Quines altres obligacions tenen les empreses de serveis públics o bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, telefonia, etc.)?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les de servei públic com ara les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d'autobusos, companyies aèries i les subministradores d'aigua, llum i gas han d'emprar almenys el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques. També han de fer servir el català en les comunicacions i notificacions escrites, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 31 de la Llei de política lingüística).

Si aquestes empreses són públiques de la Generalitat o d’alguna altra administració de Catalunya, o si el servei públic que presten és una concessió d'alguna d’aquestes administracions, llavors, a més, l’empresa ha d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 30 de la Llei de política lingüística).

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Quines altres obligacions tenen les empreses concertades o subvencionades?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les empreses que hagin establert un concert amb la Generalitat o n'hagin rebut una subvenció han d'utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a l'objecte de l'ajut o el conveni (art. 33 de la Llei de política lingüística). 

Quant a les obligacions lingüístiques de totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que
les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Quines altres obligacions tenen les empreses públiques i les concessionàries que gestionen o exploten un servei concedit?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, les empreses públiques i les concessionàries com ara les d'autopistes, de ports esportius i d'estacions d'esquí han d'utilitzar normalment el català a nivell intern, en la retolació i en les comunicacions i notificacions, incloent-hi les factures i altres documents comercials adreçats a persones residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen (art. 30 de la Llei de política lingüística). 

Pel que fa a les obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Els bancs, les caixes d’estalvi i les companyies d’assegurances, quines obligacions específiques tenen?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, els bancs, les caixes d'estalvis i les altres entitats financeres com ara les companyies d’assegurances han de tenir almenys en català:
— els xecs, els pagarés i els talonaris (art. 15 de la Llei de política lingüística)
— els altres documents que ofereixin als clients (art. 15 de la Llei de política lingüística)
Cal recordar que, com a la resta d’empreses, i entre les obligacions que tenen totes elles, han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà, els contractes anomenats d'adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals (art. 15 de la Llei de política lingüística).

Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Els bars i restaurants, quines obligacions específiques tenen?

A més de les altres obligacions lingüístiques que tenen totes les empreses, els bars i restaurants han de tenir, com a mínim en català, les cartes de plats i de vins amb els preus corresponents. També, els bars i restaurants han d'exhibir, redactats almenys en català, els serveis que ofereixen, amb els preus de cadascun.

la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Es pot catalanitzar el nom d’una societat o d’una empresa?

Per a la catalanització del nom d'una societat anònima cal en primer lloc l'acord de la junta general d'accionistes amb el quòrum que marca la llei. Amb l'escriptura que reculli l'acord adoptat s'ha de fer la inscripció en el Registre Mercantil corresponent, prèvia publicació de l'acord en dos diaris de la província. En el cas d'empreses individuals, s'ha de comunicar el canvi al Registre Mercantil amb el mateix tipus de document amb què es va fer la inscripció.
En qualsevol cas, i especialment els empresaris no inscrits al Registre Mercantil poden utilitzar directament la denominació catalana del nom de la societat en els rètols i en la documentació, sens perjudici de tercers. En tots els casos, per al canvi de nom a l'Administració d'hisenda cal emplenar els impresos específics per a aquesta finalitat que hi ha a totes les oficines d'aquesta administració.

Quins documents han de ser almenys en català?

Cal que siguin almenys en català els documents que ofereixen serveis, com ara els catàlegs i prospectes, les cartes i els menús dels restaurants, els contractes d’adhesió, normats o amb clàusules tipus o amb condicions generals, etc. Les entitats financeres i d'assegurances, altres empreses o treballadors autònoms han de redactar en català els pressupostos, les factures o altres documents d’acord amb el que estableix la normativa.

La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2, a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

En quina llengua ha de ser la informació i l’etiquetatge dels béns o serveis?

Les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat. Per tant, la norma imposa l’obligació als empresaris que prestin serveis o comercialitzin productes en l’àmbit territorial català de redactar en català tota aquella informació preceptiva que es consideri imprescindible per l’ús o gaudiment dels béns o serveis. Aquest deure és compatible amb el fet que aquesta informació també pugui constar redactada en altres llengües. Per tant:

• L’etiquetatge dels productes posats a disposició de les persones consumidores s’ha de redactar en català en allò relatiu a les informacions, advertències de seguretat, precaucions, instruccions de funcionament, etc. que, d’acord amb la normativa sectorial aplicable a cada cas, tingui caràcter obligatori. Això inclou molt especialment tota aquella informació obligatòria que sigui determinant per a la protecció de la salut o la seguretat de les persones consumidores. (p.ex. les advertències d’una joguina per garantir la seguretat dels nens). Cal tenir en compte, que a l’etiquetatge de productes d’alimentació només es pot imposar una llengua que sigui oficial a la Unió Europea, consideració que el català actualment no té (Directiva 2000/13/CE i Reglament UE 1169/2011). La informació en català podrà constar en qualsevol suport d’acord amb la normativa reguladora del bé en qüestió: en el mateix producte, en una etiqueta adherida o penjada, en el propi embalatge, o bé en un fulletó a part quan sigui convenient.
• La resta d’informacions no obligatòries que constin incorporades en els béns o serveis hauran de respectar les disposicions legals que siguin aplicables als productes o serveis en qüestió pel que fa a la llengua de la seva redacció.
• Les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l’etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de denominació d’origen, de denominació comarcal o de denominació de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l’àmbit territorial de Catalunya han d’ésser necessàriament, com a mínim, en català.

Podeu consultar:
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
   Agència Catalana del Consum. Preguntes freqüents 
(Pregunta 5. La informació i l’etiquetatge dels béns o serveis)

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Puc examinar-me en català del carnet de conduir?

Els exàmens per obtenir el carnet de conduir es poden realitzar en català, ja que la Direcció General de Trànsit té tots els models a disposició dels alumnes i garanteix que aquests puguin escollir els impresos en català sense cap requisit previ. El carnet de conduir actualment s'expedeix en forma bilingüe, tant si és nou com en cas de renovació per caducitat, pèrdua, sostracció o altres causes.

Data d'actualització: 09.02.2011

Puc fer una assegurança en català?

La pòlissa del contracte d'assegurances s'ha de redactar a Catalunya en català o en castellà a elecció del prenedor de l'assegurança. El prenedor, si vol, també la pot demanar en una altra llengua, d'acord amb la normativa europea (article únic de la Llei 18/1997, de 13 de maig, de modificació de l'article 8 de la Llei del contracte d'assegurança per garantir la plena utilització de totes les llengües oficials en la redacció dels contractes). 

Podeu consultar:
   Llei 18/1997, de 13 de maig, de modificació de l'article 8 de la Llei del contracte d'assegurança per garantir la plena utilització de totes les llengües oficials en la redacció dels contractes

Les empreses tenen obligacions lingüístiques?

Sí. La Llei de política lingüística estableix unes obligacions destinades a totes les empreses, en matèria de retolació, atenció als clients i usuaris, oferta de serveis i documentació.
La Llei determina, per a les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya, sense excepció, i encara que tinguin els serveis organitzats des de fora:
— Que han de poder atendre els clients tant si parlen en català com en castellà, o en aranès a la Vall d'Aran (art. 32.1).
— Que han de tenir els rètols fixos almenys en català (art. 32.3).
— Que han de tenir els documents d'oferta de serveis almenys en català (art. 32.3).
— Que les empreses que subscriuen amb els clients contractes dels anomenats d'adhesió, normats, amb clàusules tipus o amb condicions generals, els han de tenir disponibles en exemplars separats, en català i en castellà (art. 15).
A més, tant la Llei de política lingüística com altres normes disposen unes exigències específiques per a les entitats financeres i d'assegurances (art. 15), per a les empreses públiques (art. 30), per a les que presten serveis públics (art. 30 i 31), per a les concertades o subvencionades (art. 33), per a determinats tipus d’establiments o activitats i per a algunes empreses de les que elaboren productes etiquetats.

Per altra banda, la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1,2, a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2, b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2, c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Puc fer servir el català en un jutjat?

Les actuacions judicials, tant orals com escrites, són vàlides en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció (art. 13.2 de la Llei de política lingüística i 231.4 de la Llei orgànica del poder judicial). Els ciutadans tenen dret a rebre en la llengua oficial que hagin triat les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que els afecten (art. 13.3 Llei de política lingüística). Correspon a l'Administració de justícia de buscar una persona que es faci càrrec de la interpretació si alguna part al·lega dificultats de comprensió del català (art. 231.5 de la Llei orgànica del poder judicial).

Els documents públics (escriptures, testaments, etc.), es poden redactar en català?

Els documents expedits per notaris o altres fedataris públics, com ara l’escriptura d’una propietat, el testament, els documents de constitució d’una empesa o associació o els de subscripció d’accions, es poden fer en català. S’han de redactar en la llengua oficial que l’atorgant esculli o, si hi ha més d’un atorgant, en la llengua que acordin. Sempre és el comprador o adquirent (en cas de transmissió de béns) o el prestatari o deutor (en cas de préstec o hipoteca) qui té la facultat de triar la llengua. Si no s'escull expressament la llengua, el notari ha de fer l'escriptura en català. En cap cas la tria d'una llengua oficial o d'una altra no ha de comportar retard en la redacció i l'autorització del document. Tampoc no pot comportar cap mena de sobrecost. Quan li ho demanin, la notaria també ha de fer còpies en català d'escriptures redactades en castellà (art. 14 de la Llei de política lingüística i Decret 204/1998, sobre l’ús de la llengua catalana als documents notarials).

