Er Estatut d'autonomia de Catalonha establís, entara lengua occitana, eth marc legau següent:

Article 6. Era lengua pròpria e es lengües oficiaus
5. Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.

Article 11. Aran
2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles.
Aguest Estatut reconeish, empare e respècte aguesta singularitat e reconeish Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha, era quau ei objècte d’ua particulara proteccion per miei d’un regim juridic especiau.

Article 12. Es territòris damb ligams istorics, lingüistics e culturaus damb Catalonha
Era Generalitat a de promòir era comunicacion, er escambi culturau e era cooperacion damb es comunitats e es territòris, pertanhents o non ar Estat espanhòu, qu’an ligams istorics, lingüistics e culturaus damb Catalonha. Ad aguesti efèctes, era Generalitat e er Estat, segontes que correspongue, pòden soscríuer convènis, tractats e d’auti esturments de collaboracion en toti es encastres, que pòden includir era creacion
d’organismes comuns.

Article 36. Drets en çò que hè ar aranés
1. En Aran totes es persones an eth dret de conéisher e emplegar er aranés e d’èster atengudes oraument e per escrit en aranés enes sues relacions damb es administracions publiques e damb es entitats publiques e privades que ne depenen.
2. Es ciutadans d’Aran an eth dret d’emplegar er aranés enes sues relacions damb era Generalitat.
3. S’an de determinar per lei es auti drets e déuers lingüistics en çò que tanh ar aranés.

Article 50. Foment e difusion deth catalan
1. Es poders publics an de protegir eth catalan en toti es encastres e sectors e n’an de fomentar er usatge, era difusion e eth coneishement. Aguesti principis tanben s’an d’aplicar respècte ar aranés.

Article 143. Lengua pròpria
1. Correspon ara Generalitat de Catalonha era competéncia exclusiva en matèria de lengua pròpria, qu’includís, en tot cas, era determinacion dera artenhuda, des usatges e des efèctes juridics dera sua oficialitat, e tanben era normalizacion lingüistica deth catalan.
2. Correspon ara Generalitat e tanben ath Conselh Generau d’Aran era competéncia sus era normalizacion lingüistica der occitan, nomentat aranés en Aran.

Damb era aprobacion dera Lei  16/1990, de 13 de junhsèga, sus eth règim especiau dera Val d'Aran er aranés ja siguec arreconeishut coma lengua oficiau d’Aran. Aguesta Lei dedique er article 2 ar aranés, e ditz eth següent:

1. Er  aranés,  varietat  dera  lengua  occitana  e  pròpia   d'Aran, ei oficiau  ena  Val  d'Aran.  Tanben  ne  son  eth   catalan  e  eth  castelhan,  d'acòrd  damb er article 3 der   Estatut d'Autonomia de Catalonha.
2. Cossent damb er article 3.4 der Estatut  d'Autonomia  de   Catalonha, er aranés  a  d'èster  objècte  d'ensenhament  e   d'especiau  respècte  e proteccion, e se n'a de garantir er   us  tant  en  sistèma  educatiu,  com  ena  actiuetat  dera   Administracion  dera  Generalitat  de Catalonha e des mieis   depenents dera CCRTV, en territòri d'Aran.
3. Era Generalitat e es institucions d'Aran an d'adoptar es mesures que s'an de besonh entà garantir eth coneishement e   er   us   normau   der  aranés  e  entà  possà-ne  era  sua   normalisacion.
4. Era Generalitat e es institucions d'Aran  an  de  velhar pera  mantenença,  era  promocion  e  er  espandiment  dera cultura aranesa.

Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, en sòn article 7 tanben hè referéncia ar emparament der aranés:
Er aranés, varietat dera lengua occitana pròpria dera Val d'Aran, se regís per çò que hè ar usatge, pera Lei 16/1990, deth 13 de junshèga, sus eth règim especiau dera Val d'Aran, e, supletòriament, pes precèptes d'aguesta Lei, es quaus jamès pòden èster interpretadi en perjudici der usatge der aranés.

Era Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries ei un document aprovat peth Conselh d'Euròpa en 1992. Arreconeish es lengües definides coma "regionaus o minoritàries" coma expression de riquesa culturau e compromet es estats signants a hèr possible er ensenhament, en tot o en part, en aguestes lengües e tanben a poder usar-les ena administracion, era justícia e es mejans de comunicacion, entre d’auti encastres.

Era Carta europèa siguec signada peth Govèrn espanhòl eth madeish 1992 e er estrument de ratificacion siguec depausat en eth Conselh d'Euròpa eth 2001. Ena Declaracion espanhòla se hè a constar que "se comprenen per lengües regionaus o minoritàries, es lengües arreconeishudes coma oficiaus as estatuts d'autonomia des comunitats autonòmes deth País Basc, Catalonha, Ilhes Balears, Galícia, Valenciana e Navarra".