i, en concret, de la Generalitat, i d’acord amb els principis rectors de la Unió Europea per a l’harmonització en matèria de finances públiques i estabilitat pressupostària.

”Article 19

”1. La creació i, si s’escau, la conversió del deute públic de la Generalitat, i també de qualsevol altra apel·lació al crèdit públic sens perjudici de l’autorització per llei, s’han de regir segons llur termini d’amortització pel que disposen els articles 17 i 18.

”2. No obstant el que estableix l’apartat 1, el Govern, a proposta de la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances, només pot acordar la conversió de deute públic de la Generalitat per a millorar l’administració o l’estructura del deute en circulació, i sempre que no s’alteri cap condició essencial de les emissions ni es perjudiquin els drets econòmics dels tenidors.”

2. Es modifica l’article 22 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 22

”1. El producte de l’endeutament de tota mena s’ha d’ingressar a la Tresoreria de la Generalitat i s’ha d’aplicar sense cap excepció a l’estat d’ingressos del pressupost de la Generalitat o de l’organisme autònom administratiu. No obstant això, les operacions que vencin abans d’un any i que tinguin per finalitat cobrir necessitats transitòries de tresoreria s’han de comptabilitzar en la comptabilitat de la Tresoreria. En tot cas, els interessos i les despeses de formalització que generin s’han d’aplicar al pressupost.

”2. Per a desenvolupar l’autorització legal de crear deute en un exercici pressupostari, la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances, amb caràcter excepcional i amb l’informe previ favorable de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor, pot disposar que es creï deute durant el mes de gener de l’any següent per un import que no incrementi en més del 15% aquesta autorització. Aquest increment s’ha de computar a l’efecte del compliment del límit de creació de deute que legalment s’autoritzi per al conjunt del segon dels anys esmentats.

”3. Correspon al Govern la concertació dels instruments financers de cobertura del risc de tipus d’interès i de tipus de canvi de les operacions d’endeutament que permetin minimitzar el risc de contrapartida, incloent-hi la formalització de contractes marc que en regulin les condicions i la concertació de contragaranties recíproques amb relació a aquestes cobertures. El Govern pot delegar l’exercici ordinari d’aquesta competència en la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances o en la persona titular de la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor.”

3. Es modifica la lletra b de l’article 95 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“b) Acreditar davant l’entitat concedent o, si escau, davant l’entitat col·laboradora el que determina la lletra a, i complir els requisits i les condicions que determinin la concessió o el gaudiment de la subvenció, mitjançant els justificants de les despeses que ha de cobrir l’import finançat i el compliment de la finalitat per a la qual s’ha concedit la subvenció, d’acord amb el que disposa l’article 98.1. Si la subvenció consisteix en un percentatge del cost de l’activitat o la inversió, s’ha d’acreditar el cost total corresponent, sens perjudici d’altres mitjans de comprovació que hagin establert les bases reguladores. En qualsevol cas, cal justificar la totalitat de la despesa realitzada amb relació a l’objecte global o parcial, en aquest darrer cas, sempre que es pugui executar per fases o sigui susceptible d’ús o tractament diferenciat.”

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 98 text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“98.1. El reconeixement de l’obligació i el pagament posterior de la subvenció al beneficiari es produeix un cop l’òrgan concedent ha comprovat la justificació adequada de les despeses que se li imputen, la realització de la totalitat de l’objecte de la subvenció i el compliment de les condicions i les seves finalitats.

”Les formes de justificació que acrediten i permeten el reconeixement d’obligacions s’han d’establir per ordre de la persona titular del departament competent en matèria d’economia i finances. En qualsevol cas, s’han de determinar en les bases reguladores de la subvenció, o en l’acte de concessió en el cas de les subvencions directes, i es poden instrumentar mitjançant comptes justificatius acompanyats, segons el cas, de documentació justificativa de despesa, d’informes d’auditoria de comptes anuals; de presentació d’estats comptables; mitjançant mòduls, o amb la combinació d’algunes d’aquestes modalitats.

”Excepcionalment, si ho estableixen les bases, i amb la justificació prèvia per raó de l’objecte o del subjecte, es poden acordar bestretes amb caràcter previ a la justificació o pagaments a compte que comportin pagaments parcials, amb la justificació prèvia de l’import equivalent.”

Capítol II

Òrgans reguladors o consultius i estatutaris Article 68 - Article 70

Article 68

Modificació de la Llei 32/2010

Es modifica l’article 28.3 de la Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que resta redactat de la manera següent:

“3. L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha d’elaborar la seva proposta d’avantprojecte de pressupost d’ingressos i de despeses d’acord amb les normes que dicti el departament competent en matèria d’economia i finances per a elaborar els pressupostos de la Generalitat, i l’ha de trametre al departament per mitjà del qual es relaciona amb el Govern per tal que aquest, sobre la base d’aquesta proposta, en formuli l’avantprojecte i en tramiti la inclusió en el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.”

Article 69

Modificació de la Llei 7/2005

Es modifica l’article 13.2 de la Llei 7/2005, del 8 de juny, del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha d’elaborar la seva proposta d’avantprojecte de pressupost d’ingressos i de despeses d’acord amb les normes que dicti el departament competent en matèria d’economia i finances per a elaborar els pressupostos de la Generalitat, i l’ha de trametre al departament per mitjà del qual es relaciona amb el Govern per tal que aquest, sobre la base d’aquesta proposta, en formuli l’avantprojecte i en tramiti la inclusió en el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat.”

Article 70

Modificació de la Llei 18/2010

1. Es modifica l’article 8 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 8. Funcions

”El Ple té, entre altres, les funcions següents:

”a) Exercir la funció fiscalitzadora i analitzar i aprovar tots els informes de fiscalització.

”b) Aprovar les propostes adreçades al Parlament o, si escau, a l’ens fiscalitzat, orientades a millorar els serveis que presta el sector públic de Catalunya.

”c) Aprovar els dictàmens que li siguin sol·licitats en l’àmbit de les seves competències.

”d) Proposar el nomenament d’un dels membres per al càrrec de síndic o síndica major.

”e) Designar els síndics que han de formar part de la Comissió de Govern.

”f) Designar els síndics que han de presidir els departaments.

”g) Aprovar el programa anual d’activitats de la Sindicatura.

”h) Proposar i aprovar el conveni a què fa referència l’article 80.3 de l’Estatut d’autonomia, relatiu a les relacions de cooperació entre la Sindicatura i el Tribunal de Comptes.

”i) Autoritzar altres acords de col·laboració amb el Tribunal de Comptes, amb altres organismes de control extern o amb qualsevol altre tipus d’entitat o institució.

”j) Nomenar, substituir i cessar el secretari o secretària general.

”k) Aprovar els acords que consideri necessaris pel que fa a la tramitació dels informes de fiscalització, i també pel que fa a l’organització interna de la Sindicatura.

”l) Aprovar l’avantprojecte del pressupost de la Sindicatura i trametre’l al Parlament perquè el tingui en consideració.

”m) Aprovar la memòria d’activitats i els comptes de la Sindicatura.

”n) Determinar l’àmbit competencial de cada departament per establir l’organització interna de la Sindicatura.

”o) Determinar les atribucions, resoldre els conflictes de competència i establir els criteris de coordinació entre els diversos òrgans i departaments de la Sindicatura.

”p) Designar les persones de la Sindicatura que l’han de representar en les institucions de qualsevol naturalesa en què ha de participar.

”q) Designar els síndics que han de comparèixer davant la comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament per informar sobre els informes de fiscalització que es presentin.

”r) Adoptar les disposicions necessàries per a complir els objectius que la legislació vigent encomana a la Sindicatura.

”s) Informar el Parlament i, si escau, els tribunals de justícia o els òrgans del Ministeri Fiscal de la manca de col·laboració reiterada o de l’obstrucció de l’accés a dades que impedeixi o dificulti l’exercici de les funcions que li són pròpies.

”t) Proposar les actuacions i mesures correctores corresponents per l’incompliment de la normativa electoral i de la normativa de finançament dels partits i les formacions polítiques.

”u) Aprovar i modificar la relació de llocs de treball i l’oferta pública d’ocupació i aprovar les bases de les convocatòries de selecció de personal de la Sindicatura.

”v) Autoritzar la compatibilitat dels síndics.

”w) Aprovar el reglament de règim interior de la Sindicatura.

”x) Exercir les altres funcions que estableixi la normativa vigent.”

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“1. La convocatòria del Ple amb l’ordre del dia de cada sessió ordinària s’ha de lliurar als síndics amb cinc dies hàbils d’antelació a la data fixada per a la reunió. Amb la mateixa antelació, com a mínim, ha d’estar a disposició dels síndics, a la Secretaria General, tota la documentació a què faci referència l’ordre del dia.”

3. Es modifica l’apartat 3 de l’article 12 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“3. La intenció de formular un vot particular s’ha d’expressar quan el Ple adopta la decisió i s’ha de fer constar en l’acta de la sessió. El vot particular anunciat s’ha de formalitzar per mitjà d’un escrit que s’ha de presentar a la Secretaria General en el termini de dos dies hàbils següents a la sessió. Els vots particulars s’han d’incorporar a l’acord a què fan referència i s’han de publicar amb aquest acord.”

4. Se suprimeix l’apartat 6 de l’article 18 de la Llei 18/2010.

5. Es modifica l’apartat 2 de l’article 25 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“2. Quan el cessament es produeix per extinció del mandat, el síndic o síndica de què es tracti continua exercint les funcions del càrrec mentre no pren possessió el nou síndic o síndica.”

6. Es modifica l’apartat 2.d de l’article 29 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“d) Traslladar els informes al Parlament, en el termini de sis setmanes a comptar de l’aprovació que en fa el Ple.”

7. Es modifica l’apartat 2 de l’article 37 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“2. El programa anual d’activitats ha d’incloure l’informe sobre el Compte general de la Generalitat, l’informe sobre el Compte general de les corporacions locals, els informes de fiscalització dels comptes de totes les entitats que encomani un precepte legal, els informes sol·licitats per mitjà de resolucions del Parlament i els informes que el Ple decideixi d’ofici.”

