
Molts dels homenatjats van pagar un preu molt alt per lluitar contra la dictadura franquista, preu que anava des d’anys de presó, tortura, repressió i persecució, fins a la mort.
Els actes d’homenatge es faran a un total de 24 ciutats arreu de Catalunya. Al mes de febrer, els actes d'homenatge tindran lloc a Badalona, Vilafranca del Penedès, Mataró, Tortosa, Palafrugell, l’Hospitalet de Llobregat, Balaguer, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Tàrrega, Olot i Igualada.

Fins al 12 de març
Institut Cervantes
Avenue de Tervueren, 64
Brussel·les
L'exposició és un recorregut per l'exili de Pau Casals, des de l'esclat de la Guerra Civil el 1936, fins al retorn de les seves despulles, l'any 1979. A través de diversos documents inèdits, es recorda la seva ajuda als refugiats, la lluita contra les dictadures, la seva implicació amb l'exili català i la defensa de Catalunya.
"Pau Casals i l'exili" és la primera activitat del Programa Cultural de la Presidència espanyola de la UE. La itinerància a Brussel·les ha estat promoguda pel Memorial Democràtic, l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans i la Fundació Pau Casals, amb la col·laboració de l'Institut Cervantes de Brussel·les, la Secretaria de la Generalitat per a la UE i el Casal Català de Brussel·les.

Fins al 14 de febrer
Museu de Gavà
Plaça de Dolors Clua, 13-14
Gavà
Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna (Rosselló) i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària i on l'índex de mortaldat en parts era de gairebé el 95%.
Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre d'Elna una maternitat. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants.

Fins al 14 de febrer
Molí de l'Oli
Av. Verdaguer, 35-37
La Pobla de Segur
Les centrals hidroelèctriques del Pirineu van ser bombardejades repetidament per l’exèrcit franquista amb l’objectiu de tallar el subministrament elèctric a les fàbriques de la província de Barcelona.
L’exposició fa una breu introducció als antecedents de la construcció i explotació de les centrals hidroelèctriques, tracta la importància estratègica de les centrals i les conseqüències dels bombardejos. La mostra recull també el testimoni d’algunes de les persones que van viure aquests fets.

Del 30 de gener al 21 de març
Inauguració: 30 de gener, a les 12 h.
Museu Memorial de l’Exili
Carrer Major, 43 - La Jonquera
L’exposició se centra en la figura de l’artista i poeta andalús Manolo Valiente (1908-1991), un testimoni fonamental de l’estada dels republicans als camps de concentració francesos.
La mostra reuneix obres inèdites de Valiente, com ara boixos gravats que detallaven la seva quotidianitat. Són exemples de l’art brut que es feia dins els camps, amb trossos de fusta, pedres o ossos polits per la sorra.
L’exposició està coorganitzada pel MUME i Catorze amb la col·laboració dels ajuntaments de Perpinyà, de Banyuls i del Barcarès.

Del 24 de gener al 14 de febrer
Théâtre St-Gervais Genève
Rue du Temple, 5
Ginebra (Suïssa)
Aquestes jornades engloben un conjunt d’exposicions, pel·lícules, lectures, conferències, debats i representacions teatrals per construir el relat d’un passat traumàtic viscut per diverses comunitats d’arreu del món i donar veu als testimonis.
El 12 de febrer i sota el títol Espagne, une confrontation des mémoires, l’historiador del Memorial Democràtic, Rubèn Doll Petit, participarà en una taula rodona en la que es parlarà del procés de recuperació de la memòria històrica a Espanya i Catalunya.
El seminari s’emmarca en les activitats organitzades pel grup “Saint-Gervais Genève”.

Divendres, 5 de febrer
Museu Memorial de l'Exili
Carrer Major, 43
La Jonquera
La Guerra Civil va donar lloc a la impressió d’una gran quantitat de mapes militars, al dibuix de nombrosos plànols, croquis i a la realització de moltes fotografies aèries dels diferents escenaris de guerra.
Durant el col·loqui s'oferiran diverses ponències i es donaran a conèixer les principals recerques sobre aquesta temàtica pel Grup d’Estudis d’Història sobre la Cartografia (GEHC).
El Museu Memorial de l'Exili i l’Institut d'Estudis d'Història de la Cartografia organitzen, amb la col·laboració del Memorial Democràtic i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, aquest col·loqui.

10, 11 i 12 de febrer
Universitat Carlos III de Madrid (Campus de Getafe)
Saló de Graus
Durant la jornada es tractarà del concepte de memòria històrica i s’abordaran també aspectes com l’espai públic, la memòria i la societat civil. Es parlarà, a més, de les polítiques públiques sobre memòria a Espanya i els processos de justícia transicional en l’àmbit penal.
Maria Jesús Bono, Directora general de Memòria Democràtica, representarà Catalunya en un fòrum de debat sobre les polítiques publiques de memòria.
El seminari s’emmarca en les activitats organitzades pel grup d'investigació sobre el Dret i la Justícia (GIDYJ), integrat a la Universitat Carlos III de Madrid.

Dimarts, 16 de febrer, a les18 h
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Rambla Catalunya, 10
Barcelona
L’Associació de Dones Periodistes (ADPC) organitza aquesta jornada per presentar els resultats de la investigació sobre les dones que, des d’un partit d’esquerres com el PSUC, van ser capdavanteres a Catalunya en el moviment d’alliberament de la dona durant els anys 70 i 80.
A la presentació hi assistiran Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Maria José Bono, Directora general de Memòria Democràtica, i Montserrat Puig, presidenta del ADPC.
Després tindrà lloc una taula rodona que girarà entorn a “Les dones als partits polítics”.
D'acord amb l'article 5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades personals han estat recollides, incorporades i tractades en un fitxer automatitzat anomenat Trameses d'informació i inscripcions del Gencat, la finalitat del qual és trametre la publicació que el/la ciutadà/ana ha requerit. L'òrgan responsable del fitxer és la Direcció General d'Atenció Ciutadana i l'adreça on la persona interessada pot exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició és Via Laietana, 14, 3r, 08003 Barcelona.