Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  >  Airals de Coneissença  >  Pensada  >  Pensaires  >  Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis

s. XIV aprèp JC - s. XV aprèp JC
Eth frare franciscan Francesc Eiximenis siguec un des escrivans mès liejudi, copiadi, impresi e tradusidi dera nòsta edat mejana e, donques, tanben un des mès influents. Es sues òbres èren liejudes damb talents per reis coma Pere III, reines coma Maria de Luna, era esposa de Martí I, per cavalièrs, per nòbles e per membres de quasi toti es sectors des classes urbanes.

Eiximenis neishec pes torns der an 1330 en Girona. Entrèc de fòrça joen ena orde franciscana. Dempús d’auer iniciat era sua formacion enes escòles catalanes dera orde, estudièc enes universitats d’Oxford, dilhèu tanben ena de París e ena de Tolosa de Lengadòc, a on eth 1374 artenhec eth títol de mèstre en teologia. Tornèc ara Corona d’Aragon convertit en un intellectual de fòrça prestigi, plan restacat damb era còrt e damb es ajuntaments de Barcelona e de Valéncia. Era magèr part des sòns libres les escriuec ena ciutat de Valéncia, a on residic entre 1383 e 1408. Es sues òbres mès destacades son era enciclopèdia deth ‘Crestià’, un ambiciós projècte, coma l’a definit A. Hauf, de summa teologica en lengua vulgara, que, per desgràcia demorèc inacabat; eth ‘Llibre de les dones’ [Libre des hemnes], ua manuau d’educacion des hemnes e ath madeish temps ua introducción ara vida contemplativa; eth ‘Llibre dels àngels’ [Libre des angels], ua tractada d’angeologia a on abunden es reflexions politiques, e era ‘Vita Christi’, ua biografia de Crist plea d’anotacions teologiques e de materiau contemplatiu. Entre es òbres latines destaque er ‘Ars praedicandi populo’, un art de predicacion, e eth ‘De Triplici Statu Mundi’, un tractat de caractèr profètic restacat ath Cisma d’ Occident, d’atribucion soent fòrça discutida, mès que se cre òbra sua. Eiximenis moric en Perpinhan eth 23 d’abriu de 1409, ei a díder, eth madeish dia der an que Josep Pla, Miguel de Cervantes o W. Shakespeare.

Bona pròva deth sòn èxit son es dus cents manuscrits que conservam des sues òbres, amassa damb eth ‘Psaltiri devotíssim’, er incunable de tirada mès nauta dera impremta catalana, damb dus mils exemplars estampadi, eth doble qu’es dues edicions deth ‘Tirant lo Blanc’ amassa (Valéncia, 1490 / Barcelona, 1497). Ua chifra mès que respectable autanplan enes nòsti dies. Era difusion internacionau dera sua òbra la meten en relèu, per citar sonque dus exemples, eth ‘Livre des saints anges’ e era version castelhana dera ‘Vita Christi’. Per çò qu’ei d’eth ‘Livre des saints anges’, traduccion francesa deth ‘Libre des angels’, non sonque siguec un ‘best-seller’ dera impremta francesa des sègles XV-XVI, mès tanben eth prumèr libre estampat en ua ciutat tan importanta coma Genèva, en 1478. Era ‘Vita Christi’ castelhana auec eth privilègi d’èster eth prumèr libre estampat, er an 1496, ena Granada acabada de conquistar pes Reis Catolics.

Es sues òbres son ua hièstra dubèrta as places, as carrèrs, as obradors, as tavèrnes e ara intimitat des larèrs des ciutats medievaus causa que permet, donques, agarrar er esperit dera epòca. Per aguesta arrason A. Rubió e Lluch definic damb fòrça encèrt Eiximenis coma eth gran croniste dera vida populara dera nòsta edat mejana. Libres que destaquen tanben peth vigor, era riquesa e era vitalitat dera lengua, fòrça abila ena reproduccion des matisi e es modulacions deth parlar colloquiau, mès tanben capabla d’afrontar-se damb èxit as dificultats dera pròsa especulativa o dera literatura devòta e contemplativa. Ath delà, Eiximenis destaque, coma toti es boni predicadors de vena populara, per èster un gran narrador d’istòries, damb ua inventiva mès que notabla e ua ironia plan fina. Non auem de desbrembar, coma arrebrembaue Martí de Riquer enes sues classes, que Eiximenis, en realitat, escriuie entàs pecadors e, se non auesse estat plasent, es pecadors jamès non l’auessen liejut.

Pendent longtemps s’a tendut a creir qu’es causes der èxit e dera influéncia d’Eiximenis se tròben en hèt d’auer estat un excellent divulgador, en ua pròsa clara e plasenta coma pòques, dera cultura escolàstica e universitària medievaus. Açò ei cèrt, mès sonque enquia un cèrt punt. Eiximenis auie estudiat en bères ues des melhors universitats d’Euròpa e auie ua bibliotèca excellent e fòrça complèta. Coneishie, donques, es principaus linhes de pensament deth sòn temps. Era sua vasta òbra siguec, sense dobte, un canau de penetracion dera sciéncia teològica, politica e filosòfica latines ena cultura ena lengua vulgara dera Corona d’Aragon. Siguec capable de parlar damb competéncia de tèmes tan diuèrsi coma es angels, er urbanisme, era sinderesi, es pecats capitaus, es ciutats, es temptacions, era pedagogia, era predestinacion, eth pecat originau, era estrategia militara, era gastronomia, es vertuts politiques, era polemica damb es religions musulmanes e jueva, e un long eca.

Totun, non se limitèc a èster un mèr divulgador d’aguestes e fòrça d’auti ahèrs. D’entrada, quan tractaue un tèma, ère, per fòrça, obligat a seleccionar ua linha de pensament determinat e a escartar-ne ues autes, causa qu’en bèri casi hè de forma plan explicita e fòrça critica. Ath delà, en mès d’un cas, divulgue e recupère idèes e tradicions antigues de forma plan innovadora, coma passe ena vasta seccion der ‘Ars praedicandi populo’. Aguesta òbra ei dedicada as arts dera memòria, que recupère elements dera tradicion classica latina des arts dera nomentada memòria artificiau.

D’auti còps contunhe, e corone, damb òbres coma era ‘Vita Christi’ o eth ‘Tractat de Contemplacion’, ua rica tradicion autoctòna de literatura devòta e contemplativa, representada tanben per autors coma Bernat Oliver o fra Antoni Canals. Ua tradicion qu’a finaus deth sègle XV connectèc damb es corrents dera ‘devotio modèrna’ qu’arribauen deth nòrd d’Euròpa. Coma representant mès destacat d’aguesta tradicion, Eiximenis siguec er unic autor catalan e peninsular arrecuelhut en ‘Exercitatorio de la vida espiritual’, datat en Montserrat eth 1500, que representèc era entrada ara Peninsula des tèxtes e des autors mès representatius d’aguest corrent europèu.

E a viatges, sustot quan tracte tèmes de caractèr politic, Eiximenis, en tot seguir linhes pròpries dera escòla franciscana, ei capable de presentar ua doctrina politica mès originau deth que tostemp s’a tendut a creir. Aguest ei eth cas, per exemple, dera reformulacion deth ‘pactisme’ que Eiximenis aufric en ‘Dotzè del Crestià’ [Dotzau deth Crestian], era sua grana enciclopèdia politica. Coma fòrça ben a dit J. Sobrequés, ‘eth pactisme catalan siguec mès lèu ua practica qu’ua teoria’, de sòrta qu’era prepausa d’Eiximenis siguec dar ua basa teorica a ues formes e a ues practiques de govèrn preexistentes. Entad eth, eth poder civiu, o laïc, non ven de Diu, senon d’un pacte primigèni entre es membres dera societat, qu’escuelhen ua forma de govèrn –que non li cau èster necessàriaments era monarquia– e tanben uns principis d’accion politica e uns governants, qu’an eth poder, mès qu’ath madeish temps son obligadi a respectar es pactes soscriti de forma liura per tota era comunitat. S’es governants non respècten es pactes, es súbdits an eth dret, e era obligacion, d’exigir as autoritats politiques eth sòn compliment, e, se non a lòc eth cambi d’accion politica reclamada, es subdits an tanben dret a deposar es governants e enquia a optar per autes formes de govèrn. Eiximenis presente, donques, enes planes deth ‘Dotzau deth Crestian’ ua teoria contractuau dera origina deth poder civiu, ua teoria que non admet eth tiranicidi, mès òc era possibilitat de deposar eth prince, o eth governant, que sigue incasable de respectar es pactes que li an permetut elevar-se ath poder.

Quasi totes es sues òbres s’escriueren pendent eth Cisma d’Occident (1378-1417), un periòde de prigonda crisi religiosa a causa dera division dera glèisa entre dus o enquia tres papes. Pendent aguesti ans proliferèc per Euròpa tota era literatura profètica e visionària, e Eiximenis non ne restèc ath marge. Admirador d’Arnau de Vilanova, e lector de franciscans espirituaus coma es occitans Peire Joan Olieu e Joan de Rocatalhada, Eiximenis alimentèc damb es sues òbres es esperances millenaristes en adveniment d’ua naua era. Segontes eth ‘Dotzau deth Crestian’, aguest nau temps li calie començar ath torn deth 1400 e s’auie de caracterizar per ua reforma radicau dera glèisa, pera conversion des desleiaus, pera queiguda de lèu totes es monarquies e pera implantacion en tot eth mon deth que Eiximenis nomentaue, en tot seguir Rocatalhada, era ‘justícia populara’.

Ei fòrça probable que tant es sues idèes millenaristes coma es sues doctrines politiques influïssen enes tarrabastèris antijoeus e enes revòltes urbanes der ostiu deth 1391. Arrason pera que, a finaus deth 1391, Eiximenis auec d’ahíger ath ‘Dotzau’, jos era pression deth rei Joan I, ua retractacion complèta des sues prepauses profetiques e milllenaristes. Er an següent, ath delà, atenuèc era radicalitat des doctrines politiques restacades damb eth pactisme en ‘Libre des angels’. Maugrat es retractacions e es rectificacions, es idèes millenaristes e era teoria politica d’Eiximenis contunhèc en tot auer lectors e seguidors ath delà dera sua mòrt. A principis deth sègle XVI influïren enes germanies valencianes e ei probabla que tanben ac hessen sus es ‘comuneros’ castelhans. Era sua vena contemplativa, qu’a viatges ère connectada damb era profetica, contunhèc interessanta, en part pes sues afinitats damb era ‘devotio modèrna’, es lectors de finaus deth XV e de principis deth XVI. Aguest interès ei perceptible tant ena Corona d’Aragon coma França, en Castelha o autanplan en Flandes, a on eth 1518 s’imprimic ua traduccion flamenca deth ‘Libre des angels’.

Avertiment legal | Accessibilitat | Sul gencat | © Generalitat de Catalonha