8. Es modifica l’apartat 5 de l’article 41 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“5. Si els ens locals incompleixen el deure de remissió a la Sindicatura de Comptes de la documentació que estableix l’apartat 4 o la informació complementària d’aquesta documentació, un cop donat el tràmit d’audiència, sense que s’hagi acreditat cap causa justificada de l’incompliment, la Sindicatura de Comptes ho ha de comunicar al departament competent en matèria d’Administració local. D’aquesta manera es pot inscriure en l’inventari públic de control de compliment de les obligacions financeres dels ens locals, que ha d’estar a disposició dels departaments de la Generalitat, i al departament competent en matèria d’economia i finances, perquè s’adoptin les mesures destinades a suspendre el lliurament a l’ens infractor de subvencions o transferències a què tingui dret amb càrrec als pressupostos de la Generalitat, sempre que no provinguin d’altres administracions. Aquesta suspensió es manté fins que no s’acrediti la remissió dels comptes, i no genera, en cap cas, dret a compensació financera.”

9. Es modifica l’apartat 2 de l’article 51 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“2. Els cossos generals d’administració constitueixen els grups següents:

”a) Grup A1: titulats superiors.

”b) Grup A2: titulats mitjans.

”c) Grup C1: administratius.

”d) Grup C2: auxiliars.

”e) Agrupacions professionals: subalterns.”

10. Es modifica l’apartat 4 de l’article 51 de la Llei 18/2010, que resta redactat de la manera següent:

“4. Els cossos especials constitueixen els grups següents:

”a) Grup A1: auditors.

”b) Grup A2: ajudants d’auditoria.”

11. Es modifica la lletra a de l’article 57 de la Llei 18/2010, que resta redactada de la manera següent:

“a) El grau de compliment del programa anual d’activitats de l’exercici anterior.”

Capítol III

Altres modificacions de lleis substancials Secció Primera - Secció Sisena

Secció Primera

Entitats de dret públic de la Generalitat Article 71 - Article 75

Article 71

Modificació de la Llei 6/2007

1. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 1 de la Llei 6/2007, del 17 de juliol, del Centre d’Estudis d’Opinió, amb el text següent:

“4. El Centre d’Estudis d’Opinió té la condició de mitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens i les entitats que en depenen o hi estan vinculats i que tenen la condició de poders adjudicadors, per a dur a terme les funcions que li són pròpies.”

2. S’afegeixen dos apartats, el 3 i 4, a l’article 15 de la Llei 6/2007, amb el text següent:

“3. El Centre d’Estudis d’Opinió, en la seva condició de mitjà propi i servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens i les entitats que en depenen o hi estan vinculats i que tenen la condició de poders adjudicadors, no pot participar en els procediments per a l’adjudicació dels contractes que aquells convoquin. No obstant això, quan no hi concorri cap licitador, es pot encarregar al Centre d’Estudis d’Opinió l’execució de l’activitat objecte de licitació pública en el marc de les seves funcions.

”4. Les relacions del Centre d’Estudis d’Opinió amb els departaments, els ens i les entitats dels quals és mitjà propi no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs. El conveni corresponent ha d’incloure, com a mínim, l’abast de l’encàrrec, la previsió de costos i el sistema de finançament.”

Article 72

Modificació de la Llei 15/1993

Es modifica l’apartat 7 de l’article 6 de la Llei 15/1993, del 28 de desembre, per la qual es crea el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“7. La condició de membre del Consell d’Administració i la de director o directora gerent són incompatibles amb la condició de parlamentari o parlamentària o amb qualsevol altre càrrec de representació popular, llevat de la presidència i, si s’escau, de les vicepresidències.”

Article 73

Modificació del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances

Article 74

Modificació de la Llei 4/1980

1. Es modifica l’apartat 5 de l’article 1 de la Llei 4/1980, del 16 de desembre, de creació de l’Institut Català del Sòl, que resta redactat de la manera següent:

“5. L’objectiu de l’Institut Català del Sòl és la promoció de sòl urbanitzat, el foment de les activitats econòmiques i de l’habitatge i la gestió d’equipaments públics, tot això amb la finalitat d’atendre necessitats col·lectives, remodelacions urbanes, creació d’espais lliures i zones verdes, dotacions i equipaments.”

2. Es modifica la lletra s de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 4/1980, que resta redactada de la manera següent:

“s) Assessorar, prestar serveis de consultoria, donar suport i redactar instruments de planejament i gestió urbanística i projectes d’edificació per a altres subjectes públics o privats, mitjançant la contraprestació corresponent, i en qualsevol àmbit territorial d’actuació, respectant sempre la normativa sobre defensa de la competència. Aquests serveis amb contraprestació no es poden dur a terme respecte d’aquells instruments sobre els quals el departament al qual es troba adscrit l’Institut Català del Sòl tingui competències d’aprovació.”

3. [No vigent]

4. S’afegeix un apartat, el setè, a l’article 4.1 de la Llei 4/1980, amb el text següent:

“Setè. Subscriure documents de caràcter contractual amb altres subjectes públics o privats. La prestació de serveis s’ha de remunerar d’acord amb les tarifes que, respectant les normes de competència, aprovi el Consell d’Administració de l’Institut Català del Sòl.”

5. Es modifica l’article 12 de la Llei 4/1980, que resta redactat de la manera següent:

“Article dotzè

”1. La contractació de l’Institut Català del Sòl es regeix per la legislació sobre contractació del sector públic. Els negocis i contractes exclosos d’aquesta legislació es regeixen per llur legislació específica.

”2. L’Institut Català del Sòl, en el desenvolupament de les seves funcions, té la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic de l’Administració de la Generalitat i dels ens, els organismes i les entitats que en depenen o que hi estan vinculats, i que tenen la consideració de poders adjudicadors, als efectes del que estableix l’article 4.1.n del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011.

”3. Les relacions de l’Institut Català del Sòl amb els departaments i els ens o les entitats dels quals és mitjà propi instrumental i servei tècnic no tenen naturalesa contractual i s’articulen mitjançant encàrrecs. Els encàrrecs han d’incloure, com a mínim, l’abast corresponent, la previsió dels costos i el sistema de finançament.

”4. L’Institut Català del Sòl està obligat a realitzar, dins l’àmbit de les funcions que estableix aquesta llei, els encàrrecs que li formulin els departaments de l’Administració de la Generalitat i els ens integrats en el seu sector públic.

”5. L’Institut Català del Sòl no pot participar en les licitacions públiques convocades pels ens respecte dels quals té la consideració de mitjà propi instrumental i servei tècnic. Això no obstant, quan no concorri cap licitador, es pot encarregar a l’Institut Català del Sòl l’execució de l’activitat objecte de la licitació pública.

”6. El Govern ha d’aprovar anualment les directrius per a fixar les tarifes que s’han d’aplicar per a les diferents activitats de l’Institut Català del Sòl i les condicions bàsiques d’execució d’aquestes activitats.”

Article 75

Modificació de la Llei 13/2009

1. Es modifica la lletra a de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 13/2009, del 22 de juliol, de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“a) Gestionar, executar, coordinar i difondre els ajuts destinats a la promoció, el foment i la compra d’habitatges amb protecció oficial, al lloguer i a la rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges i a la mediació social en l’àmbit del lloguer privat, i també gestionar i executar programes socials relacionats amb l’habitatge públic per al finançament de projectes i actuacions de les entitats i associacions dels barris administrats o gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.”

2. S’afegeix una lletra, la h, a l’apartat 2 de l’article 5 de la Llei 13/2009, amb el text següent:

“h) Aprovar les bases reguladores, les convocatòries i la concessió de subvencions o prestacions previstes en els plans per al dret a l’habitatge, i també les que tenen per finalitat el finançament de projectes i actuacions en barris d’habitatges públics que administra o gestiona l’Agència, sens perjudici que es pugui delegar la funció de concedir les subvencions o prestacions en altres òrgans de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.”

Secció Segona

Altres ens i òrgans de la Generalitat Article 76 - Article 79

Article 76

Modificació de la Llei 6/2008

Es modifica l’article 9 de la Llei 6/2008, del 13 de desembre, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que resta redactat de la manera següent:

“Article 9. Estatut personal dels membres del Plenari

”1. Els membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts tenen dedicació a temps parcial.

”2. Els membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts actuen amb plena independència i neutralitat i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de llurs funcions.

”3. La condició de membre del Plenari del Consell és incompatible amb:

”a) La condició de membre del Parlament o del Govern.

”b) L’exercici de qualsevol càrrec d’elecció o designació polítiques.

”c) L’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials.”

Article 77

Modificació de la Llei 13/2007

Article 78

Modificació de la Llei 14/2007

Es modifica l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei 14/2007, del 5 de desembre, de l’Institut Català Internacional per la Pau, que resta redactat de la manera següent:

“1. El Consell Assessor Internacional de l’Institut Català Internacional per la Pau és constituït per deu membres. Són designats per la Junta de Govern, havent consultat el Consell Català de Foment de la Pau, amb els criteris següents:

”a) Cinc membres elegits entre professionals i personal acadèmic amb experiència internacional en l’àmbit de la recerca, l’acció per la pau i la resolució no violenta dels conflictes.

”b) Cinc membres elegits entre persones de prestigi i de reconeixement social com a promotores de la pau, el desarmament i la resolució no violenta dels conflictes.”

Article 79

Modificació de la Llei 7/2011

Es modifica l’apartat 12 de la disposició addicional quarta de la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, que resta redactat de la manera següent:

“12. L’estatut personal de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya és el següent:

”a) És designat pel titular o la titular del Departament de la Presidència. La resolució de nomenament s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

”b) Està subjecte al mateix règim d’incompatibilitats que el que correspon als alts càrrecs de la Generalitat.

”c) Les retribucions que ha de percebre s’han d’assimilar a les corresponents al personal funcionari de l’Administració de la Generalitat.

”d) El nomenament dóna lloc a la declaració de la situació administrativa de serveis especials.

”e) És inamovible i el seu mandat té una durada de cinc anys, a comptar de la presa de possessió, que s’ha de dur a terme un cop publicat el nomenament. El titular o la titular de l’Òrgan pot ésser reelegit per períodes successius de la mateixa durada sense necessitat de fer cap procés de selecció nou.

”La resolució de nomenament ha d’establir, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior, les retribucions i el règim jurídic de l’Òrgan, i ha de determinar les condicions per a substituir el titular o la titular, en els supòsits de vacant, absència o malaltia, en els termes de l’article 45 de la Llei 13/1989, del 14 de setembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

”La persona que el substitueixi ha de reunir els mateixos requisits exigits per a la persona titular de l’Òrgan i ha d’exercir les seves funcions en les mateixes condicions.

”La persona titular de l’Òrgan exerceix les seves funcions amb la denominació de director o directora de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya.”