Podeu consultar:
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Decret 204/1998, de 30 de juliol, sobre l’ús de la llengua catalana als documents notarials

Els allotjaments turístics i les agències de viatges, quines obligacions específiques tenen?

Els allotjaments turístics han de facilitar els preus de tots els serveis i les factures almenys en català, i les agències de viatges han de proporcionar als consumidors les informacions referents als serveis contractats i els contractes almenys en català. 

La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que
les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin (article 128-1, 1).

Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català:
— Les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (article 128-1, 2 a).
— Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequats dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat (article 128-1, 2 b).
— Els contractes d’adhesió, els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que derivi de la realització d’algun d’aquests contractes (article 128-1, 2 c).

Finalment, segons l’article 211-5, 1 la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Puc fer l’assentament en un registre públic en català?

En els registres públics de Catalunya —Civil, de la Propietat, Mercantil, etc-—, tret dels de caràcter administratiu, els assentaments s'han de fer en la llengua oficial en què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Les certificacions es poden demanar en català encara que l'assentament sigui en castellà (art. 17 de la Llei de política lingüística).

Puc catalanitzar-me el nom o el cognom?

Sí. Els ciutadans i les ciutadanes tenen dret a l'ús de la forma ortogràfica correcta en català o en aranès dels seus noms i cognoms, i a incloure la conjunció i entre els cognoms. Per tant, si considereu que els vostres noms i cognoms no estan ben escrits, podeu demanar a l'Institut d'Estudis Catalans un certificat sobre la forma correcta que els correspon. Amb aquest certificat podeu demanar al Registre Civil del lloc on es va fer la inscripció o del lloc on esteu empadronats que us canviïn la forma errònia per la correcta.

   Institut d'Estudis Catalans
Informació sobre el tràmit de correcció de noms i cognoms.

Hi ha obligacions específiques per a determinats tipus d’empreses?

Hi ha normes sectorials que inclouen especificacions lingüístiques en els sectors següents:

   Agències de viatges (PDF)
   Aparells i instal·lacions de seguretat industrial (PDF)
   Establiments d’allotjament turístic (PDF)
   Centres de bronzejat artificial (PDF)
   Documents notarials (PDF)
   Establiments de neteja tèxtil (PDF)
   Establiments de restauració (restaurants i bars) (PDF)
   Prestació de serveis a domicili (PDF)
   Drets de les persones consumidores i usuàries en el procés d’implantació de la televisió digital terrestre (TDT) (PDF)
   Prestació de serveis sobre béns de naturalesa duradora (PDF)
   Tallers de reparació de vehicles (PDF)
   Transport de vehicles automòbils avariats (PDF)
   Transport de viatgers per carretera (PDF)

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Quines obligacions lingüístiques tenen els administradors de finques?

Els administradors de finques han de:
- comprendre el català i el castellà
- redactar almenys en català les invitacions a comprar
- redactar almenys en català la informació de caràcter fix
- redactar almenys en català la documentació contractual i, si ho acorda la comunitat, també en altres llengües
- redactar almenys en català els pressupostos
- redactar almenys en català els resguards de dipòsit
- redactar almenys en català les factures
- redactar les actes de les reunions de les comunitats de propietaris almenys en català
- legalitzar al registre de la propietat almenys en català o en aranès el llibre d’actes que conté els acords de la junta de propietaris

L'administrador, com a agent privat que és, no està obligat a fer servir una llengua oficial determinada, excepte en els casos detallats.

Regulat per la Llei 1/1998, de política lingüística, i normativa concordant, i per la Llei 5/2006, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Quins rètols han de ser almenys en català?

La Llei de política lingüística estipula que han de ser com a mínim en català tots els de caràcter fix, ja siguin a l’aparador, a l’interior o a l’exterior de l’establiment, i tant si es tracta de rètols destinats als clients o usuaris com als treballadors de l’establiment Aquesta obligació no inclou les marques, els noms comercials ni els rètols emparats per la legislació de la propietat industrial. (art. 32 i 36 de la Llei de política lingüística).

