El mateix dia, més al nord, els indigets d’Ullatret fan els últims retocs a la muralla que protegeix el poblat. Dos mil anys després, aquesta obra espectacular seguirà despertant l’admiració dels seus visitants.
També són bons constructors els ilergets del Molí de l’Espígol: és migdia i un grup d’homes està aixecant una casa en un dels barris nous, fora la muralla. Els habitants del Molí, que viuen temps de prosperitat, han estat capaços de dissenyar una de les “ciutats” més desenvolupades de la seva època.
Per la seva banda, les dones de Castell, a prop de Palamós, aprofiten la tarda per teixir els sagum, les llargues túniques elaborades amb llana d’ovella negra. Al mateix temps, a ponent, els soldats de la fortalesa dels Vilars no deixen d’escrutar l’horitzó i esmolen les falcates, preparats per fer front a l’enemic en una eventual batalla.
Al costat de l’Ebre, una família d’artesans ilercavons aprofita les últimes hores de llum per pintar amb dibuixos geomètrics un kalathos. Som a la Moleta del Remei. Els cessetans de la Ciutadella de Calafell, per la seva part, tenen feina a encunyar moneda: els fenicis i cartaginesos vinguts de la Mediterrània són uns comerciants de primera.
Cau la nit al poblat de l’Esquerda, molt a prop de les Guilleries. Una família ausetana es troba a casa després de la feina del dia. És hora de sopar i sobre la taula hi trobem un menú típicament mediterrani: avellanes, ametlles, figues seques i mel. La carn de xai no hi pot faltar i, de postres, formatge fresc. Demà, serà un altre dia.
La Catalunya ibera ha tingut una jornada plena de feina. Si els dies 3 i 4 d’octubre ens acompanyeu durant el 9è cap de setmana ibèric no us farem treballar tant... o sí?