Secció Tercera

Afers i prestacions socials Article 80 - Article 83

Article 80

Modificació de la Llei 10/1997

1. Es modifica l’article 1 de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció, que resta redactat de la manera següent:

“Article 1. Principis i objecte de la Llei

”Aquesta llei, que es basa en els principis d’igualtat, solidaritat i subsidiarietat, regula la renda mínima d’inserció (RMI), com un dret prestat pel sistema de serveis socials de responsabilitat pública, d’acord amb el que estableix aquesta llei i les normes que la despleguen.”

2. Es modifica la lletra e de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 10/1997, que resta redactada de la manera següent:

“e) Que no disposin dels mitjans econòmics necessaris per a atendre les necessitats bàsiques de la vida. Es consideren en aquesta situació les persones o les unitats familiars que no obtinguin durant els dotze mesos anteriors uns ingressos superiors a la prestació econòmica de la renda mínima d’inserció que correspongui al mateix període. En el cas de conviure dues o més unitats familiars, els ingressos conjunts de les persones que formen part del nucli de convivència familiar no poden superar, per cada membre, la prestació bàsica de la renda mínima i aquests no poden disposar de béns mobles o immobles que, per llurs característiques, indiquin de manera notòria que hi ha béns materials suficients per atendre la subsistència. En el supòsit de percepció d’ingressos irregulars, tant pel que fa a la quantia com pel que fa a la periodicitat, s’ha de tenir com a referència la mitjana dels ingressos obtinguts durant els dotze mesos anteriors a la sol·licitud.”

3. S’afegeix una lletra, la g, a l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 10/1997, amb el text següent:

“g) Que presentin, d’acord amb l’avaluació dels serveis socials bàsics, dificultats d’inserció social i laboral afegides.”

4. Es modifica la lletra a de l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 10/1997, que resta redactada de la manera següent:

“a) La persona que fa la sol·licitud o qualsevol membre de la unitat familiar amb dret a percebre ingressos de qualsevol mena, llevat dels que es determinin per reglament, que superin, per unitat familiar, la prestació econòmica de la renda mínima, calculada d’acord amb el que estableixen aquesta llei i la disposició reglamentària corresponent.”

5. S’afegeix una lletra, la h, a l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 10/1997, amb el text següent:

“h) Les persones que només presenten una problemàtica laboral derivada de la manca o pèrdua de feina, que no acrediten una dificultat social o d’inserció laboral afegides i, per tant, que no requereixen cap tipus d’intervenció social i continuada.”

6. Es modifica l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei 10/1997, que resta redactat de la manera següent:

“1. La Comissió Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció, tenint en compte les disponibilitats pressupostàries, ha d’emetre un informe vinculant, amb un pronunciament d’aprovació o desestimació de cada projecte. L’aprovació pot ésser total o parcial. L’informe s’ha de traslladar a les direccions generals competents perquè adoptin les resolucions que siguin procedents en cada cas.”

7. S’afegeix un apartat, el 4, a l’article 11 de la Llei 10/1997, amb el text següent:

“4. Quan la disponibilitat pressupostària no sigui suficient per a aprovar tots els expedients, la Comissió Interdepartamental ha d’elevar una proposta al Govern per determinar els criteris objectius i no discrecionals de prelació dels expedients.”

8. Es modifica l’apartat 1 de l’article 23 de la Llei 10/1997, que resta redactat de la manera següent:

“1. L’abonament de la prestació econòmica s’ha d’efectuar un cop acordada la concessió de la prestació, amb efectes a partir del primer dia del mes següent al de la data de resolució del reconeixement del dret a la prestació econòmica. El pagament d’aquesta prestació econòmica s’ha de fer per mesos vençuts i directament al titular. Excepcionalment, amb la conformitat prèvia del titular o de la persona física o jurídica que legalment el representi i sempre que es compleixin els requisits establerts reglamentàriament, aquest pagament es pot fer a l’entitat que atengui el destinatari, quan això pugui assegurar-ne la finalitat.

”Si en el termini de quatre mesos a comptar de la data de la sol·licitud no s’ha notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d’accés a la prestació econòmica, en el cas que fos reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini màxim indicat.”

Article 81

Modificació de la Llei 13/2006

1. Es modifica l’article 16 de la Llei 13/2006, del 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, que resta redactat de la manera següent:

“Article 16. Procediment per a la concessió de les prestacions

”1. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic s’han de presentar als registres dels ens o dels òrgans administratius. La presentació es pot fer a les oficines, de manera presencial, o pels mitjans telemàtics establerts per la Llei de l’Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

”2. Els expedients de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu s’inicien a sol·licitud de la part interessada. Les prestacions de dret de concurrència es poden iniciar d’ofici o a instància de part. En tots els casos, i en el tràmit d’instrucció de l’expedient, l’ens o l’òrgan gestor ha de demanar, si escau, a l’ajuntament o al consell comarcal, un informe relatiu al beneficiari o beneficiària que, com a mínim, ha de valorar la situació de necessitat i indicar si la persona viu sola o forma part d’una unitat familiar o d’una unitat de convivència.

”3. Un cop fet l’informe a què fa referència l’apartat 2, l’ens o l’òrgan gestor ha de trametre l’expedient a l’òrgan competent per a resoldre’l.

”4. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu es poden demanar en qualsevol moment. Llevat que la norma de creació estableixi una altra cosa, la concessió de la prestació econòmica, si escau, té efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la sol·licitud, excepte les prestacions dels articles 20, 21 i 23, que tenen efectes econòmics des del primer dia del mes següent al de la data de la resolució de reconeixement del dret a la prestació.

”5. En el cas de les prestacions dels articles 20, 21 i 23, si un cop transcorregut el termini màxim de tres mesos des de la data de la sol·licitud no s’ha notificat resolució expressa de reconeixement de la prestació, el dret d’accés a la prestació econòmica, en cas que fos reconeguda, es genera des del primer dia del mes següent al del compliment del termini màxim indicat.

”6. Les quanties en concepte d’efectes retroactius de les prestacions econòmiques dels articles 20, 21 i 23 poden ésser ajornades i llur abonament pot ésser periodificat en pagaments mensuals de la mateixa quantia, en un termini màxim de dotze mesos a comptar de la data de la resolució ferma de reconeixement de la prestació.

”7. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret de concurrència es poden demanar quan se n’obre la convocatòria, que ha d’ésser aprovada per l’ordre corresponent del titular o la titular del departament competent en matèria d’assistència i serveis socials.

”8. Les sol·licituds de les prestacions socials de caràcter econòmic s’han de resoldre i notificar en el termini de tres mesos, a comptar de la data de la sol·licitud, si són de dret subjectiu, i a comptar de la finalització del termini de presentació de sol·licituds, si es tracta de prestacions de dret de concurrència. En tots els casos, l’Administració ha d’emetre la resolució per escrit i d’una manera motivada. Si no s’emet la resolució i la notificació en el termini establert, la sol·licitud s’ha d’entendre desestimada.

”9. Els efectes econòmics de les prestacions amb caràcter de dret de concurrència es produeixen el dia establert per la convocatòria corresponent o, si no hi ha previsió, el primer dia del mes següent al mes en què acaba el termini de presentació de sol·licituds.

”10. Pel que fa als aspectes que no preveu aquesta llei, s’ha d’aplicar la legislació vigent en matèria de procediment administratiu.”

2. Es modifica la lletra c de l’apartat 6 de l’article 20 de la Llei 13/2006, que resta redactada de la manera següent:

“c) Ésser usuari o usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial, sanitari, o de naturalesa anàloga, en les condicions que s’estableixin per reglament, o estar ingressat en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat.”

3. Es modifica la lletra b de l’apartat 4 de l’article 21 de la Llei 13/2006, que resta redactada de la manera següent:

“b) Ésser usuari o usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial, sanitari, o de naturalesa anàloga, en les condicions que s’estableixin per reglament, o estar ingressat en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat.”

4. S’afegeix un apartat, el 5, a l’article 21 de la Llei 13/2006, amb el text següent:

“5. És causa de suspensió de la prestació regulada per aquest article, a més de les establertes amb caràcter general, tenir suspesa la pensió no contributiva de la seguretat social.”

5. Es modifica l’article 23 de la Llei 13/2006, que resta redactat de la manera següent:

“Article 23. Prestació per a atendre necessitats bàsiques

”1. Es crea una prestació de dret subjectiu per a atendre les despeses derivades de les necessitats bàsiques de les persones en què concorren les circumstàncies següents:

”a) Tenen una discapacitat igual o superior al 65% o tenen més de seixanta-cinc anys i no són perceptores de prestacions de la modalitat contributiva o no contributiva o de pensions a càrrec de qualsevol dels règims integrats en el sistema de la seguretat social.

”b) Els ingressos que percep la unitat familiar o convivencial per tots els conceptes no superen l’indicador de renda de suficiència incrementat d’un 30% per cada membre a partir del segon.

”Als efectes de la regulació d’aquesta prestació, s’entén per unitat familiar o convivencial la formada per la persona beneficiària, el seu cònjuge o parella de fet i els familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que convisquin en el mateix domicili.

”c) Es tracta de persones que no treballen o no es poden incorporar al món laboral.

”2. L’import de la prestació per a atendre necessitats bàsiques és la quantitat equivalent a la diferència entre el còmput d’ingressos indicat en l’apartat 1.b i l’indicador de renda de suficiència, i en cap cas no pot superar el resultat de sumar la pensió no contributiva de la seguretat social i la prestació regulada per l’article 21.

”3. Són causes d’extinció de la prestació per a atendre necessitats bàsiques, a més de les establertes amb caràcter general, les següents:

”a) Superar, la persona beneficiària o la unitat familiar o convivencial, els ingressos definits per l’article 23.1.b.

”b) Ésser usuari o usuària d’una prestació de serveis d’acolliment residencial, sanitari, o de naturalesa anàloga, en les condicions que s’estableixin per reglament, o estar ingressat en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat.”

Article 82

Modificació de la Llei 12/2007

Es modifica l’apartat 2 de l’article 70 de la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, que resta redactat de la manera següent:

“2. Per a obtenir l’acreditació, l’entitat d’iniciativa privada ha d’estar autoritzada administrativament i inscrita en el Registre d’entitats, serveis i equipaments socials i complir els requisits establerts reglamentàriament per a cada tipologia de serveis socials. El procediment per a atorgar l’acreditació s’ha de regular reglamentàriament. Transcorregut el termini establert per a resoldre aquest procediment sense que s’hagi notificat la resolució, la persona interessada pot entendre desestimada la sol·licitud.”

Article 83

Modificació de la Llei 18/2007

1. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 72 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, que resten redactats de la manera següent:

“2. El sistema és integrat per dos tipus de prestacions:

”a) Prestacions per al pagament del lloguer.

”b) Prestacions d’especial urgència per al pagament del lloguer o de quotes d’amortització hipotecària en situacions especials.

”3. Les prestacions per al pagament del lloguer establertes per l’apartat 2.a tenen el caràcter de prestacions econòmiques de dret de concurrència i es regeixen supletòriament per la legislació vigent en matèria de prestacions socials de caràcter econòmic. Aquestes prestacions s’atorguen per un any i són prorrogables per anualitats successives en funció de les dotacions pressupostàries de cada exercici, mentre les persones beneficiàries mantinguin les condicions d’elegibilitat. Aquestes prestacions són compatibles amb altres ajuts que els beneficiaris puguin rebre per conceptes diferents dels establerts per aquest article.”
2. S’afegeix un apartat, el 10, a l’article 72 de la Llei 18/2007, amb el text següent:
“10. Per a accedir a les prestacions establertes per l’apartat 2.a tenen prioritat els col·lectius amb risc d’exclusió social, que s’han de determinar a cada convocatòria, a més de les persones que viuen de lloguer en habitatges obtinguts mitjançant els programes de mediació per al lloguer social, els joves, la gent gran, i les persones que han patit un procés de desnonament amb anterioritat.”

Secció Quarta

Equipaments i horaris comercials Article 84 - Article 86

Article 84

Modificació del Decret llei 1/2009

1. S’afegeixen tres apartats, el c, el d i l’e, a la disposició addicional novena del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, amb el text següent:

“c) A Granollers, en l’àmbit del Pla de millora urbana (PEMU) –clau 7– del passeig Conca del Besòs i dels carrers Arenys i Manuel de Falla, fins a un màxim de 10.000 m2 de superfície de venda.

”d) Parc d’activitats econòmiques dels Garrofers, del municipi de Vilassar de Mar.

”S’afegeix una superfície màxima de venda de 2.000 m2, per a la implantació d’un establiment dedicat a la comercialització de productes alimentaris i de consum quotidià en règim d’autoservei.

”El departament competent en matèria de comerç ha de delimitar la concentració comercial dels Garrofers, havent escoltat l’Ajuntament de Vilassar de Mar, d’acord amb el procediment establert per l’apartat a de la disposició addicional de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, incorporant els establiments preexistents, i la localització de la superfície esmentada.

”e) A Sant Pere de Ribes, en l’àmbit de planejament SUPP 9 Mercat Parc Central, una superfície màxima de venda de 8.000 m2 en un sol equipament per a la implantació d’un establiment dedicat a la comercialització de productes esportius adjacent a un parc esportiu. Aquesta implantació resta exclosa tant del criteri de localització com del criteri d’ordenació que estableix l’article 9.4 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.”

2. Es modifica l’apartat 3 de la disposició addicional onzena del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, que resta redactat de la manera següent:

“3. També s’assimilen a la trama urbana consolidada els recintes comercials amb llicències d’implantació o d’ampliació atorgades en aplicació de la Llei 18/2005, del 27 de desembre, d’equipaments comercials, i del Decret 379/2006; i també els centres comercials autoritzats en aplicació de l’excepció establerta per la lletra d de l’apartat 8 de l’article 4 i la lletra g de la disposició transitòria desena de la Llei 18/2005. En cap cas no es pot sobrepassar la superfície de venda que els ha estat concedida en la llicència respectiva.”

Article 85

Modificació de la Llei 9/2011

Es modifica la disposició transitòria sisena de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, que resta redactada de la manera següent:

“Sisena. Règim aplicable a la derogació de determinats apartats de l’article 9 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials

”1. La derogació de la lletra b de l’apartat 3 i del segon paràgraf de l’apartat 4 de l’article 9 del Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, no afecta les sol·licituds presentades abans de l’entrada en vigor d’aquesta llei per a emplaçaments amb planejament urbanístic general o derivat vigent o en tràmit en el moment de la derogació.

”2. L’entrada en vigor d’aquesta derogació resta diferida en un mes per a les sol·licituds relatives a municipis reconeguts per aquesta llei com a assimilables, d’acord amb el que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 9 del Decret llei 1/2009.

”3. Quan l’atorgament o denegació d’una llicència comercial sol·licitada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la derogació estigui vinculada a la resolució d’un expedient urbanístic d’aprovació o modificació de planejament que es troba en tràmit, el termini de quatre mesos a què es refereix l’apartat a del punt 3 de l’article 21 del Decret llei 1/2009 es computa a partir de la data en què entri en vigor el planejament urbanístic corresponent que es trobava en tràmit.”

Article 86

Modificació de la Llei 9/2011

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera de la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, que resta redactat de la manera següent:

“1. Les excepcions en matèria d’horaris comercials derivades de la qualificació de municipi turístic als efectes d’horaris comercials que es troben vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei de modificació de la Llei 8/2004, del 23 de desembre, d’horaris comercials, s’extingeixen en el termini fixat per la resolució d’atorgament de l’excepció o, si no s’hi especifica cap termini, al cap de vuit anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei de modificació.”

Secció Cinquena

Medi ambient Article 87 - Article 90

Article 87

Modificació del Decret legislatiu 1/2009

Es modifica l’article 30 del text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, que resta redactat de la manera següent:

“Article 30. Operacions de disposició del rebuig dels residus

”1. Les operacions de disposició del rebuig dels residus poden ésser efectuades en l’origen o en plantes externes, i resten sotmeses a la intervenció administrativa ambiental corresponent.

”2. La deposició controlada dels residus especials en plantes externes, que s’ha de gestionar preferentment de manera indirecta, es declara servei públic de titularitat de la Generalitat.

”3. Es faculta el Govern per declarar servei públic de titularitat de la Generalitat la disposició del rebuig d’altres residus no municipals, sempre que aquestes operacions no siguin garantides per la gestió privada.”

Article 88

Modificació de la Llei 20/2009

1. [No vigent]

2. [No vigent]

3. [No vigent]

4. Es modifica la disposició transitòria quarta de la Llei 20/2009, que resta redactada de la manera següent:

“Quarta. Règim aplicable a les activitats que ja han estat objecte d’intervenció administrativa ambiental abans de l’entrada en vigor de la Llei

”1. Les activitats que han estat objecte d’intervenció administrativa ambiental d’acord amb la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, passen a regir-se per les noves determinacions d’aquesta llei.

”2. Els terminis dels controls periòdics de les activitats dels annexos I i II són els que fixen les lletres a, b i c de l’article 71.2, llevat que es tracti d’activitats exemptes de control periòdic, d’acord amb l’article 71.3.

”3. Les activitats classificades en els annexos III i IV que a l’entrada en vigor d’aquesta llei disposen de llicència d’activitats resten convalidades d’haver de disposar de la llicència ambiental o d’haver de realitzar la comunicació ambiental i resten excloses de l’obligació de dur a terme els controls periòdics. S’han d’establir per reglament les tipologies de control pertinents.”

5. Es modifica l’apartat 3 de l’annex VI de la Llei 20/2009, que resta redactat de la manera següent:

“3. Se sotmeten a un informe de l’òrgan ambiental del departament competent en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric les activitats compreses en l’annex II en els apartats 1.1, 1.12, 3.2, 3.4, 3.6, 3.9.b, 3.12, 3.19, 3.21, 3.30, 3.31, 3.33, 4.1.a, 4.1.b, 4.1.c, 4.1.d, 4.2, 4.5, 4.6, 4.7, 4.9, 4.12, 4.13, 4.14, 4.17, 5.6, 5.8, 5.9, 5.10, 5.11, 5.14, 5.15, 5.16, 6.1, 6.2, 7.9, 8.2, 9.2, 9.4, 10.1, 10.4, 10.5, 10.9, 10.10, 10.11, 12.2, 12.3, 12.4, 12.6, 12.16, 12.22, 12.31, 12.39 i 12.41.”

Article 89

Modificació de la Llei 12/1981

Es modifiquen els apartats 3 i 3 bis de l’article 8 de la Llei 12/1981, del 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, en la redacció donada per l’article 25 de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, que resten redactats de la manera següent:

"3. L'import total de la fiança és la suma dels imports parcials corresponents a les diferents fases de la restauració. L'import total i els imports parcials s'estableixen en l'autorització de l'explotació, la qual ha de determinar també l'import de la fiança inicial que s'ha de constituir abans d'iniciar l'explotació.

“3 bis. L’import de la fiança inicial és el següent:

”a) Per a les activitats extractives o les fases d’aquestes activitats amb una durada prevista de cinc anys o més: el 25% de l’import total de la fiança establerta.

”b) Per a les activitats extractives o les fases d’aquestes activitats amb una durada prevista d’entre dos i cinc anys: el 50% de l’import total de la fiança establerta.

”c) Per a les activitats extractives o les fases d’aquestes activitats amb una durada igual o inferior a dos anys: el 100% de la fiança.”

Article 90

Modificació de la Llei 12/1981

Es modifiquen els apartats 3 ter i 3 quater de l'article 8 de la Llei 12/1981, del 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, en la redacció donada per l'article 25 de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa, que resten redactats de la manera següent:

”3 quater. En el cas que s’aprovi de modificar el programa de restauració per a la construcció d’un dipòsit controlat de terres i runes o residus inerts, qui hagi constituït la fiança pot optar per mantenir-la adaptant-la a la nova finalitat, o per la devolució de la primera fiança i la presentació d’una de nova amb un canvi de finalitat.”

Secció Sisena

Universitats i cultura Article 91 - Article 94

Article 91

Modificació de la Llei 1/2003

1. Es modifica la lletra d de l’apartat 2 de l’article 129 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, que resta redactada de la manera següent:

“d) Els rectors de les universitats privades que tinguin una figura jurídica pròpia de les entitats sense ànim de lucre i que s’acullin a la Programació universitària de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 116.2.”

2. Es modifica la lletra m de l’apartat 1 de l’article 131 de la Llei 1/2003, que resta redactada de la manera següent:

“m) Nomenar els representants de les universitats del sistema universitari de Catalunya en altres organismes, si aquesta representació comprèn més d’una universitat, per tal de seguir el criteri d’aconseguir una representació equilibrada dels diferents sectors de la comunitat universitària representats en el Consell Interuniversitari de Catalunya.”

