Resultats de la cerca bàsica: 4
|
1.
enreveixinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua. Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l’aprenent perquè s’enreveixinava massa sovint. Irritar-se, [...]
|
2.
enrevenxinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enreveixinar . [...]
|
3.
reveixinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enreveixinar . Girar en direcció contrària a la normal. [...]
|
4.
revenxinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enreveixinar . [...]
|
Pàgines 1 /1
Pàgina
1
|
|
enreveixinar v. tr. 1 Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua. intr. pron. 2 1 Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l’aprenent perquè s’enreveixinava massa sovint. 2 2 Irritar-se, enutjar-se ostensiblement. És una criatura malcriada que s’enreveixina per qualsevol cosa.
|
