02.07.2009

Presentació dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008

 

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el subdirector de Producció Estadística de l'Idescat, Enric Ripoll, van presentar les dades més rellevants dels usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori.

El 29 de juny es va fer la presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, el principal objectiu de la qual és conèixer els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori. Cal destacar que, en aquesta edició, també s’ha preguntat sobre els coneixements de les llengües castellana, anglesa i francesa i s’ha fet una submostra específica per a la Vall d’Aran, per tenir dades sobre l’ús i el coneixement de la varietat aranesa de la llengua occitana en aquest territori. En aquesta edició 2008 de l’enquesta d’usos lingüístics a la població s’han entrevistat 7.140 persones de 15 anys o més.

Cal tenir en compte que el període 2001-2008 la població de Catalunya registra un dels creixements més alts de la seva història i la immigració de l’estranger és el component principal d’aquest creixement. L’any 2007 el nombre de residents nascuts a l’estranger representa el 16,4% de la població catalana. Aquesta dada explica molts dels resultats de l’enquesta.

Llengua inicial, llengua d’identificació i llengua habitual

Les dades més rellevants indiquen que hi ha més de tres milions de persones que tenen el castellà com a primera llengua apresa quan eren petits o llengua inicial (55%)  i gairebé dos milions de persones que tenen el català (31,6%).

Pel que fa a altres llengües, el tercer lloc l’ocupa l’àrab, amb 162.300 adults; seguit del romanès (56.800), el gallec (36.500) i el francès (31.100). Per tant, a Catalunya, més de mig milió de persones tenen llengües diferents del català i del castellà com a llengua inicial o primera.

En referència a aquest fet, el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan va parlar del perill potencial que suposaria la creació de guetos lingüístics: “La política lingüística és una política social al servei de la igualtat d’oportunitats. Cal conèixer les dues llengües oficials per gaudir de totes les oportunitats, tot i que actualment és possible viure a Catalunya sense conèixer ni el català ni el castellà.”

A banda de disposar de l’indicador de llengua inicial, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població també dóna resultats sobre la llengua d’identificació, que és la que la persona entrevistada considera com la seva llengua i respon a la pregunta “Quina és la seva llengua?”, i sobre la llengua habitual, que és la que la persona utilitza més habitualment i respon a la pregunta “Quina és la seva llengua habitual?”.

A Catalunya hi ha més persones que identifiquen el català com la seva llengua (37,2%) que no pas les que el tenen com a llengua inicial (31,6%).

Quant a la llengua habitual, el 35,6% de la població adulta diu tenir el català com a llengua habitual i el 45,9% manifesta que té el castellà. En aquest cas el percentatge de persones que diu tenir tant el català i el castellà com a llengües habituals arriba al 12%. En nombres absoluts el castellà suposa 2.800.000 persones i el català 2.200.000. Més de 700.000 persones declaren tenir com a llengua habitual tant el català com el castellà.

Territorialment, però, hi ha diferències importants pel que fa a la llengua habitual de la població adulta.

El català és la llengua habitual majoritària en cinc dels set àmbits territorials de Catalunya: Terres de l’Ebre (72,8%), Àmbit de Ponent (64,4%), Alt Pirineu i Aran (60,1%), Comarques Centrals (56,7%) i Comarques Gironines (50,9%).
En canvi al Camp de Tarragona i l’Àmbit Metropolità de Barcelona aquest percentatge és a l’entorn d’un 30%.

La transmissió generacional del català

Finalment cal destacar que els usos lingüístics amb els avis, pares i fill més gran indiquen que a Catalunya hi ha un procés de transmissió lingüística intergeneracional a favor del català ja que l’ús del català amb el fill més gran (41,7%) és més alt que amb el pare (32,3%) o la mare (32,6%).

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, va remarcar que d’acord amb les dades, el català té garantida la transmissió generacional i a més hi ha un procés d’incorporació sociolingüística posat en evidència pel fet que hi ha més persones que parlen català amb els seus fills que no amb els seus pares. Segons Joan, aquest és un fet positiu sense caure en l’autocomplaença.

Podeu consultar tota la informació sobre l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008 a:  http://www.gencat.cat/llengua/dadesestadistiques.