3. S’afegeix un paràgraf a l’apartat 1 de l’article 156 de la Llei 1/2003, amb el text següent:

“Aquests béns poden ésser posats a disposició o cedits per l’administració titular directament a la universitat, després de comunicar-ho al departament competent en matèria d’universitats, sempre que el dret de reversió o mesura alternativa que recull l’article 80.2 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, consti a favor de l’Administració de la Generalitat com a administració d’origen.”

4. S’afegeix un paràgraf a l’apartat 1 de l’article 157 de la Llei 1/2003, amb el text següent:

“Els béns patrimonials adquirits per ens instrumentals de l’Administració de la Generalitat, amb patrimoni propi, per encàrrec d’aquesta, amb la finalitat de donar compliment al servei públic universitari poden ésser cedits directament per part d’aquests ens a la universitat que correspongui, amb l’autorització prèvia del departament competent en matèria d’universitats, sempre que el dret de reversió o mesura alternativa que recull l’article 80.2 de la Llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats, consti a favor de l’Administració de la Generalitat com a administració d’origen.”

5. S’afegeix una disposició addicional, la catorzena, a la Llei 1/2003, amb el text següent:

“Catorzena. Posada a disposició de béns de l’Administració de la Generalitat

”La posada a disposició dels béns de l’Administració de la Generalitat, incloses les obres i inversions rebudes per aquesta, a favor de les universitats públiques de Catalunya, s’ha de fer per acord de Govern, a proposta conjunta del departament competent en matèria d’universitats i del departament competent amb relació al patrimoni de la Generalitat. S’ha de procedir a aquesta posada a disposició igualment quan un tercer hagi constituït a favor de la universitat un dret de caràcter real que incideixi en el bé sempre que el termini d’aquest permeti amortitzar l’obra o inversió.”

Article 92

Modificació de la Llei 17/1990

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 1 de la Llei 17/1990, del 2 de novembre, de museus, que resta redactat de la manera següent:

“1. Són museus, als efectes d’aquesta llei, les institucions permanents, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, obertes al públic, que reuneixen un conjunt de béns culturals mobles, immobles i immaterials, els conserven, els documenten i estudien, els exhibeixen i en difonen el coneixement per a la recerca, l’ensenyament i el gaudi intel·lectual i estètic i constitueixen un espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 34 de la Llei 17/1990, que resta redactat de la manera següent:

“3. Els serveis d’atenció als museus poden ésser creats per mitjà de convenis amb les entitats locals.”

3. S’afegeix una lletra, la k, a l’article 35 de la Llei 17/1990, amb el text següent:

“k) Establir les directrius de la política museística per a la conservació, protecció i gestió del patrimoni museístic.”

4. Es modifica l’apartat 3 de l’article 40 de la Llei 17/1990, que resta redactat de la manera següent:

“3. La Comissió Executiva és presidida pel director o directora general a qui correspon la competència en matèria de museus. En són vocals dotze tècnics de prestigi reconegut en qualsevol de les disciplines relacionades amb els museus, nomenats per decret a proposta dels organismes i les institucions següents: cinc, del Parlament de Catalunya; dos, del Departament de Cultura; un, de l’Ajuntament de Barcelona; dos, de les entitats locals de Catalunya; un, de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, i un de la Conferència Episcopal Tarraconense.”

Article 93

Modificació de la Llei 4/1993

Es modifica l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei 4/1993, del 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“1. La Biblioteca de Catalunya és la biblioteca nacional. Té per missió recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l’àmbit lingüístic català, inclosa la producció impresa, periòdica o no, visual i sonora, de cada obra de la qual ha de recollir, com a mínim, un exemplar, qualssevol que en siguin el suport o la tècnica emprats.”

Article 94

Modificació de la Llei 9/1993

1. Es modifica l’article 22 de la Llei 9/1993, del 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que resta redactat de la manera següent:

“Article 22. Drets de tempteig i de retracte

”1. L’Administració de la Generalitat pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions oneroses de la propietat o de qualsevol dret real sobre els béns culturals d’interès nacional, sobre els béns mobles catalogats o sobre els restants béns mobles integrants del patrimoni cultural català, amb caràcter preferent respecte de qualsevol altra administració pública. Els consells comarcals i els ajuntaments poden exercir subsidiàriament el mateix dret respecte dels béns immobles d’interès nacional.

”2. Els propietaris o titulars de drets reals sobre els béns esmentats en l’apartat 1 han de notificar fefaentment al Departament de Cultura la intenció de transmetre els béns o els drets, i han d’indicar-ne el preu, les condicions de la transmissió i la identitat de l’adquirent. Si la transmissió afecta un bé immoble, el Departament de Cultura ho ha de comunicar al consell comarcal i a l’ajuntament corresponents.

”3. En el termini de dos mesos a comptar de la notificació a què es refereix l’apartat 2, l’Administració de la Generalitat, i subsidiàriament els consells comarcals i els ajuntaments, poden exercir el dret de tempteig. El dret de tempteig es pot exercir en benefici d’altres institucions públiques o d’entitats privades sense ànim de lucre, en les condicions que en cada cas s’estableixin.

”4. Si la transmissió a què es refereix l’apartat 2 no es notifica o no es formalitza en les condicions notificades, l’Administració de la Generalitat, i subsidiàriament els consells comarcals i els ajuntaments, poden exercir el dret de retracte, en els mateixos termes establerts per al dret de tempteig, en el termini de dos mesos a comptar del moment en què la Generalitat té coneixement fefaent de la transmissió.

”5. El que estableix aquest article no és aplicable als immobles integrants de conjunts històrics que no tenen la condició de monuments ni als immobles inclosos en entorns de protecció.

”6. Els drets de tempteig i retracte poden ésser exercits pels consells comarcals i els ajuntaments, respecte als immobles catalogats, en els mateixos termes que estableixen els apartats anteriors. En cas de concurrència, és preferent el dret de l’ajuntament. Els propietaris o titulars d’altres drets reals sobre immobles catalogats han de notificar-ne les transmissions a l’ajuntament i al consell comarcal en els termes que estableix aquest article.

”7. L’Administració de la Generalitat pot exercir els drets de tempteig i retracte sobre qualsevol bé integrant del patrimoni cultural català que se subhasti a Catalunya. A aquest efecte, els subhastadors han de notificar al Departament de Cultura, amb l’antelació que sigui fixada per reglament, les subhastes que afectin els béns esmentats. La Generalitat pot exercir aquests drets en benefici d’una altra entitat pública o d’una entitat privada sense finalitat de lucre.”

2. Es deroga l’article 26 de la Llei 9/1993.

3. Es modifica l’article 27 de la Llei 9/1993, que resta redactat de la manera següent:

“Article 27. Escriptures públiques

”Per a la formalització d’escriptures públiques d’adquisició de béns culturals d’interès nacional o de béns catalogats o de transmissió de drets reals sobre aquests béns, s’ha d’acreditar prèviament el compliment del que estableix l’article 22. Aquesta acreditació també és necessària per a la inscripció dels títols corresponents.”

4. Es modifica l’apartat 1 de l’article 28 de la Llei 9/1993, que resta redactat de la manera següent:

“1. Els béns culturals d’interès nacional i els béns mobles catalogats que són propietat de la Generalitat o de les administracions locals de Catalunya són imprescriptibles i inalienables, llevat de les transmissions que es puguin efectuar entre administracions.”

5. Es modifica la lletra b de l’apartat 2 de l’article 71 de la Llei 9/1993, que queda redactat de la manera següent:

“b) La manca de notificació a l’administració competent, en els termes fixats per l’article 22, de la transmissió onerosa de la propietat o de qualsevol dret real sobre béns culturals d’interès nacional, sobre béns catalogats o sobre els restants béns mobles integrants del patrimoni cultural català.”

Capítol IV

Normes en matèria de funció pública Article 95 - Article 97

Article 95

Modificació de la Llei 7/2007

Article 96

Modificació del text refós de la legislació en matèria de funció pública

1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, que resta redactat de la manera següent:

“1. La jubilació forçosa es declara d’ofici quan el funcionari compleix l’edat determinada legalment.”

2. S’afegeix un apartat, el 3, a l’article 38 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, amb el text següent:

“3. El personal funcionari pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d’edat. L’òrgan competent per a declarar les jubilacions ha de resoldre de manera expressa i motivada l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu, d’acord amb alguna de les causes següents:

”a) L’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa.

”b) La conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius.

”c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans.

”Així mateix, l’òrgan competent pot resoldre de manera motivada la finalització del perllongament autoritzat.

”Sens perjudici del que estableix aquest apartat, s’atorga el perllongament de la permanència en el servei actiu sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per a causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable.

”El que disposa aquest apartat no és aplicable als funcionaris que tinguin normes de jubilació específiques.”

3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 96 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, que resta redactat de la manera següent:

“2. Es pot disposar de sis dies de permís l’any, com a màxim, per a assumptes personals sense justificació. La concessió d’aquests dies de permís està subordinada a les necessitats del servei i en tots els casos s’ha de garantir que la mateixa unitat orgànica on es presten els serveis assumeix sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organització les tasques del funcionari o funcionària al qual es concedeix el permís.

”Sens perjudici del que estableix aquest apartat, els funcionaris tenen el dret de gaudir de dos dies addicionals en complir el sisè trienni. Aquest dret s’incrementa en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.”

Article 97

Modificació de la Llei 8/2006

Es modifica l’article 24 de la Llei 8/2006, del 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, que resta redactat de la manera següent:

“Article 24. Reducció de jornada amb reducció proporcional de retribucions

”Sens perjudici del que estableix l’article 26.a, les persones que per raó de guarda legal tenen cura directa d’un fill o filla menor de dotze anys poden gaudir d’una reducció d’un terç o de la meitat de la jornada, amb la reducció proporcional de retribucions. Només si les necessitats del servei ho permeten, aquesta reducció pot ésser d’una altra fracció de jornada, que ha d’ésser en tot cas d’entre la vuitena part i la meitat de la jornada.”

