Al llarg de la història, els reis europeus i els seus llinatges han triat llocs representatius on ser enterrats un cop finalitzada la seva missió terrenal. Indrets destacats i tombes sumptuoses que han estat presa fàcil per als saquejadors: buscadors de tresors que no han tingut el més mínim escrúpol a l’hora de profanar-les. Però hi ha una excepció. I la tenim molt a prop.
És la tomba d’un dels reis més destacats de la Corona d’Aragó i ha restat intacta al llarg de 700 anys; tot un rècord. Es tracta del sepulcre de Pere II, dit el Gran, i enterrat al Reial Monestir de Santes Creus des de 1285. Una troballa excepcional i de rellevància internacional, ja que és una de les poques tombes de llinatge reial europeu que no ha estat exhumada i l’única no espoliada dels reis catalans.
Tot comença amb un aniversari, els 850 anys del Monestir de Santes Creus, que se celebrarà al juny de 2010. Per aquest motiu, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, sota la direcció del Museu d’Història de Catalunya -que gestiona el monument- ha decidit restaurar les tombes reials del monestir, que corresponen a Pere II, el seu fill Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou, a més de la de l’almirall Roger de Llúria.
En aquest context s’ha fet el descobriment del cos momificat de Pere II, que confirmaria la informació històrica que parla de l’única tomba reial de la Corona Catalano Aragonesa que mai no ha estat profanada. Aquest fet ha mobilitzat un equip interdisciplinari format per historiadors, arqueòlegs, restauradors, paleopatòlegs i antropòlegs físics, entre d’altres, que tenen com a missió exhumar i estudiar les restes humanes i el sepulcre que les conté.
Tot un rebombori plenament justificat: es tracta d’una oportunitat única i sense precedents per conèixer dades inèdites del rei com el seu aspecte físic, la seva dieta alimentària, les malalties que va patir o la causa de la seva mort als 45 anys d’edat. A més, l’estudi també aportarà informació sobre els rituals d’enterrament reial al segle XIII, la indumentària de l’època i l’aixovar amb que va ser enterrat.
Amb aquest ull privilegiat s’han pogut observar les restes humanes, que ocupen la llargada total del sepulcre, estan cobertes per un teixit i es troben dins una estructura de taüt sense tapa. Aquestes primeres imatges permeten intuir la presència del crani (possiblement cobert per un casc) i de la mandíbula inferior.
La segona prova feta fins ara és la cromatografia de gasos o, el que és el mateix, l’anàlisi de l’atmosfera interior de la tomba. Els primers resultats proven l’existència de substàncies utilitzades en l’embalsamament: la brea, el sílice, el betum o les herbes aromàtiques eren ingredients indispensables en les receptes egípcies, gregues i medievals per conservar els cossos.
Però els treballs d’estudi i restauració no s’acabaran aquí. Un cop analitzades les restes humanes es restaurarà el sepulcre del monarca, un dels primers exemples de l’art gòtic català, introduït al país per Jaume II i Blanca d’Anjou.
Pere el Gran va ser enterrat amb “honors” d’emperador: el seu cos es troba en una banyera de pòrfir d’època romana provinent del Palatí, un dels onze exemplars que queden a tota Europa. A sobre hi ha un sarcòfag esculpit amb motius florals i religiosos i tot el conjunt es troba dins d’un templet format per columnes que aguanten una volta i quatre pinacles.
Una tomba d’allò més robusta, gairebé fortificada i inexpugnable. Unes característiques singulars que, segons els experts, l’han salvat de la profanació al llarg de 700 anys.
