Anna Tarrés, l’única dona seleccionadora de la Federació Espanyola de Natació, va iniciar el cicle d’entrevistes “Veu de dona” de l’Institut Català de les Dones. Tarrés ens ha parlat sobre la seva experiència professional al capdavant de la selecció espanyola de natació sincronitzada i sobre les dificultats amb què es troben les esportistes d’elit.

Les dones ho tenen més difícil que els homes per arribar a la competició esportiva d’elit?

La vida dels esportistes d’elit és força complicada però a les dones se’ls presenten encara més dificultats. Per començar, avui dia encara romanen estereotips que fan recaure les responsabilitats familiars i de la llar en les dones que, si bé afecten totes les dones en general, poden posar traves al desenvolupament de la carrera esportiva femenina.

Creu que es reconeixen suficientment els mèrits esportius femenins?

El terme ‘reconeixement’ es pot veure des de diferents vessants. Per una banda, cal destacar que la remuneració econòmica dels esportistes és gairebé sempre superior a la de les esportistes fet que suposa un greuge molt important. Per altra banda, també és necessari ressaltar que el reconeixement social dels mèrits esportius de les dones sempre resta en un segon pla i sembla que hi hagi esports de primera i de segona.

Malgrat totes les dificultats que ens comenta, considera que ha pogut desenvolpar-se totalment en el món de l’esport?

Rotundament sí, segurament perquè he estat tossuda i disciplinada. Em sento afortunada perquè he pogut dirigir el meu futur dedicant-me a una disciplina que m’entusiasma.

L’escriptora Maria Barbal va ser la segona convidada del cicle d’entrevistes “Veu de dona” organitzat per l’Institut Català de les Dones. Barbal, que escriu “perquè és una manera de viure sota d’altres pells”, ens ha parlat sobre la seva condició de dona, escriptora i professora.

Pensa que hi ha una literatura per a dones?

Certament no hi ha una fabricació expressa per a dones. Ja sabem triar, no cal que ens diguin aquesta literatura és la teva. Ara bé, potser és veritat que jo com a dona puc estar més a prop dels personatges femenins i puc tenir més facilitat per construir-los perquè el procés de creació parteix sempre del que som.

En què influeix el fet de ser dona per a una escriptora?

La condició de gènere per a les escriptores no genera cap inconvenient per publicar obres o tenir lectors. El problema, en tot cas, existeix en relació a la creació ja que per a una dona és més difícil trobar el silenci i el temps per dedicar-se a escriure perquè la nostra implicació amb la família i la societat és més gran.

A més d’escriptora, vostè és professora de secundària. Què considera que s’hauria de fer per incentivar la lectura entre els nens i nenes?

La tasca més important que s’ha de fer des de casa i des de l’escola és treballar a partir de la motivació. Per aquest motiu, s’ha d’il·lusionar els infants en lectures diverses i entretingudes, i prohibir-los llegir llibres difícils que els avorreixin i no acabin d’entendre.

Quins són els reptes de les dones catalanes a curt termini?

El principal objectiu és la lluita per la igualtat real entre dones i homes i la possibilitat que tothom pugui viure en les mateixes condicions i tenir les mateixes oportunitats. Per exemple, la creixent presència de les dones a l’espai públic és una prova de normalitat social que demostra que s’està produint un canvi dels rols que tradicionalment s’han associat a les dones i als homes.

Com a presidenta d’Òmnium Cultural, quin és el futur de Catalunya i dels catalans?

Cada cop sembla més evident quin és el nostre futur perquè Espanya no ens ofereix cap opció que ens satisfaci. Per aquest motiu des d’Òmnium Cultural considerem que el primer cas que cal seguir és la insubmissió fiscal que, tot i que és una proposta agosarada, forma part de la tradició de la nostra entitat que és anar un pas endavant dels polítics. 

La doctora en Management Science i directora de l’escola de negocis Esade Eugènia Bieto va ser entrevistada pel periodista Josep Puigbó en el marc del cicle Veu de dona. La formació d’Eugènia Bieto se centra en el sector de la gestió empresarial. És doctora per la Universitat Ramon Llull, llicenciada en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d’Empreses per ESADE i llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya.

És difícil la conciliació de la vida laboral i familiar per a les dones en llocs de responsabilitat? 