Títol III

Impost sobre les estades en establiments turístics Capítol I - Capítol III

Capítol I

Disposicions generals Article 98 - Article 99

Article 98

Creació i objectiu

Article 99

Àmbit d'aplicació

Capítol II

Elements de l'impost Secció Primera - Secció Sisena

Secció Primera

Objecte i naturalesa Article 100 - Article 102

Article 100

Objecte de l'impost

Article 101

Afectació

Article 102

Compatibilitat amb altres tributs

Secció Segona

Fet imposable Article 103

Article 103

Fet imposable

Secció Tercera

Obligats tributaris Article 104 - Article 106

Article 104

Contribuent

Article 105

Substitut del contribuent

Article 106

Responsables solidaris

Secció Quarta

Normes de quantificació de l'impost Article 107 - Article 109

Article 107

Quota tributària

Article 108

Exempcions

Article 109

Meritació i exigibilitat

Secció Cinquena

Normes d'aplicació de l'impost Article 110 - Article 112

Article 110

Autoliquidació

Article 111

Gestió, recaptació i inspecció

Article 112

Infraccions i sancions

Secció Sisena

Revisió Article 113 - Article 114

Article 113

Recursos i reclamacions

Article 114

Dades estadístiques

Capítol III

Fons per al foment del turisme Article 115 - Article 116

Article 115

Creació del Fons per al foment del turisme

Article 116

Destinació dels recursos del Fons per al foment del turisme

Disposicions addicionals

Disposició addicional Primera

Règim d'autonomia econòmica del Laboratori Agroalimentari

1. Es faculta el Govern per a establir que el Laboratori Agroalimentari, òrgan adscrit al departament competent en matèria agroalimentària, tingui règim d’autonomia econòmica.

2. El règim d’autonomia econòmica a què fa referència l’apartat 1 té per objecte gestionar tots els ingressos provinents de la prestació dels serveis del Laboratori Agroalimentari. En cap cas no es poden efectuar despeses de personal ni d’inversió.

3. L’òrgan responsable de la gestió del règim d’autonomia econòmica del Laboratori Agroalimentari, a què es refereix l’apartat 1, ha de presentar anualment al departament competent en matèria agroalimentària la justificació dels ingressos i el compte de gestió econòmica. Així mateix, ha de presentar els estats comptables de liquidació a la Intervenció General en el termini i amb el format que aquesta determini. Si cal, ha d’utilitzar el programa informàtic de comptabilitat que el departament competent en matèria d’economia facilita als centres en règim d’autonomia econòmica.

4. El règim d’autonomia econòmica del Laboratori Agroalimentari s’ha de desenvolupar per reglament.

Disposició addicional Segona

Deducció en l'impost sobre la renda de les persones físiques en concepte d'inversió per un àngel inversor

Disposició addicional Tercera

Renda mínima d'inserció

Disposició addicional Quarta

Cessió de domini al Servei Català de la Salut

1. S’autoritza el Govern a cedir al Servei Català de la Salut el domini dels béns immobles on hi ha edificats centres de prestació de serveis sanitaris de la seva titularitat, per a unificar-ne i racionalitzar-ne la gestió. Les cessions de domini resten condicionades al manteniment de la finalitat de prestació del servei sanitari mitjançant les entitats proveïdores que el Servei Català de la Salut contracti a aquest efecte.

2. Es faculta el Departament d’Economia i Coneixement perquè, mitjançant la Direcció General del Patrimoni, dugui a terme els actes i formalitzi els documents necessaris per a fer efectives les cessions a què fa referència l’apartat 1.

Disposició addicional Cinquena

Patrimoni de l'Institut Català del Sòl

1. S’autoritza el Govern perquè, mitjançant un acord en què s’han d’identificar els immobles afectats, incorpori al patrimoni de la Generalitat patrimoni immobiliari d’habitatge protegit de titularitat de l’Institut Català del Sòl, i se subrogui en la posició jurídica d’aquesta entitat pel que fa als drets i les obligacions de què és titular amb relació a aquell, o a altres obligacions de l’Institut que l’acord esmentat determini. El que disposa aquest apartat no altera la qualificació jurídica originària dels immobles afectats.

2. Corresponen a l’Institut Català del Sòl les més àmplies facultats d’administració, gestió i eventual alienació del patrimoni a què fa referència l’apartat 1, en els termes que li encomani el Govern.

3. Corresponen al Departament de Territori i Sostenibilitat, amb relació al patrimoni a què fa referència l’apartat 1, totes les facultats i competències que la normativa patrimonial de la Generalitat atribueix al Departament d’Economia i Coneixement, o a qualsevol dels seus òrgans, respecte al patrimoni de la Generalitat.

4. Els drets de naturalesa econòmica que es derivin de les operacions regulades per aquesta disposició s’han de destinar a satisfer finalitats d’interès públic en l’àmbit de competències del Departament de Territori i Sostenibilitat i, excepcionalment, no és aplicable el que estableix l’article 160.5 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

Disposició addicional Sisena

Suspensió de les millores directes de la prestació econòmica d'incapacitat temporal i dels sistemes de premis per vinculació o antiguitat

1. Al personal funcionari, estatutari i laboral al servei de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, de les entitats autònomes de caràcter administratiu, comercial o financer, de les entitats de dret públic, de les societats mercantils amb participació total o majoritària de la Generalitat, dels consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, de les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat i de les universitats públiques catalanes, incloses les seves entitats dependents amb participació majoritària, integrat dins el règim general de la Seguretat Social, només se li reconeixerà, mentre es trobi en la situació d’incapacitat temporal, els complements de la prestació econòmica d’incapacitat temporal següents:

a) [No vigent]

b) En la situació d’incapacitat temporal derivada de contingències professionals, la prestació reconeguda per la Seguretat Social es complementarà, durant tot el període de durada d’aquesta incapacitat, fins al cent per cent de les retribucions fixes i periòdiques que es percebien el mes anterior a aquell en què va tenir lloc la incapacitat.

Les referències a dies que es fan en aquest apartat s’entenen fetes a dies naturals.

2. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei esdevenen inaplicables les condicions regulades pels convenis col·lectius que estableixen sistemes de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en la percepció de quantitats en metàl·lic.

3. El que estableix l’apartat 2 és aplicable al personal funcionari, estatutari i laboral al servei de l’Administració de la Generalitat, del Servei Català de la Salut, de l’Institut Català de la Salut, de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, de les entitats autònomes de caràcter administratiu, comercial o financer, de les entitats de dret públic, dels consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, de les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat i de les universitats públiques catalanes, incloses les seves entitats dependents amb participació majoritària.

4. Són nuls de ple dret els acords, els pactes o les clàusules dels convenis col·lectius que se subscriguin en matèria de sistemes de premis per vinculació o antiguitat que contravinguin el que estableix aquesta disposició.

Disposició addicional Setena

Mesures relatives a drets sindicals

1. Se suspenen parcialment els pactes i acords sindicals i esdevenen inaplicables les clàusules dels convenis col·lectius pel que fa als alliberaments institucionals i dispenses a temps total d’assistència al treball en favor de les organitzacions sindicals i al nombre d’hores de crèdit horari sindical dels delegats sindicals i representants del personal funcionari, estatutari i laboral de l’àmbit d’actuació de la Mesa General de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Generalitat; del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya, i del personal de les entitats que pertanyen al sector públic de la Generalitat incloses dins l’àmbit d’aplicació del títol de despeses de personal de la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012.

2. El pacte sobre drets de participació dels empleats públics en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat manté íntegrament la seva vigència.

3. A partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta llei, qualsevol pacte, acord o conveni que reguli drets sindicals requereix l’informe favorable preceptiu del departament competent en matèria de funció pública.

Disposició addicional Vuitena

Deducció de retribucions

1. La diferència en còmput mensual entre la jornada reglamentària de treball i l’efectivament realitzada pels empleats públics, sempre que no resulti justificada, comporta la deducció proporcional de retribucions.

2. Per al càlcul de valor/hora aplicable en aquesta deducció s’ha de prendre com a base la totalitat de retribucions íntegres mensuals que percebi el treballador o treballadora, dividida entre el nombre de dies del mes corresponent i, al seu torn, aquest resultat pel nombre d’hores que el treballador o treballadora tingui l’obligació de complir, de mitjana, cada dia, amb els períodes que corresponen a cada paga extraordinària.

3. Aquesta deducció proporcional de retribucions no té caràcter sancionador i s’aplica sens perjudici de la sanció disciplinària que pugui correspondre.

Disposició addicional Novena

Reassignació funcional de determinats empleats públics

Amb la finalitat de fer més eficient la gestió dels recursos destinats a la sanitat pública i garantir una actuació més coordinada, el Departament de Salut, el Servei Català de la Salut, l'Institut Català de la Salut i les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat que hi estan vinculades, en el marc de convenis de col·laboració interadministrativa per al desenvolupament de projectes d'interès comú, degudament identificats, vinculats al compliment dels objectius del pla de salut de Catalunya corresponent i amb l'informe previ justificatiu emès per la unitat directiva del Departament de Salut, responsable del projecte, poden dur a terme reassignacions funcionals d'empleats públics, tant per a tasques assistencials com no assistencials, d'acord amb la normativa laboral i de funció pública aplicable.

Disposició addicional Desena

Personal estatutari que percep els havers en la modalitat de contingent i zona

El contingent màxim a què fa referència l’article 111.4 del text refós de la Llei general de la seguretat social, aprovat pel Decret 2065/1974, del 30 de maig, que es pot assignar al personal estatutari de l’Institut Català de la Salut que percep els seus havers pel sistema de contingent i zona resta fixat en el nombre de cartilles següent:

Les garanties retributives establertes per a aquest personal en el cas que hagi deixat de tenir contingent adscrit tampoc no poden superar els imports corresponents als contingents màxims que estableix aquesta norma.

Disposició addicional Onzena

Efectes econòmics dels nous nivells de carrera professional assignats al personal estatutari de l'Institut Català de la Salut

Disposició addicional Dotzena

Personal de les universitats públiques de Catalunya

1. Sens perjudici del compliment de les normes bàsiques estatals, les mesures de contenció de la despesa per a reduir el dèficit públic en matèria de personal, adoptades per la necessitat de restablir l’equilibri pressupostari i restaurar les finances de la Generalitat i del seu sector públic, establertes pels articles 96.3, 97 i per la disposició addicional sisena, són aplicables al personal docent i investigador i al personal d’administració i serveis. El que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 96 i la disposició transitòria sisena és aplicable al personal d’administració i serveis funcionari.

2. La jornada ordinària de treball del personal d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya ha de tenir una mitjana setmanal no inferior a trenta-set hores i mitja. Aquesta mitjana setmanal s’entén sens perjudici de la jornada continuada en períodes de vacances i de les jornades especials que les universitats estableixin reglamentàriament.

3. Els òrgans de govern i direcció que tenen atribuïdes funcions en aquest àmbit material, en el marc d’autonomia de cada universitat, han de complir el que estableixen els apartats 1 i 2. Les mesures que aquesta llei estableix per a les universitats són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tinguin el control majoritari, sempre que hagin estat classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del sistema europeu de comptes (SEC 95). Els rectors i els consells socials de les universitats, en l’àmbit de llurs competències respectives, han de vetllar pel compliment de les dites mesures. A aquests efectes és aplicable el que estableix la disposició addicional catorzena.

Disposició addicional Tretzena

Jubilació forçosa del personal de l'Institut Català de la Salut

1. La jubilació forçosa del personal estatutari i del personal laboral de l’Institut Català de la Salut al qual són aplicables les mateixes condicions que al personal estatutari es declara d’ofici quan la persona interessada compleix els seixanta-cinc anys d’edat.

2. El perllongament en el servei actiu fins als setanta anys d’edat, amb la sol·licitud prèvia de la persona interessada, només es pot autoritzar en els casos següents:

a) Si en el moment de complir l’edat de jubilació forçosa, li resten sis anys o menys de cotització per a causar pensió de jubilació. La concessió de l’autorització resta condicionada al fet que la persona interessada tingui la capacitat funcional necessària per a exercir la professió o desenvolupar les activitats corresponents al seu nomenament. El perllongament autoritzat per aquesta causa fineix en el moment que la persona interessada acredita el temps de cotització necessari per a causar la pensió de jubilació, sigui quin sigui l’import.

b) Excepcionalment, per necessitats assistencials, mitjançant una resolució expressa motivada en les causes previstes en el Pla d’ordenació de recursos humans de l’Institut Català de la Salut que atenen motivacions específiques de necessitat assistencial al territori o pel prestigi professional de la persona interessada.

En cap cas no es pot perllongar la situació administrativa de servei actiu sense l’autorització prèvia mitjançant una resolució expressa i motivada.

3. El que disposa aquest article és aplicable al personal titular de sanitat local que presta els seus serveis de manera total o parcial a l’Institut Català de la Salut.

Disposició addicional Catorzena

Suspensió d'acords i pactes i inaplicació de convenis col·lectius

1. D’acord amb l’article 38.10 de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ateses les circumstàncies econòmiques excepcionals que comporten el redimensionament necessari de la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l’àmbit del personal funcionari i estatutari en els termes estrictament necessaris per a la aplicació correcta d’aquesta llei.

2. Esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col·lectius en l’àmbit del personal laboral que contradiguin el que disposa aquesta llei.

Disposició addicional Quinzena

Mesures en l'àmbit del transport públic

Disposició addicional Setzena

Pla únic d'obres i serveis de Catalunya

2. Pel que fa a noves obres o inversions, la línia corresponent de la convocatòria ha d’assegurar-se, per tal que les obres o inversions puguin ésser licitades i adjudicades, que l’ens local no es troba en situació de desequilibri financer. En el cas contrari, pot optar entre sol·licitar l’ajornament de l’execució de l’actuació fins assolir l’equilibri o renunciar a la subvenció atorgada; en aquest cas, pot rebre fins a un 50% de la subvenció prevista per tal de destinar aquest import a sufragar despeses d’inversions o obres ja efectuades.

Disposició addicional Dissetena

Mesures en matèria de recerca i universitats

1. [No vigent]

2. Són aplicables al Pla Jaume Serra i Húnter, que té per objectiu promoure en les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya la contractació laboral de personal acadèmic d’excel·lència, les previsions i disposicions següents:

a) Els contractes oferts en el Pla s’adrecen, d’acord amb la normativa aplicable a la figura contractual que correspongui, a candidats que disposen de credencials internacionals d’alt nivell en docència i recerca, mitjançant convocatòries obertes que afavoreixin la concurrència dels millors aspirants en un ampli entorn d’institucions d’arreu del món, incloses les de Catalunya.

b) S’autoritza la contractació laboral del personal acadèmic que resta adscrit al Pla, sens perjudici del compliment de la normativa bàsica estatal sobre despeses de personal. Correspon al departament competent en matèria d’universitats determinar la capacitat màxima de contractació de cada universitat per a cada curs acadèmic, que no pot comportar un increment d’efectius, computats en equivalències a temps complet.

c) Correspon al Govern de determinar, si escau i mitjançant acord, les percepcions econòmiques que, a manera d’incentius vinculats al Pla, pot percebre el personal acadèmic que ha accedit a un contracte del Pla. L’Administració de la Generalitat ha de finançar la meitat del cost de cadascuna de les contractacions del Pla, i també la meitat de l’incentiu que pugui correspondre.

d) Als efectes del que disposen els apartats a, b i c, s’autoritza el Govern a adoptar els acords necessaris per a concretar la segona fase del Pla i a efectuar-ne, si escau, les adaptacions posteriors oportunes. S’autoritza la persona titular del departament competent en matèria d’universitats a formalitzar amb les universitats públiques els convenis de col·laboració que corresponguin.

3. Les subvencions concedides a les universitats públiques i privades i als centres de recerca amb control majoritari d’una administració pública s’han de justificar preferentment mitjançant comptes justificatius simplificats en els termes que estableixin les bases reguladores de les subvencions o l’acte de concessió en el cas de les subvencions directes. En la justificació es pot exigir que els beneficiaris facin, a càrrec seu, una auditoria limitada a la comprovació de la destinació de la subvenció.

Disposició addicional Divuitena

Modificació de la disposició transitòria segona de la Llei 19/2010

Disposició addicional Dinovena

Dotacions pressupostàries disponibles

Els imports de les dotacions pressupostàries que estiguin disponibles a conseqüència de les prestacions que es deixin de satisfer per l’aplicació dels criteris transitoris regulats per aquesta llei s’han de destinar a l’atorgament de les prestacions que estableix l’article 72.2.a de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge, amb la finalitat d’atendre les situacions de necessitats de nous sol·licitants.

Disposició addicional Vintena

Mesures de suport a l'estabilitat pressupostària de les universitats públiques

1. Els plans d’estabilització pressupostària que han d’elaborar les universitats, d’acord amb la Llei de pressupostos i la resta de la normativa aplicable, s’aproven per resolució de la persona titular del departament competent en matèria d’universitats, i han d’incorporar, com a mínim, les mesures de regulació interna, execució i gestió dels ingressos i les despeses que permetin garantir el retorn a una situació d’equilibri pressupostari.

2. El rector o rectora, o el president o presidenta del Consell Social, havent escoltat el rector o rectora, poden sol·licitar al departament competent en matèria d’universitats l’assistència d’un comissionat o comissionada de comptes, nomenat per resolució de la persona titular d’aquest departament, que té la funció vetllar per l’execució i el compliment del pla d’estabilització i ha d’analitzar la situació econòmica financera de la universitat i les perspectives d’evolució; i que ha de retre comptes al rector o rectora, al president o presidenta del Consell Social i al departament competent en matèria d’universitats. El nomenament no pot comportar la creació de noves unitats orgàniques ni incrementar la despesa de personal.

3. El comissionat de comptes ha de rebre el suport del rector o rectora, del president o presidenta del Consell Social i del gerent o la gerent; i pot assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell de Govern i del Consell Social, sempre que se li requereixi o si ho considera necessari, amb la comunicació prèvia a l’òrgan.

Disposició addicional Vint-i-unena

Tractament de les dades personals de les persones que ofereixen o sol·liciten serveis de naturalesa sexual

Disposició addicional Vint-i-dosena

Centre recreatiu turístic de Vila-seca i Salou

Disposició addicional Vint-i-tresena

Règim d'aplicació de les mesures a les entitats del sector públic de salut

Disposició addicional Vint-i-quatrena

Mesures de coordinació de les universitats

1. En l’adopció dels criteris de racionalització i de les mesures d’estalvi, amb relació al personal d’administració i serveis que a l’entrada en vigor d’aquesta llei presti serveis a la universitat mitjançant nomenament d’interí, s’han de tenir en consideració les mesures relatives al personal interí al servei de l’Administració de la Generalitat, sens perjudici dels preceptes que els són directament aplicables.

2. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de treballar per a l’impuls de serveis consorciats interuniversitaris, en termes de cost i estructura, per a la millor consecució dels objectius de racionalització dels serveis, d’estalvi de costos, d’economies d’escala, d’eficàcia i eficiència en la gestió, i de qualitat en tots els serveis que presten, impulsant, si escau, la personificació jurídica de caràcter associatiu que assumeixi les funcions corresponents.

Disposició addicional Vint-i-cinquena

Finançament del Consell General d'Aran

2. El Departament d’Economia i Coneixement ha d’adoptar les mesures que calguin per a ampliar el crèdit existent a les aplicacions pressupostàries D/462000200/7110 i D/462000300/7110 de la Llei de pressupostos de la Generalitat fins a la quantitat de 20.500.000 euros.

Disposició addicional Vint-i-sisena

Adequació de les activitats incloses en els annexos de la Llei 20/2009

1. Les activitats existents incloses en l’annex I de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que estiguin en procés d’adequació s’han d’adequar abans del 31 de desembre de 2012 a la dita llei, d’acord amb la Llei 4/2004, de l’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats amb incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.

2. Les activitats existents incloses en l’annex II de la Llei 20/2009 que disposin de llicència municipal d’activitats classificades per a desenvolupar llur activitat actual, atorgada d’acord amb el règim vigent abans de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, no s’han de sotmetre al procés d’adequació que establia la Llei 4/2004. El règim de controls periòdics d’aquestes activitats és el que estableix la Llei 20/2009 i ha d’abastar la comprovació del compliment dels requisits de la normativa ambiental sectorial que els són aplicables. Aquests controls s’han d’iniciar l’any 2013.

3. Les activitats existents incloses en els annexos II i IV de la Llei 20/2009 que no disposin de llicència municipal d’activitats classificades per a desenvolupar llur activitat actual, atorgada d’acord amb el règim vigent abans de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, s’han d’adequar abans del 31 de desembre de 2013 a la Llei 20/2009, d’acord amb Llei 4/2004.

Disposició addicional Vint-i-setena

Transferència de béns a Aigües Ter Llobregat

1. Es transfereix a Aigües Ter Llobregat, pel seu valor net comptable, la titularitat dels béns de l’Agència Catalana de l’Aigua que es relacionen a continuació:

Dessalinitzadora, construcció de la instal·lació de tractament d’aigua marina (ITAM) al delta de la Tordera.

