Fonts de l'Optimot

És el diccionari normatiu de la llengua catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua. Aquest diccionari conté el lèxic de la llengua general.

Són els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), que inclouen les formes generals i les principals variants dialectals, amb el desenvolupament complet dels temps simples i els compostos.

Són fitxes elaborades pel servei de consultes Optimot, que tenen l’objectiu de difondre la normativa lingüística vigent i d’explicar qüestions relatives a l’ús de la llengua, d’una manera concisa i didàctica. Les fitxes de l'Optimot es classifiquen en les categories següents: fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua.

Són dos diccionaris bilingües del grup editorial Enciclopèdia Catalana, que proposen possibles equivalències entre el català i el castellà i entre el castellà i el català.

Són diccionaris especialitzats elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT. Recullen termes de diferents àmbits del coneixement: economia, dret, gastronomia, indústria, zoologia, etc. Les fitxes terminològiques que contenen termes normalitzats, és a dir, aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, presenten el distintiu . Les fitxes del Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT), un diccionari elaborat per l’Institut d'Estudis Catalans, la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Enciclopèdia Catalana, el Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut, presenten el distintiu .

És el diccionari de sinònims del grup editorial Enciclopèdia Catalana, que dona llistes de mots, definicions, exemples i informació complementària (antònims, termes analògics, categoria gramatical, marques d’ús, etc.).

És l'obra que recull la forma oficial de 53.000 topònims de Catalunya, elaborada per la Comissió de Toponímia de Catalunya, que és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

És l'obra que recull la forma normativa catalana dels topònims més significatius de la Catalunya del Nord, elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans. Inclou també la pronúncia de cada topònim d’acord amb la notació de l’alfabet fonètic internacional.

Són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviatures, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.), elaborades per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.