Marc legal. L'oficialitat de l'occità
-
Llei 1/2015, del 5 de febrer (DOGC núm. 6810A, del 13), del règim especial d'Aran.
Conté, en primer lloc, la versió catalana i, a continuació, l'occitana.
-
DOGC núm. 6751 – 17/11/2014. Enllaç al text de DOGC en format PDF. Conté, en primer lloc, la versió catalana i, a continuació, l'occitana.
-
DOGC núm. 6546 – 23/01/2014. Enllaç al text de DOGC en format PDF. Conté, en primer lloc, la versió catalana i, a continuació, l'occitana.
-
Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran (Obre en una nova finestra)
DOGC núm. 5745 - 29/10/2010
TEXT CONSOLIDAT (Enllaç al Portal Jurídic de Catalunya)
Estatut d'autonomia de Catalunya
L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, per a la llengua occitana, el marc legal següent:
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Article 11. L’Aran
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels
segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Article 36. Drets amb relació a l’aranès
1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.
2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.
3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès.
Article 50. Foment i difusió del català
1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès.
Article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també
la normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran.
La Llei 1/1998 de 7 de gener, de política lingüística, fa referències destacades a l’aranès i l’occita, si bé l’article 7 va ser abolit per la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. Són les següents:
Article 1. L'objecte d'aquesta Llei
1. L'objecte d'aquesta Llei és el desenvolupament de l'article 3 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, per tal d'emparar, fomentar i normalitzar l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits, i l'ús de l'aranès a la Vall d'Aran, i de garantir l'ús normal i oficial del català i del castellà.
Article 18. La toponímia
1. Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d'acord amb la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans, excepte els de la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa.
Article 19. L'antroponímia
1. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen dret a l'ús de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms i a incloure la conjunció "i" entre els cognoms.
2. Les persones interessades poden obtenir la constància de la forma normativament correcta en català de llurs noms i cognoms en el Registre Civil, qualsevol que en sigui la data de la imposició, per simple manifestació a la persona encarregada, amb aportació dels documents que n'acreditin la correcció lingüística, els quals s'han d'establir per reglament.
3. Aquesta norma és aplicable als noms i als cognoms aranesos respecte a la normativa lingüística aranesa.
Article 25. Els mitjans de radiodifusió i televisió públics
3. La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de garantir la programació regular d'emissions radiofòniques i televisives en aranès per a la Vall d'Aran.
Article 26. Els mitjans de radiodifusió i televisió de concessió
5. Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès.
6. Les emissores a què fa referència aquest article que emeten o distribueixen per a la Vall d'Aran han de garantir una presència significativa de l'aranès en llur programació
Disposicions finals. Primera
Modificació del la Llei 8/1987, del 15 d'abril
2. Es modifica l'article 294.2 de la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que queda redactat de la manera següent:
"Article 294.2
"D'acord amb llurs ofertes d'ocupació pública, les entitats locals han de seleccionar el personal per mitjà de convocatòria pública i dels sistemes de concurs, oposició i concurs oposició lliures, en els quals han de quedar garantits els principis d'igualtat, de mèrit, de capacitat i de publicitat. En el procés de selecció, s'ha d'acreditar el coneixement del català i, en els ens locals de la Vall d'Aran, també de l'aranès, tant en l'expressió oral com en l'escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti."
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, és un document aprovat pel Consell d'Europa el 1992. Reconeix les llengües definides com a "regionals o minoritàries" com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l'ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l'administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits.
La Carta europea va ser signada pel Govern espanyol el mateix 1992 i l'instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d'Europa el 2001. A la Declaració espanyola es fa constar que "s'entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra".
Informació relacionada
-
Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries
(Versió en aranès)