La Llei 7/2007 , de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix els principis generals aplicables al conjunt de les relacions d’ocupació pública i regula allò que és comú al conjunt del personal funcionari de totes les administracions públiques, més les normes legals específiques aplicables al personal laboral al seu servei.

En el desenvolupament d’aquest Estatut bàsic, el legislador estatal i el de les comunitats autònomes, en l’àmbit de les seves competències, hauran d’aprovar o modificar les lleis de funció pública de les administracions respectives, com també les normes aplicables a l’Administració local, amb respecte en qualsevol cas a l’autonomia organitzativa de les entitats locals.

Com a principals novetats, l’Estatut bàsic estableix una regulació general dels deures bàsics dels empleats públics, regula la nova figura del personal directiu i reforça les garanties de transparència en allò relatiu al nombre i les retribucions del personal eventual. En matèria d’accés a l’ocupació pública, tracta de garantir l’aplicació dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat, així com la transparència dels processos selectius i la seva agilitat, i incideix en l’establiment de determinades garanties d’imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció.

També introdueix determinades mesures que pretenen millorar l’eficàcia del sistema i els estímuls i expectatives dels funcionaris públics amb l'articulació d'un nou model de carrera professional que posa més èmfasi en l’avaluació de les tasques desenvolupades pels empleats públics.

Finalment, l’Estatut bàsic introdueix determinades modificacions en el sistema retributiu dels funcionaris públics i introdueix o consolida novetats de relleu en relació amb l’estructura de la negociació col·lectiva

• Personal funcionari i laboral al servei de l’Administració general de l'Estat, de les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, de les administracions de les entitats locals, organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades a les administracions públiques i universitats públiques o que en depenen.
• Personal investigador (adaptable a les seves peculiaritats).
• Personal docent i personal estatutari dels serveis de salut: es regeixen per la legislació específica dictada per l’Estat i les comunitats autònomes i per l’EBEP (a excepció dels àmbits de carrera, retribucions complementàries i mobilitat voluntària entre administracions públiques).
• Resta de personal de les administracions públiques: aplicació de caràcter supletori.
• Personal amb legislació específica: només serà d'aplicació directa quan així ho disposi la seva legislació específica.