Accés al contingut
Accés al menú de la secció
Institut Català d'Energia
Inici  >  L'Institut  >  Funcions i memòries  >  Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020

Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020


Motivació i objectiu bàsic

En la reunió del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 8 de març de 2011, es va aprovar l’encàrrec al conseller d'Empresa i Ocupació d’iniciar els treballs per l'elaboració d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya. Aquest Pla havia de tenir com a horitzó l’any 2020 i havia de recollir les orientacions polítiques en matèria d’energia de l’actual Govern. En aquesta mateixa línia, el Ple del Parlament de Catalunya, en la sessió tinguda el 24 de març de 2011, va aprovar la Moció 8/IX, sobre la política energètica, que instava el Govern a presentar, durant el 2011, el Pla de l’Energia de Catalunya 2012-2020.

Igualment, en la seva compareixença del 15 de febrer de 2011 a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, el Conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar que el Govern havia d'impulsar l’elaboració d’un Pla de mitigació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que cobreixi el període 2013-2020. Aquest període és coincident amb el de la planificació europea aprovada en el paquet legislatiu d’energia i clima.

En aquest sentit, atesa la important relació entre energia i canvi climàtic, i per tal d’afrontar aquests reptes optimitzant esforços i integrant polítiques transversals en el conjunt de l’acció de govern des de la seva fase de disseny, s’ha considerant convenient la col·laboració entre el Departament d’Empresa i Ocupació i el Departament de Territori i Sostenibilitat per a l’elaboració de l’anomenat Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012 -2020.

Aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 aborda la nova orientació que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l’energia.

Des d’una perspectiva climàtica aquest Pla és una part molt significativa de la planificació en matèria de política climàtica. Cal tenir present, no obstant, que el Pla no inclou d’altres aspectes del canvi climàtic com ara les emissions de gasos d’efecte hivernacle no vinculades a l’energia, l‘anomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...), l’adaptació als impactes del canvi climàtic o el desenvolupament de models climàtics regionals, que d’acord amb el Pla de Govern 2011-2014 seran objecte de tractament en el Pla de Mitigació i l’Estratègia d’Adaptació.

L’energia té una estreta relació amb les quatre dimensions de la sostenibilitat (econòmica, social, d’equilibri territorial i ambiental). La seguretat del subministrament energètic i el preu de l’energia són, sens dubte, factors crucials per al desenvolupament econòmic. D’altra banda, és evident que moltes de les formes de producció i consum d’energia poden reduir la sostenibilitat ambiental.

En els pròxims anys, cal equilibrar diferents objectius com: garantir la seguretat i la qualitat del subministrament energètic; establir un model energètic competitiu econòmicament i amb menys dependència exterior; respectar el medi ambient, amb un pes més gran de les energies renovables; reduir el consum dels combustibles fòssils, i millorar l’eficiència en la utilització de l’energia, per arribar a un model català de generació i consum d’energia que sigui sostenible i que contribueixi a l’objectiu europeu de descarbonització de l’economia.

Per tant, les principals motivacions per a la realització d’aquest nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, estan relacionades amb les següents problemàtiques:

  1. L’actual escenari energètic internacional, amb una previsió de preus elevats del petroli a mig i llarg termini i amb un important risc geoestratègic en l’abastament, exigeix una adequació de les estratègies de les polítiques d’oferta i de demanda energètica de Catalunya.
  2. Les exigències de la societat catalana són cada vegada majors tant pel que fa a la qualitat dels subministraments energètics com pel que fa a la disminució de l’impacte ambiental de la producció i l’ús de l’energia, i, en particular, de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La nova planificació energètica ha de respondre a aquests criteris, i combinar-los amb criteris econòmics.
  3. La voluntat del Govern català de contribuir en la part proporcional que li correspongui a l’assoliment dels objectius europeus i espanyols de reducció d’emissions de GEH, molt especialment en els sectors difusos (transport, residus, la indústria no coberta per la Directiva de comerç de drets d’emissió, ....) que és on Catalunya disposa de capacitat i d’espai competencial per actuar.
  4. L’energia és cada cop més un factor fonamental per a la competitivitat econòmica, tant pel seu efecte sobre els preus com pel seu potencial industrial com a sector d’activitat econòmica. Aquesta planificació energètica ha d’incloure la necessària vertebració d’un potent sector econòmic en l’àmbit de l’energia a Catalunya.

Per altra banda, també s’ha cregut convenient allargar l’horitzó del nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic fins a l’any 2020, en coherència amb els importants reptes assumits per la Unió Europea en matèria d’energia i canvi climàtic en aquest horitzó (objectiu “20-20-20”).

En aquest sentit, aquests objectius europeus per a l’any 2020 constitueixen un marc de referència de l’actuació de la Generalitat de Catalunya en matèria de política energètica i de canvi climàtic. Alhora, el Pla analitza el potencial i capacitat de reacció des de Catalunya, en el supòsit que la Unió Europea acordés un nou objectiu més ambiciós de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’un nou repartiment d’esforços entre els seus estats membres.

