Els indicadors de gènere són molt recents, ja que tradicionalment no es feia la distinció entre dones i homes en aquest àmbit de treball, i tenen la funció de fer visibles els canvis socials en termes de relacions de gènere al llarg del temps. La seva utilitat consisteix a mostrar la situació específica de les dones i els homes, així com els canvis que es produeixen en els dos grups de població.

Per a la planificació correcta de l’acció política i de l’Administració, és imprescindible disposar d’indicadors que detectin les preferències, necessitats i prioritats polítiques o socials de les dones i dels homes, i permetin conèixer en quina mesura i de quina manera s’han assolit els objectius i resultats previstos.

La proposta d’indicadors no androcèntrics que es presenta en aquest treball és un pas endavant atès que la perspectiva conceptual en la qual està basada, així com les operacions estadístiques que requereix, serveix per fer una lectura nova a les fonts estadístiques disponibles en el sistema estadístic català. En aquest sentit, aquesta publicació representa una bona oportunitat per fer emergir tant millores en les fonts com noves necessitats d’informació estadística.

Aquesta nova proposta d’indicadors pretén, doncs, avançar en la transformació dels models existents per tal de donar pas a noves polítiques econòmiques, socials i culturals en les quals els coneixements, els valors i les habilitats pròpies de les dones tinguin el protagonisme que es mereixen i on els referents sobre els quals s’edifica el coneixement teòric i empíric tinguin presents les aportacions de les dones a la sostenibilitat de la vida humana.