patrimoni.gencat

Un dels “diaris digitals” que referenciem és l’espai del Monestir de les Avellanes, un blog jove, nascut al maig de 2008 i que amb 10 mesos ha acumulat fins a 19.300 visites, unes 2.000 per mes. El seu responsable, Robert Porta, ens explica que aquesta eina els permet tenir un monestir de portes obertes “no només físicament sinó virtualment”.

A Les Avellanes tot va començar gràcies a un curs de blogs. “Vam pensar que podíem aplicar aquests coneixements per fer difusió de la biblioteca i del monestir”. Ja tenien una pàgina web pròpia “més estàtica”, que mostra els serveis que ofereix el monestir. El blog “ens ha permès ser més informals”, i parlar de la història, el patrimoni les persones i l’entorn de Les Avellanes, a més “d’utilitzar noves fórmules com el vídeo, l’àudio o l’hipertext”, explica Porta.

El blog ens fa ser “més propers a les persones ja que ens permet conèixer de primera mà les reaccions de la gent que ens visita i podem atendre amb rapidesa els dubtes, les demandes d’informació, els agraïments o les queixes”.

Arxius 2.0 només té un mes i mig de vida, però creix ràpid i amb bona salut. David Gonzàlez el va impulsar després d’assistir a unes jornades dedicades a les eines de difusió del patrimoni cultural. La ponència de l’Albert Sierra i el blog museus 2.0 el van inspirar per posar fil a l’agulla i crear Arxius 2.0: “vaig pensar que feia falta una iniciativa semblant dedicada al sector dels arxius i la fotografia”, explica Gonzàlez.

Amb poc temps “el blog ha anat guanyant popularitat” i s’ha convertit en punt de trobada d’internautes interessats en els programes open acces per a l’edició de fotografies, l’anàlisi de fototeques digitals o les pàgines web d’arxius fotogràfics.

A través del Google Analytics -eina que permet fer un seguiment exhaustiu sobre les visites a una pàgina web- Gonzàlez controla les dades del blog. Arxius 2.0 ja és conegut al sector del “arxius, els museus i les biblioteques” i també “va millorant el seu posicionament web”, senyal que “els motors de cerca el tenen en compte”. Pel que fa a la interacció amb els usuaris, Gonzàlez ens comenta que “la gent mira els continguts" però és més tímida a l'hora de "fer comentaris i postejar”.

El blog de l’IPHES, l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, és el més veterà que et presentem. Aquest febrer ha celebrat tres anys de vida a la xarxa, en paral·lel a l’Institut. Tal com ens explica la Cinta Bellmunt, el blog no només neix amb una “finalitat periodística”, sinó que “pretén compartir amb el major nombre de persones el coneixement adquirit a través de les nostres investigacions”.

Segons Bellmunt, aquest espai online “és una eina àgil i fàcil d’aplicar”, que “ens dóna molta independència per emprendre accions de comunicació pròpies”. El seu espai a la xarxa té molt seguiment de públic amb notícies llegides “fins a 8.000 vegades”. Bellmunt també destaca que altres blocs els fan referència i els linken i també que els mitjans de comunicació “estan al cas” de les referències publicades al blog.

Amb el blog funcionant a ple rendiment, l’IPHES aposta per ampliar la seva presència a la xarxa a través de les eines 2.0. Recentment han posat en marxa un grup al Facebook: “estem oberts a totes les novetats TIC que ens puguin ser útils”, afirma Bellmunt.