Neu, muntanya, oci, esports d’hivern... Més enllà dels tòpics, la Val d’Aran i la seva història són encara unes grans desconegudes. La seva situació estratègica, punt de trobada entre Catalunya, Aragó, Occitània, França i Espanya, li ha suposat avantatges però també molts mals de cap al llarg dels segles.

Per descobrir aquest territori únic, el Conselh Generau d’Aran i Musèus dera Val d’Aran han impulsat l’exposició “Aran, Clavis Regni. Era Defensa d’un país” que pots veure a l’església de Sant Joan d’Arties fins al proper 14 de juny.

Des de la civitas Convenarum dels romans fins a la fracassada operació “reconquista de España” dels guerrillers republicans espanyols, amb aquesta mostra reconstruiràs la història d’un territori que ha estat, durant segles, “la clau del regne”.

Orientat cap a França i amb un clima continental, no hi ha dubte que ens troben davant d’un territori peculiar. Des de temps remots, el Pla de Beret ha estat el camí de penetració de noves cultures europees.

Entre els seus habitants més il·lustres no hi podien faltar els romans, que van integrar Aran a la demarcació administrativa de la “civitas Convenarum”. A més, també van transformar la ruta natural del riu Garona en una via que unia l’antiga Lugdunum Convenarum (St. Bertrand de Comenges) amb el pagus aranensis i, finalment, amb Hispania, a l’altre costat dels Pirineus.

Una via que anys més tard es coneixerà amb el nom de Camin Reiau, i veurà aparèixer multitud de torres i fortificacions amb un únic objectiu: controlar el pas a través de la vall.

Durant els anys del feudalisme, els nobles francesos i els catalano-aragonesos es van disputar aferrissadament la Val d’Aran. Et presentem, en format telegràfic, alguns dels fets més importants que van marcar el pols entre els interessos a una i altra banda dels Pirineus:

• 1213 - Derrota catalana a Muret. El domini català a terres occitanes es reemplaçat per la corona francesa. Aran es converteix en un important enclavament defensiu davant França a la nova frontera.
   
• 1283 – El senescal de Tolosa, Eustaqui de Beaumarchais envaeix Aran en nom del rei Felip III de França i construeix Castèth Leon.
   
• 1295 – S’encomana al Papa Bonifaci VIII el difícil paper de decidir a qui pertany la Val d’Aran. Mentre això passa, la Val es lliurada provisionalment al rei de Mallorca (1298).
   
• 1313 – Gràcies al Tractat de Poissy, Felip IV de França torna la Val al rei Jaume II d’Aragó. El mateix any, el monarca aragonès entrega als aranesos el privilegi d’era Querimònia, el recull dels usos i costums que havien regit l’Aran des de temps immemorables.