 

Metodologia d'elaboració

El mes de març de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya va iniciar els treballs per elaborar el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020), mitjançant la creació d’un Grup de Coordinació del Pla, dirigit pel Director General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, amb participació dels principals responsables de la pròpia Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, de l’Institut Català d’Energia, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

La major part de les tasques tècniques relacionades amb aquest Pla s’han desenvolupat des de l’ICAEN, en col·laboració amb la DG d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, i amb l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic en aquells aspectes relacionats amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les tasques desenvolupades s’han dut a terme per part del propi personal de les tres organitzacions implicades o mitjançant encàrrecs puntuals a enginyeries i consultories especialitzades.

Per tal que el Pla sigui realista i eficaç, s’ha comptat amb les opinions més rellevants, especialment les de la societat civil, empreses i organismes dels diferents subsectors del món de l’energia i el medi ambient, associacions empresarials, associacions de consumidors, associacions ecologistes i ambientalistes, col·legis professionals, sindicats, prescriptors tècnics, etc. Per aquest motiu, el mes de juliol de 2011 es va iniciar un conjunt de 12 sessions informatives de consulta en les quals es van recollir propostes de caire general i específic per tal d’incorporar-les al Pla. Posteriorment, es va obrir un període d’al·legacions a partir del qual es va elaborar un recull de les concrecions particulars.

En aquestes sessions informatives hi han participat 128 entitats distribuïdes en els següents àmbits:

  1. Empreses de generació elèctrica en règim ordinari i en règim especial.
  2. Comercialitzadores d’energia elèctrica i de gas natural.
  3. Grups ecologistes i ambientalistes.
  4. Associacions de municipis i de consumidors.
  5. Entitats, associacions i empreses de l’àmbit del medi ambient.
  6. Entitats, associacions i empreses de l’àmbit de les energies renovables.
  7. Entitats, associacions i empreses de l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica.
  8. Organitzacions empresarials i sindicats.
  9. Col·legis professionals.
  10. Grans prescriptors tècnics.
  11. Entitats, associacions i empreses de l’àmbit de la recerca i la innovació en energia i mitigació del canvi climàtic.

 

En paral·lel a aquestes sessions, s’han desenvolupat un seguit de reunions bilaterals amb els principals agents del sector energètic a Catalunya:

  1. ASEME
  2. Carbonífera del Ebro
  3. Clúster de l’Eficiència Energètica de Catalunya
  4. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)
  5. ENAGAS
  6. ENDESA
  7. Gas Natural Fenosa
  8. Red Eléctrica de España (REE)
  9. REPSOL

 

En quan a l’estructuració dels treballs necessaris per a dur a terme el Pla, s’han desenvolupat en tres horitzons temporals diferents:

  1. Llarg termini: El Pla parteix d’una reflexió prospectiva-estratègica de tipus energètic a un horitzó a llarg termini (Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 —PROENCAT-2030—), que ha d’orientar l’actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l’àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l’evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l’evolució dels preus de l’energia a nivell internacional, etc. Aquesta reflexió prospectiva-estratègica inclou l’elaboració de sis escenaris exploratoris i l’elecció d’un Escenari Aposta i el desenvolupament de la seva estratègia associada.
  2. Mig termini: Correspon a la concreció de les estratègies de l’Escenari Aposta de la PROENCAT-2030 a l’horitzó de l’any 2020 en els àmbits de l’estalvi i eficiència energètica, les energies renovables, les infraestructures i qualitat dels subministraments energètics, la recerca i desenvolupament tecnològic i el desenvolupament empresarial en el sector energètic. En la definició de les accions a endegar en els diferents àmbits del Pla, és determinant l’aposta decidida pel foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i de l’ús de les energies renovables.
  3. Curt termini: Els eixos estratègics del Pla es desplegaran en el Pla d’Acció 2012-2015, on es detallaran les actuacions concretes a emprendre per la Generalitat de Catalunya en aquest període i que s’elaborarà un cop aprovat el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic.
 

Sessions informatives i sessió de retorn

Per tal de fer partícips als representants de la societat civil catalana de l’elaboració del Pla de l’Energia i del Canvi climàtic 2012-2020, s’han organitzat unes sessions informatives sobre el desenvolupament del Pla i que, alhora, han servit per a recollir idees i suggeriments que s'han tingut en compte en el procés d’elaboració del Pla i del seu Pla d’Acció 2012-2014.

En qualsevol cas, cal distingir aquestes sessions inicials de caire informatiu del termini d’exposició pública del Pla i de la seva Avaluació Ambiental Estratègica, que s'ha dut a terme un cop redactat el Pla i que, d’acord amb la legislació vigent, ha permès a totes les persones i entitats implicades presentar-ne al·legacions, fins arribar a la seva redacció definitiva.


 

Aprovació

Després d’un període d’informació pública que es va iniciar el 26/04/2012 i va acabar el 19/06/2012, el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, ha estat aprovat pel Govern en data 09/10/2012.

 

Documentació descarregable


 
Data d'actualització: 28.02.2013
Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya