“Voluntariat per la llengua” té per objectiu posar en contacte persones que volen practicar el català amb persones que volen dedicar unes hores del seu temps a ajudar-les a practicar-lo. D’aquesta manera, qui aprèn practica i el voluntari o voluntària s’acostuma a no canviar de llengua quan li parlen en una altra que no sigui el català.

Podeu inscriure-us-hi al web del programa:

Estones per dedicar-hi,
un cafè fora d’horari
“pel·lis” per fer un comentari,     
res no et semblarà ordinari,
no seràs gens solitari
quan et sentis voluntari.

Vols escoltar la cançó sencera?

L'any 2003 la Generalitat va engegar el programa “Voluntaris per la llengua” com un recurs més per facilitar l’aprenentatge i la pràctica oral de la llengua catalana als alumnes dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística.. El programa s'havia experimentat prèviament al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i tenia com a precedent immediat el voluntariat lingüístic universitari, que té com a objectiu facilitar l’acolliment dels estudiants no catalanoparlants a les universitats. Aquest voluntariat, que encara es du a terme, es va iniciar l’any 1996 a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va estendre ràpidament a les altres universitats catalanes.

A mesura que “Voluntaris per la llengua” es va anar estenent va evolucionar i se’n van desenvolupar diverses modalitats, amb la participació de diferents entitats i organismes. També hi ha va haver diverses experiències d’implantació en l’empresa privada, en l’àmbit de la gestió dels recursos humans.

Durant aquesta etapa, i fins a l’any 2006, es van crear 14.418 parelles lingüístiques, i més de 300 entitats i organitzacions es van adherir al programa.

La implantació i el desenvolupament del programa “Voluntaris per la llengua” durant aquests anys l’ha consolidat no només com un gran instrument de suport al procés d’aprenentatge de la llengua sinó també com una eina de foment de l’ús social del català. D’una banda, els catalanoparlants s’adonen que no han de canviar necessàriament de llengua quan s’adrecen a una persona desconeguda o estrangera; de l’altra, posa de manifest valors positius associats a l’aprenentatge i l’ús del català relacionats amb el coneixement mutu de persones que conviuen en el mateix territori.