El Codi de consum fixa que les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català les invitacions a comprar, la informació de caràcter fix, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures i els altres documents que hi facin referència o que en derivin (art. 128-1, 2 a). La documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequats dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d’estar a disposició immediata d’aquestes, d’acord amb el que estableix l’article 128-1, 2 b. Aquest requisit no s’aplica a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial (art. 211-5, 1).

Podeu consultar:
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?

Sí. El Codi de consum de Catalunya estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català –de manera immediata– la documentació i les informacions necessàries per al consum i l’ús adequat dels béns i serveis, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. 

Podeu consultar:
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
   Agència Catalana del Consum. Preguntes freqüents 
(Pregunta 4.4. Les persones consumidores tenen dret a rebre les informacions necessàries de productes o serveis en llengua catalana i de manera immediata?)

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?

Amb caràcter general no hi ha cap normativa que obligui les empreses a disposar de web en llengua catalana, com tampoc no és obligatori que en disposin, per exemple, en llengua castellana, atès que es tracta d’una activitat que queda estrictament dins de l’àmbit de decisió de cada empresari o empresària.
L’article 128-1 del Codi de consum estableix les informacions que les persones consumidores tenen dret a rebre en llengua catalana. En conseqüència, en la mesura que els web d’empreses que presten serveis a Catalunya s’adrecin a potencials consumidors catalans i incorporin qualsevol informació recollida en l’article esmentat, aquestes informacions han d’aparèixer, almenys, en català.

Podeu consultar:
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
   Agència Catalana del Consum. Preguntes freqüents 
(Pregunta 4.3. Les empreses estan obligades a disposar de la seva pàgina web en català?)

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

Quina informació ha d’estar disponible en català a l’empresa on treballo?

Els textos dels rètols i de les informacions de caràcter fix de l'interior dels centres laborals han de figurar, almenys, en català (art. 36.4 de la Llei de política lingüística). Els convenis col·lectius es poden redactar en qualsevol de les llengües oficials. S'han de redactar en la llengua que acorden les parts, i si no hi ha acord, en ambdues llengües i en exemplars separats (art. 16 de la Llei de política lingüística). En els convenis col·lectius i en els pactes d'empresa es poden introduir unes clàusules lingüístiques (art. 36.3 de la Llei de política lingüística), de les quals existeix una versió tipus, aprovada pel Consell de Treball de la Generalitat. Els treballadors, a l'Estat espanyol, tenen dret a no ser discriminats per raó de llengua, d'acord amb l'article 4.2.c de l'Estatut dels treballadors.

Podeu consultar:
   Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
   Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el text refós de l’estatut dels treballadors (PDF)

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.

 

Si estic estudiant a la universitat, quins drets lingüístics tinc?

En l’àmbit universitari, la llei estableix que el català s'hi ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge, si bé reconeix la llibertat de tria entre les llengües oficials per part dels professors i dels alumnes.

 En aquest sentit, l'article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d'usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d'exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l'àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l'escrit (treballs i exàmens).

A més, la Generalitat i les universitats han d'adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l'ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. Les universitats han d'oferir cursos i altres mitjans per assegurar que alumnes i professors tinguin una millor comprensió i un millor coneixement de la llengua catalana.

Per altra banda, el Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, regula el coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya i, en especial, l’acreditació del coneixement suficient del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, de conformitat amb les exigències de les seves tasques acadèmiques.

Podeu consultar:
   Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya
   Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya
   Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya

Quines obligacions lingüístiques tenen les corporacions de dret públic?

La Llei de política lingüística estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya (article 2.2 de la Llei 1/1998, de política lingüística). La Llei estableix també que les corporacions públiques de Catalunya han d'emprar el català en llurs actuacions internes i també l'han d'emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen (article 9.1 de la Llei 1/1998, de política lingüística).
Els col·legis professionals, en tant que corporacions públiques, han d'usar el català. El dret de demanar les comunicacions en castellà no fa referència a les persones col·legiades, perquè aquestes tenen una relació de subjecció especial amb la corporació pública en què estan col·legiades i a més, com a professionals exercents a Catalunya, han de comprendre el català ja que altrament no podrien respectar degudament els drets lingüístics dels clients o ciutadans que han d'atendre.

Podeu consultar:
    Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística

La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l'expressió "ser atès"?

Sí, té dret a ser atesa en llengua catalana. L’article 128-1 del Codi de consum estableix que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Concretament, les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya —encara que tinguin els serveis organitzats des de fora— han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

Podeu consultar:
   Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
   Agència Catalana del Consum. Preguntes freqüents 
(Pregunta 4.2. La persona consumidora té dret a ser atesa en català? Què vol dir l'expressió "ser atès"?)

Comproveu si esteu al dia:
   Llenguatest Consum 
Autodiagnosi sobre les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya.