Accés al contingut Accés al menú de la secció
Impacte gràfic
Inici  >  Lliçons per a la construcció de...
Dijous, 11 d'octubre de 2012

Lliçons per a la construcció de pau a partir de les institucions medievals de pau a Catalunya

Experts en la Catalunya medieval, relacions internacionals, economia política, dret internacional i construcció de pau participen a les ‘Jornades sobre institucions medievals de pau a Catalunya’


Inauguració de les jornades

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va celebrar, aquest dilluns i dimarts al Parlament de Catalunya, les jornades 'Les institucions medievals de pau a Catalunya. Llegat històric i lliçons per a la construcció de pau'. El president de l'ICIP, Rafael Grasa, va assegurar que la trobada havia superat les expectatives i que havia fet grans aportacions sobre el llegat i les lliçons de construcció de pau de Pau i Treva i del Consolat de Mar. Les jornades, a més, van reivindicar el passat, present i futur de Catalunya com a referent útil en la construcció de pau.

Grasa va manifestar que, tot i la dificultat de posar en comú en un treball conjunt èpoques històriques i disciplines tan diferents com relacions Internacionals i la història medieval, “hem assolit una bona hibridació, que donarà fruits i descendència”. En fer-ho hem seguit les recomanacions -va dir el president de l’ ICIP- de l'historiador Pierre Vilar, pensar històricament les ciències socials i socialment i sociològicament la història”.

Durant un dia i mig, acadèmics catalans i internacionals han debatut i relacionat el llegat d'aquestes institucions medievals amb els reptes de la construcció de pau en el present, a partir del marc presentat fa vint per Nacions Unides en Un programa de pau. De la mà d'experts experts en Pau i Treva i el Consolat de Mar i en la construcció de pau i transformació de conflictes de la història contemporània, els assistents a les jornades reflexionat sobre com institucions que tenen segles d'història poden ajudar avui a repensar les institucions actuals davant moments de crisi i conflicte.

En la inauguració de les jornades, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va subratllar com les jornades permetien recordar part de la “història mil•lenària” de Catalunya i com les assemblees de Pau i Treva van ser un precedent del parlamentarisme català.

El president de l'ICIP, Rafael Grasa, també va fer referència a la tradició d'institucions de pau de Catalunya, descrivint Pau i Treva i el Consolat de Mar com eines incipients de resolució de conflictes. A més, Grasa va destacar l'interès de la recerca historiogràfica, ja que “les visions del passat són molt útils per al temps actual”. En la seva ponència, una reflexió sobre els valors de les institucions de pau catalanes mirades des del present, el president de l'ICIP va subratllar la funcionalitat de les institucions que, a través de la gestió de conflictes comercials, permetien construir pau i convivència. En aquesta línia, el professor de Relacions Internacionals de la Universitat del País Basc Noé Cornago, va afegir en la seva presentació que la interdependència comercial entre estats pot contribuir a que s'enfrontin menys entre ells.

Experts internacionals en la Catalunya medieval i en construcció de pau

La conferència inaugural va anar a càrrec de Thomas N. Bisson, professor emèrit d'història medieval de la Universitat de Harvard i reconegut especialista en la Catalunya medieval. Bisson, que també es Creu de Sant Jordi 2001 i va participar activament en tots els debats, va assegurar que les assemblees de Pau i Treva van significar la creació d'un govern català que en aquells moments no existia.

Ponents com Maria Teresa Ferrer, presidenta de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i Paz Andrés, catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universidad d'Oviedo, van parlar sobre l'arbitratge com a eina de resolució de conflictes en la Catalunya medieval i en les relacions internacionals contemporànies respectivament. D'altra banda, molts dels especialistes van reivindicar el paper d'institucions com Pau i Treva o les sagreres en el foment de períodes i espais de pau durant la Catalunya medieval.

La conferència de Vicent Martínez Guzmán, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau, va centrar-se en l'aprenentatge que es pot extreure avui de les institucions de pau catalanes. El filòsof creu que cal “estudiar les paus des de les paus” i deixar de ser “experts en conflictes i en violentologia, representant bé la frase romana Si vis pacem para bellum: si vols la pau, prepara la guerra”. Martínez Guzmán va participar en la mateixa sessió en què Jaume Sobrequés, catedràtic emèrit d'història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una ponència sobre el pactisme a Catalunya des de les institucions medievals als darrers trenta anys de pactes de Catalunya amb l'Estat espanyol.

A la cloenda de les jornades, Lluís Bertran, secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, va afirmar que “Catalunya és un país de pau, ja que la pau forma part de la nostra essència més íntima” i que en l'actualitat ens podem “sentir hereus” d'institucions com Pau i Treva i el Consolat de Mar, dues aportacions clau de Catalunya al món. No obstant això, segons Bertran, “el gran repte que tenim al món entorn la pau és que totes aquestes institucions i formulacions teòriques benintencionades puguin arrelar en el camp i en el dia a dia del conflicte”.

Més informació


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya