En la reunió del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 8 de març de 2011, es va aprovar l’encàrrec al conseller d'Empresa i Ocupació d’iniciar els treballs per l'elaboració d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya. Aquest Pla havia de tenir com a horitzó l’any 2020 i havia de recollir les orientacions polítiques en matèria d’energia de l’actual Govern. En aquesta mateixa línia, el Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 24 de març de 2011, va aprovar la Moció 8/IX, sobre la política energètica, que instava el Govern a presentar, durant el 2011, el Pla de l’Energia de Catalunya 2012-2020.

Igualment, en la seva compareixença del 15 de febrer de 2011 a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, el Conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar que el Govern havia d'impulsar l’elaboració d’un Pla de mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que cobreixi el període 2013-2020. Aquest període és coincident amb el de la planificació europea aprovada en el paquet legislatiu d’energia i clima.

En aquest sentit, atesa la important relació entre energia i canvi climàtic, i per tal d’afrontar aquests reptes optimitzant esforços i integrant polítiques transversals en el conjunt de l’acció de govern des de la seva fase de disseny, s’ha considerant convenient la col·laboració entre el Departament d’Empresa i Ocupació i el Departament de Territori i Sostenibilitat per a l’elaboració de l’anomenat Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012 -2020.

Aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 aborda la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia.

Des d’una perspectiva climàtica aquest Pla és una part molt significativa de la planificació en matèria de política climàtica. Cal tenir present, no obstant, que el Pla no inclou d’altres aspectes del canvi climàtic com ara les emissions de gasos d’efecte hivernacle no vinculades a l’energia, l‘anomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...), l’adaptació als impactes del canvi climàtic o el desenvolupament de models climàtics regionals, que d’acord amb el Pla de Govern 2011-2014 seran objecte de tractament en el Pla de Mitigació i l’Estratègia d’Adaptació.

L’energia té una estreta relació amb les quatre dimensions de la sostenibilitat (econòmica, social, d’equilibri territorial i ambiental). La seguretat del subministrament energètic i el preu de l’energia són, sens dubte, factors crucials per al desenvolupament econòmic. D’altra banda, és evident que moltes de les formes de producció i consum d’energia poden reduir la sostenibilitat ambiental.

En els pròxims anys, cal equilibrar diferents objectius com: garantir la seguretat i la qualitat del subministrament energètic; establir un model energètic competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un pes més gran de les energies renovables; reduir el consum dels combustibles fòssils, i millorar l’eficiència en la utilització de l’energia, per arribar a un model català de generació i consum d’energia que sigui sostenible i que contribueixi a l’objectiu europeu de descarbonització de l’economia.

Per tant, les principals motivacions per a la realització d’aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, estan relacionades amb les següents problemàtiques:

1. L’actual escenari energètic internacional, amb una previsió de preus elevats del petroli a mig i llarg termini i amb un important risc geoestratègic en l’abastament, exigeix una adequació de les estratègies de les polítiques d’oferta i de demanda energètica de Catalunya.
2. Les exigències de la societat catalana són cada vegada majors tant pel que fa a la qualitat dels subministraments energètics com pel que fa a la disminució de l’impacte ambiental de la producció i l’ús de l’energia, i, en particular, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La nova planificació energètica ha de respondre a aquests criteris, i combinar-los amb criteris econòmics.
3. La voluntat del Govern català de contribuir en la part proporcional que li correspongui a l’assoliment dels objectius europeus i espanyols de reducció d’emissions de GEH, molt especialment en els sectors difusos (transport, residus, la indústria no coberta per la Directiva de comerç de drets d’emissió, ....) que és on Catalunya disposa de capacitat i d’espai competencial per actuar.
4. L’energia és cada cop més un factor fonamental per a la competitivitat econòmica, tant pel seu efecte sobre els preus com pel seu potencial industrial com a sector d’activitat econòmica. Aquesta planificació energètica ha d’incloure la necessària vertebració d’un potent sector econòmic en l’àmbit de l’energia a Catalunya.

Per altra banda, també s’ha cregut convenient allargar l’horitzó del nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic fins a l’any 2020, en coherència amb els importants reptes assumits per la Unió Europea en matèria d’energia i canvi climàtic en aquest horitzó (objectiu “20-20-20”).

En aquest sentit, aquests objectius europeus per a l’any 2020 constitueixen un marc de referència de l’actuació de la Generalitat de Catalunya en matèria de política energètica i de canvi climàtic. Alhora, el Pla analitza el potencial i capacitat de reacció des de Catalunya, en el supòsit que la Unió Europea acordés un nou objectiu més ambiciós de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’un nou repartiment d’esforços entre els seus estats membres.

En paral·lel a aquestes sessions, s’han desenvolupat un seguit de reunions bilaterals amb els principals agents del sector energètic a Catalunya:

1. ASEME
2. Carbonífera del Ebro
3. Clúster de l’Eficiència Energètica de Catalunya
4. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)
5. ENAGAS
6. ENDESA
7. Gas Natural Fenosa
8. Red Eléctrica de España (REE)
9. REPSOL

En quan a l’estructuració dels treballs necessaris per a dur a terme el Pla, s’han desenvolupat en tres horitzons temporals diferents:

1. Llarg termini: El Pla parteix d’una reflexió prospectiva-estratègica de tipus energètic a un horitzó a llarg termini (Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 —PROENCAT-2030—), que ha d’orientar l’actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l’àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l’evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l’evolució dels preus de l’energia a nivell internacional, etc. Aquesta reflexió prospectiva-estratègica inclou l’elaboració de sis escenaris exploratoris i l’elecció d’un Escenari Aposta i el desenvolupament de la seva estratègia associada.
2. Mig termini: Correspon a la concreció de les estratègies de l’Escenari Aposta de la PROENCAT-2030 a l’horitzó de l’any 2020 en els àmbits de l’estalvi i eficiència energètica, les energies renovables, les infraestructures i qualitat dels subministraments energètics, la recerca i desenvolupament tecnològic i el desenvolupament empresarial en el sector energètic. En la definició de les accions a endegar en els diferents àmbits del Pla, és determinant l’aposta decidida pel foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i de l’ús de les energies renovables.
3. Curt termini: Els eixos estratègics del Pla es desplegaran en el Pla d’Acció 2012-2015, on es detallaran les actuacions concretes a emprendre per la Generalitat de Catalunya en aquest període i que s’elaborarà un cop aprovat el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic.

Després d’un període d’informació pública que es va iniciar el 26/04/2012 i va acabar el 19/06/2012, el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, ha estat aprovat pel Govern en data 09/10/2012.