Legalitat: oficialitat
-
Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr (DOGC núm. 6810A, deth 13), deth regim especiau d'Aran.
Conten, en prumèr lòc, era version catalana e, posterioraments, era occitana.
-
DOGC núm. 6751 – 17/11/2014. Ligam en tèxte de DOGC en format PDF. Conten, en prumèr lòc, era version catalana e, posterioraments, era occitana.
-
DOGC núm. 6546 – 23/01/2014. Ligam en tèxte de DOGC en format PDF. Conten, en prumèr lòc, era version catalana e, posterioraments, era occitana.
-
Lei 35/2010, deth 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran (Daurís en nau unglet)
DOGC num. 5745 - 29/10/2010
Estatut d'autonomia de Catalonha
Er Estatut d'autonomia de Catalonha establís, entara lengua occitana, eth marc legau següent:
Article 6. Era lengua pròpria e es lengües oficiaus
5. Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.
Article 11. Aran
2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles.
Aguest Estatut reconeish, empare e respècte aguesta singularitat e reconeish Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha, era quau ei objècte d’ua particulara proteccion per miei d’un regim juridic especiau.
Article 12. Es territòris damb ligams istorics, lingüistics e culturaus damb Catalonha
Era Generalitat a de promòir era comunicacion, er escambi culturau e era cooperacion damb es comunitats e es territòris, pertanhents o non ar Estat espanhòu, qu’an ligams istorics, lingüistics e culturaus damb Catalonha. Ad aguesti efèctes, era Generalitat e er Estat, segontes que correspongue, pòden soscríuer convènis, tractats e d’auti esturments de collaboracion en toti es encastres, que pòden includir era creacion
d’organismes comuns.
Article 36. Drets en çò que hè ar aranés
1. En Aran totes es persones an eth dret de conéisher e emplegar er aranés e d’èster atengudes oraument e per escrit en aranés enes sues relacions damb es administracions publiques e damb es entitats publiques e privades que ne depenen.
2. Es ciutadans d'Aran an eth dret d’emplegar er aranés enes sues relacions damb era Generalitat.
3. S’an de determinar per lei es auti drets e déuers lingüistics en çò que tanh ar aranés.
Article 50. Foment e difusion deth catalan
1. Es poders publics an de protegir eth catalan en toti es encastres e sectors e n’an de fomentar er usatge, era difusion e eth coneishement. Aguesti principis tanben s’an d’aplicar respècte ar aranés.
Article 143. Lengua pròpria
1. Correspon ara Generalitat de Catalonha era competéncia exclusiva en matèria de lengua pròpria, qu’includís, en tot cas, era determinacion dera artenhuda, des usatges e des efèctes juridics dera sua oficialitat, e tanben era normalizacion lingüistica deth catalan.
2. Correspon ara Generalitat e tanben ath Conselh Generau d’Aran era competéncia sus era normalizacion lingüistica der occitan, nomentat aranés en Aran.
Era Lei 1/1998 de 7 de gèr, de politica lingüistica, hè es referéncies següentes restacades damb er aranés e er occitan, se plan er article 7 siguec abolit per era Lei 35/2010, deth 1 d’octobre, der occitan, aranés en Aran:
Article 1. Er objècte d'aguesta Lei
1. Aguesta Lei a per objècte eth desvolopament der article 3 der Estatut d'autonomia de Catalonha, entà per'mor d'emparar, fomentar e normalisar er usatge dera lengua catalana en toti es encastres, atau coma der aranés ena Val d'Aran, e de garantisar er usatge normau e oficiau deth catalan e deth castelhan.
Article 18. Era toponímia
1. Es toponims de Catalonha an coma soleta forma oficiau era catalana, cossent damb era normativa lingüistica der Institut d'Estudis Catalans, exceptat es dera Val d'Aran, qu'an era aranesa.
Article 19. Era antroponimia
1. Es ciutadans e ciutadanes de Catalonha an dret ar usatge dera forma normativament corrècta en catalan des sòns nòms e cognòms e era inclusion dera conjuncion "i" entre es cognòms.
2. Es persones interessades pòden obtier era constància dera forma normativament corrècta en catalan des sòns nòms e cognòms en Registre Civil, quinsevolha que'n sigue era data dera imposicion, per simple manifestacion ara persona encargada, damb aportacion des documents que n'acrediten era correccion lingüistica, es quaus s'an d'establir per reglament.
3. Aguesta norma ei aplicabla as nòms e as cognòms aranesi respècte ara normatiua lingüistica aranesa.
Article 25. Es mieis de radiodifusion e television publics
3. Era Corporacion Catalana de Ràdio e Television a de garantisar era programacion regular d'emissions radiofoniques e televisives en aranés entara Val d'Aran.
Article 26. Es mieis de radiodifusion e television de concession
5. Es emissores de radiodifusion e de television an de garantisar qu'ena programacion de musica cantada i age ua preséncia adequada de cançons produsides per artistes catalans e que, com a minim, eth vint-e-cinc per cent sigue de cançons interpretades en lengua catalana o en aranés.
6. Es emissores a qué hè referéncia aguest article qu'emeten o distribuïssen entara Val d'Aran an de garantisar ua preséncia significatiua dera lengua aranesa ena sua programacion.
Disposicions finaus. Prumèra
Modificacion dera Lei 8/1987, de 15 d'abriu.
2. Se modifique er article 294.2 dera Lei 8/1997, de 15 d'abriu, municipau e de règim locau de Catalonha, que demore redactat damb eth següent tèxte:
"Article 294.2
"Cossent damb es aufèrtes d'aucupacion publica, es entitats locaus an de seleccionar eth personau per miei de convocatòria publica e des sistèmes de concors, oposicion e concors aposicion liures, enes quaus an de quedar garantidi es principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat e de publicitat. En procès de seleccion s'a d'acreditar eth coneishement deth catalan e enes ens locaus dera Val d'Aran tanben der aranés, tant ena expression orau coma ena escrita, en grad adequat as funcions pròpries des places de qué se tracte".
Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries
Era Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries ei un document aprovat peth Conselh d'Euròpa en 1992. Arreconeish es lengües definides coma "regionaus o minoritàries" coma expression de riquesa culturau e compromet es estats signants a hèr possible er ensenhament, en tot o en part, en aguestes lengües e tanben a poder usar-les ena administracion, era justícia e es mejans de comunicacion, entre d’auti encastres.
Era Carta europèa siguec signada peth Govèrn espanhòl eth madeish 1992 e er estrument de ratificacion siguec depausat en eth Conselh d'Euròpa eth 2001. Ena Declaracion espanhòla se hè a constar que "se comprenen per lengües regionaus o minoritàries, es lengües arreconeishudes coma oficiaus as estatuts d'autonomia des comunitats autonòmes deth País Basc, Catalonha, Ilhes Balears, Galícia, Valenciana e Navarra".