Dipòsit receptor d’aigua procedent de la ITAM del delta de la Tordera a l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) de Tossa-Lloret. TM Tordera (370000000191).

Dipòsit receptor d’aigua procedent de la ITAM del delta de la Tordera a l’ETAP de Palafolls (370000000152).

Connexió de la dessalinitzadora de la Tordera en 25.000KW per consums de 6.000KW i 14.600KW de potència a l’estació receptora de la Tordera (380000000002).

Ampliació de la ITAM de Tordera.

Aquests béns s’incorporen al patrimoni d’Aigües Ter Llobregat i no se’n modifica la qualificació jurídica original.

2. Aigües Ter Llobregat se subroga en la posició jurídica de l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa als drets i les obligacions de qualsevol tipus de què sigui titular, relatius als béns relacionats anteriorment. Aquests béns s’han de destinar a l’exercici de les competències d’Aigües Ter Llobregat, d’acord amb la legislació vigent.

Disposició addicional Vint-i-vuitena

Elaboració i tramitació dels avantprojectes i projectes de pressupostos de determinades institucions

1. Als efectes del que estableixen l’article 87 de la Llei 24/2009, del 23 de desembre, del Síndic de Greuges, i l’article 53 de la Llei 18/2010, del 7 de juny, de la Sindicatura de Comptes, la Mesa Ampliada del Parlament, un cop rebuts els projectes de pressupostos, ha d’estudiar i, si escau, ha de contrastar amb els titulars d’aquestes institucions l’adequació dels projectes als límits pressupostaris establerts, abans que els aprovi el Ple del Parlament. Amb la mateixa finalitat, la Mesa Ampliada ha d’estudiar el projecte de pressupost tramès pel Consell de Garanties Estatutàries en els termes de l’article 15 de la Llei 2/2009, del 12 de febrer, abans que l’aprovi el Ple del Parlament.

2. Als efectes del que estableixen l’article 15 de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, i l’article 24 de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya, aquests ens públics han d’elaborar els seus avantprojectes de pressupost d’acord amb els criteris i les directrius que estableixi el Govern.

Disposicions transitòries

Disposició transitòria Primera

Aplicació de la disposició addicional sisena del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Disposició transitòria Segona

No exigibilitat del cànon de l'aigua als usos d'aigua efectuats per entitats subministradores que facturen menys de 20.000 metres cúbics anuals

Disposició transitòria Tercera

No exigibilitat d'imports no liquidats de cànon de l'aigua corresponents a usos industrials efectuats per les entitats subministradores

Disposició transitòria Quarta

Atribucions de recursos als sistemes públics de sanejament

Disposició transitòria Cinquena

Reducció de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l'àmbit de la Mesa sectorial de negociació del personal d'administració i tècnic

1. El Govern, a l’empara del que disposen els articles 68 i 69 del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb caràcter transitori i com a mesura de contenció de la despesa en matèria de personal per a la reducció del dèficit públic, ha d’aprovar un pla d’ocupació que inclogui, com a mesura de prestació de serveis a temps parcial, la reducció en un 15% de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, d’acord amb l’article 47 de la Llei de l’Estat 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, amb la reducció proporcional de les retribucions dels llocs de treball.

2. El pla d’ocupació ha de garantir la prestació correcta dels serveis públics.

3. Resten exclosos de la mesura transitòria establerta per aquesta disposició els llocs de treball ocupats per personal interí del cos de bombers de la Generalitat, del cos d’agents rurals, dels cossos d’auxiliars tècnics i tècnics especialistes de la Generalitat de Catalunya del grup serveis penitenciaris, i del cos de titulació superior de la Generalitat, veterinària de l’àmbit d’escorxador.

4. La mesura transitòria establerta per aquesta disposició té una durada de dos anys. Aquest termini pot ésser modificat per acord de Govern atenent al compliment dels objectius de reducció del dèficit públic.

Disposició transitòria Sisena

Excedència voluntària amb reserva de lloc de treball

1. Durant els tres anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei el personal funcionari inclòs dins l’àmbit d’aplicació del text únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre, i el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut tenen dret a gaudir d’un període d’excedència voluntària d’una durada mínima d’un any i màxima de tres durant el qual tenen dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps a efectes de triennis i grau personal. Aquesta excedència impedeix d’ocupar llocs de treball en el sector públic sota cap tipus de relació funcionarial o contractual. Aquesta mesura no és aplicable al personal del Cos de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, amb excepció del personal de l’escala de suport, ni al personal docent no universitari.

2. Només pot acollir-se a aquesta excedència el personal funcionari i el personal estatutari que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, estigui en situació administrativa de servei actiu o en una altra situació administrativa que comporti reserva del lloc de treball.

Disposició transitòria Setena

Personal docent no universitari dependent de la Generalitat

1. Per tal de poder atendre les necessitats derivades de l’increment d’escolarització del curs 2012-2013 i en el marc del crèdit corresponent a la plantilla pressupostària actual, el Govern pot modificar la part lectiva de la jornada docent del professorat destinat als centres públics del Departament d’Ensenyament.

2. El Govern ha d’adaptar l’estructura organitzativa en què es fonamenta el càlcul de les plantilles docents dels centres públics tot adoptant mesures de flexibilitat i polivalència de les atribucions docents. Aquesta adaptació ha de tenir present les necessitats educatives de les diferents etapes i la cobertura adequada i suficient del servei.

3. El Govern ha d’adequar les condicions i els criteris exigibles per al reconeixement d’estadis de promoció al personal docent no universitari. Concretament, ha de revisar els períodes mínims de permanència als efectes de la promoció i els mecanismes i efectes corresponents amb la finalitat de garantir una major progressivitat i compatibilitat amb la carrera professional docent.

Disposició transitòria Vuitena

Reduccions de jornada atorgades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei

Disposició transitòria Novena

Perllongaments al personal funcionari de l'Administració de la Generalitat i al personal estatutari de l'Institut Català de la Salut

Disposició transitòria Desena

Prestacions en matèria d'habitatge

2. Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta llei tenen reconegut el dret a rebre les prestacions permanents per al pagament del lloguer a les quals no és aplicable el que estableix l’apartat 1, percebran la prestació fins que s’acompleixin quatre anys des de que van ésser beneficiàries d’ajuts per al pagament del lloguer, sempre que mantinguin les condicions per les quals van tenir accés a la prestació.

3. El que estableixen els apartats 1 i 2 no és aplicable als beneficiaris de les prestacions que en data 31 de desembre de 2012 tinguin més de seixanta-cinc anys, per als quals es manté de manera permanent, mentre mantinguin les condicions per les quals van tenir accés a la prestació.

Disposició transitòria Onzena

Modificació de contractes del sector públic

Disposicions derogatòries

Disposició derogatòria Primera

Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

Es deroguen la lletra d de l’article 64.2, l’apartat 6 de l’article 67 i, a partir del moment en què l’aigua produïda a la instal·lació de tractament d’aigua marina (ITAM) de la Tordera s’integri en la xarxa d’abastament Ter-Llobregat, la disposició addicional novena del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre.

Disposició derogatòria Segona

Institut Català de Finances

Disposició derogatòria Tercera

Subvencions i transferències

Disposició derogatòria Quarta

Altres derogacions

a) La lletra h de l’apartat 1 i l’apartat 6 de l’article 119 de la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, aprovada pel Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre.

b) L’article 9, apartat h, i l’article 13 del Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, aprovat pel Decret 243/1995, del 27 de juny.

c) La lletra d de l’apartat 3 de l’article 72 de la Llei 10/1994, del 7 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra.

d) L’apartat 3.d de l’article 10 i l’article 12 del Reglament de règim disciplinari del cos de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, aprovat pel Decret 183/1995, del 13 de juny.

e) Qualsevol disposició de rang igual o inferior que contradigui l’anterior.

Disposició derogatòria Cinquena

Derogació de la disposició final sisena de la Llei 10/2011

Disposició derogatòria Sisena

Clàusula general de derogació per contradicció, oposició o incompatibilitat

Disposicions finals

Disposició final Primera

Habilitació al Govern

Es faculta el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d’economia perquè dictin les disposicions necessàries per a desplegar i aplicar aquesta llei.

Disposició final Segona

Habilitació per a desenvolupar un sistema d'informació gràfica relatiu al parc immobiliari universitari

2. Un cop implantat el sistema a què fa referència l’apartat 1 en col·laboració amb les universitats, aquestes hi han d’incloure els béns de domini públic per a fer la gestió i tramitació dels expedients a què es refereix l’article 156.2 de la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

Disposició final Tercera

Termini per a presentar la modificació de la Llei 20/2000

Disposició final Quarta

Tarifa de l'impost sobre les estades en establiments turístics

Disposició final Cinquena

Aplicació de les deduccions per activitats de control i inspecció sanitària en escorxadors, sales d'especejament i transformació de la caça i altres establiments subjectes a control oficial

Disposició final Sisena

Aplicació del que estableix la lletra c de l'article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

El que estableix la lletra c de l’article 64.2 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, del 4 de novembre, en la redacció establerta per aquesta llei, és aplicable a partir de l’1 d’octubre de 2012.

Disposició final Setena

Aplicació del procediment establert per l'article 75 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

El procediment establert per l’article 75 del text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, en la redacció establerta per aquesta llei, és aplicable als imports corresponents a la facturació o repercussió del cànon percebuts després del 31 de març de 2012.

Disposició final Vuitena

Taxes per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'Administració de justícia i per la utilització o l'aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l'Administració de justícia

1. Les taxes per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia i per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia són exigibles als fets imposables que es produeixin a partir de l’1 de maig de 2012.

2. [No vigent]

3. La persona titular del departament competent en matèria de justícia ha d’aprovar el model oficial d’autoliquidació abans que siguin exigibles les taxes per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia i per la utilització o l’aprofitament dels béns i drets afectes al servei de l’Administració de justícia.

4. S’autoritza la persona titular del departament competent en matèria de justícia perquè dicti els actes i les disposicions reglamentàries que es considerin necessàries per a aquestes taxes.

Disposició final Novena

Entrada en vigor de la taxa sobre actes preparatoris i els serveis accessoris de millora de la informació inherents al procés per a la prescripció i dispensació de medicaments i productes sanitaris mitjançant l'emissió de receptes mèdiques i ordres de dispensació

Disposició final Desena

Entrada en vigor de l'impost sobre les estades en establiments turístics

Disposició final Onzena

Entrada en vigor de la Llei