La conciliació continua essent una assignatura pendent. Cal tenir en compte que les necessitats de conciliació van variant al llarg de la vida. I de vegades parlem de grans paraules i n’hi ha prou amb petits canvis, com pot ser no posar reunions abans o després d’una determinada hora. Es poden fer moltes modificacions que fan la vida més fàcil a les persones. I llavors la gent se sent molt feliç de poder treballar en una empresa que té en compte les seves necessitats.

Què vol dir igualtat? 

Que tothom cobri el mateix per fer la mateixa feina i tingui les mateixes oportunitats per accedir als càrrecs. Avui en dia encara hi ha diferències salarials. Tot i que s’ha avançat, queda encara molt camí per recórrer.

Està a favor d’implantar quotes en càrrecs com els dels consells d’administració? 

A les dones no ens agraden les quotes. Ningú vol ser triat per formar part d’una quota sinó pels seus propis mèrits. Però la realitat és que als països que han implantat sistemes de quotes, com pot ser Finlàndia o Suècia, hi ha un nombre significatiu de dones als consells d’administració, i als països que no ho han fet no aconsegueixen avançar. S’ha d’incentivar que hi hagi dones en aquests càrrecs.

Els dos puntals del currículum de Teresa Forcades són la ciència i la religió. En el camp científic, va estudiar medicina a Barcelona, es va especialitzar en medicina interna a la Universitat de Nova York i es va doctorar en salut pública. En la vessant religiosa, va realitzar el Master of Divinity a la Universitat de Harvard i es va doctorar en teologia fonamental. És autora de diverses publicacions sobre la indústria farmacèutica i la teologia feminista.

Sovint et defineixen com a feminista... 

Que em diguin feminista em sembla molt bé, perquè ho sóc. Per a mi el feminisme és una manera de mirar el món en què es vol que tothom sigui el més lliure possible, en contraposició a altres ideologies que volen que una part de la població en controli o tingui uns drets superiors a la resta.

Com es porta això de ser feminista a l'Església? 

Ho visc amb esperit crític. Hi ha coses que em semblen bé i, les que no, les veig amb un esperit crític i de canvi. Els adjectius que defineixen l'Església són patriarcal, ja que només els homes poden accedir a determinats càrrecs, i misògina, ja que s'obvien les veus femenines que demanen canvis. Però al mateix temps hi ha persones, que, des de dins de l'Església, han estat capaces de conservar estructures que venen de molt antic i que treballen activament per aconseguir canvis i per aconseguir un espai per a les dones. Al segle XIII hi va haver dones que van començar a crear grups on es practicava la vida monàstica, o, per exemple, hi va haver també les beguines, i jo em sento hereva de la tasca d'aquestes dones que va començar fa tants segles i encara té continuïtat en comunitats com la meva. 

Tens una idea de Déu en femení? 

En general tenim costum de parlar de Déu en masculí, però també se'n pot parlar en femení. No diu enlloc que Déu sigui ni un home ni una dona. Déu és bo o bona. 

L'empresària i dissenyadora Rosa Oriol dirigeix una de les empreses punteres a nivell internacional del sector de la joieria i els complements. En l’entrevista que li va fer la periodista Rita Marzoa va explicar les dificultats que va haver d'afrontar en el món empresarial pel fet de ser dona, el secret del seu èxit i els inicis humils del seu negoci.

S’ha trobat amb dificultats en el món laboral pel fet de ser dona?

Al principi, en el món de la joieria tot eren homes i sí que calia que el meu marit estigués al meu costat per tirar endavant segons quines coses. Ara bé, això ja ha anat canviat.

Que li diria vostè a les persones que volen emprendre?

Fa poc vaig assistir a una reunió d’emprenedoria. Em va sobtar que en cap moment es parlés de l’esforç. Jo he arribat on he arribat perquè he treballat moltes i moltes hores. Ningú m’ha regalat res. Sort? Penso que és important posar-se fites. És més fàcil que tinguis sort si treballes i quan han assolit una cosa en comences una altra. No tot són flors i violes. Ara bé, també ho he fet a gust perquè gaudeixo amb la meva feina. Gaudeixo triant pedres. I quan han sorgit problemes, que els hem tingut, no m’he enfonsat. Quan els bancs no ens van ajudar, jo vaig decidir fondre el metall de les joies antigues per tirar endavant el negoci. En el meu cas, jo no vaig estudiar, i potser he compensat això amb altres virtuts, com per exemple la tenacitat i una gran intuïció.