Mèxic, la mort amb més color
Amèrica Llatina viu amb passió el Día de los Muertos. Una de les celebracions més conegudes és la que es fa a Mèxic els dies 1 i 2 de novembre.
La festa de Tots Sants o el Dia dels Morts mexicà és una fusió entre els costums religiosos dels pobles indígenes i les celebracions catòliques importades pels espanyols. Actualment, la festa se centra en el retorn (temporal) de les ànimes a la terra. Per facilitar aquest viatge, els familiars col·loquen ofrenes, espelmes i pètals de flors per fer visible el camí que va de casa al cementiri. A més, preparen el menjar preferit del difunt i aixequen altars decorats amb objectes artesanals. Una feinada amb un objectiu molt concret: el mort ha de quedar content amb les atencions dels seus familiars per portar-los prosperitat. En cas contrari els pot castigar amb desgràcies de tota mena... Una festa que és tot color i animació i que ha estat declarada per la Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
"All Hallows Eve" als EUA
El terror fascina a tot el món i, en especial, els nord-americans. Per això la festa de l’All Hallows Eve (o la “vigília del dia sagrat”), mot del que deriva Halloween, té un èxit rotund als EUA. Van ser els immigrants irlandesos qui van importar aquesta festa cap a Amèrica al segle XIX. Actualment centrada en jos infantils i bromes, els seus orígens provenen del Samhain celta, quan els morts tornaven a les seves antigues cases a la recerca d'un cos per habitar. Per defensar-se, els vius no encenien cap llum i imitaven la vestimenta dels difunts per confondre’s amb ells. Tot un drama, digne del millor Cristopher Lee.
Tots Sants a la catalana, una festa pel paladar
Les castanyes i els panellets són els protagonistes de la festa a casa nostra. La tradició explica que els campaners van “posar de moda” el costum de menjar castanyes la nit de Tots Sants. S’havien d’alimentar bé, ja que tenien la missió de fer sonar les campanes tota la nit perquè ningú s’oblidés de resar als difunts. Els panellets es poden considerar la versió moderna dels antics àpats i rituals funeraris en homenatge a un ésser estimat.
Xina: el festival Ching Ming
És el dia clar (ching) i brillant (ming) que els xinesos dediquen als seus morts. La celebració coincideix amb l’inici de la primavera i els xinesos acudeixen als cementiris per netejar les tombes i fer diferents ofrenes. La gastronomia hi juga un paper destacat ja que al difunt se li ofereix carn, vi, fruita i pastissos. Un altre element important és el salze, l’arbre considerat “enemic de la foscor”. Durant el Ching Ming, els xinesos pengen les seves fulles a les portes per evitar l’entrada de mals esperits.
mascarades per honorar els avantpassats
La religió dels Yoruba, present a països africans com Benín i Nigèria, recorda els avantpassats en mascarades que representen el retorn dels esperits a la comunitat: són les Egungun. Els ballarins vesteixen de forma espectacular i són posseïts per l’”esperit col·lectiu” dels avantpassats, que tenen la missió de netejar espiritualment la comunitat. El ritual acaba amb el repartiment d’advertències i benediccions.