El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui, dimecres 16 d’abril, el Projecte de llei pel qual s’aprova el llibre III del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Amb l’aprovació d’aquesta Llei es completa progressivament el Codi civil de Catalunya, cosa que representa un pas més en la construcció del nou sistema jurídic català.

 

El llibre III refon, sistematitza i harmonitza la legislació catalana d’associacions i fundacions, continguda fins ara en les lleis 7/1997 i 5/2001. Al mateix temps, actualitza alguns aspectes del règim jurídic d’aquestes entitats, que augmenten la seva independència respecte a l’Administració i se sotmeten, alhora, a un major control dels seus membres i al compromís amb una gestió transparent. El text també conté l’Estatut bàsic de la persona jurídica en dret català.

 

En concret, és en el títol III, relatiu a les fundacions, on s’han introduït els canvis més significatius, adreçats a garantir que les entitats que es constitueixin en el futur siguin raonablement viables i responguin a les finalitats d’interès general:

 

S’estableix el deure de separar les funcions de govern i de gestió ordinària: les fundacions que tinguin una certa importància han de nomenar un o més directors, que no poden ser membres del patronat. I, en totes les fundacions, els patrons no poden prestar serveis professionals o laborals retribuïts a l’entitat. Això fomenta la professionalització de la gestió i reafirma la posició sobirana i independent que ha de tenir l’òrgan de govern.

 

Es redefineixen les funcions de control preventiu del Protectorat: les fundacions, per fer actes dispositius sobre béns immobles, establiments mercantils i béns mobles de valor extraordinari, no han de demanar l’autorització prèvia al Protectorat; en canvi, per prendre decisions, els patrons han de disposar d’una auditoria externa o un informe econòmic independent. 

 

També destaca com a novetat l’establiment d’una quantia mínima per a la dotació inicial de la fundació i l’exigència que la carta fundacional vagi acompanyada d’un projecte de viabilitat econòmica.

 

Es preveu la possibilitat de crear fundacions temporals que podran ser reconvertides en fundacions indefinides si augmenten la seva dotació abans de cinc anys, que és el període màxim.

 

A Catalunya hi ha inscrites, en l’actualitat, 2.278 fundacions, xifra que representa un 25% de les fundacions que hi ha a tot l’Estat. Per objecte i finalitat, es distribueixen de la manera següent: 1.083 fundacions culturals, 846 assistencials, 261 d’ensenyament i 88 científiques.

 

Respecte al títol II, relatiu a les associacions, es parteix del respecte a la llibertat autoorganitzativa d’aquestes entitats, amb els límits següents:

 

El principi no lucratiu prohibeix que el patrimoni sigui repartit entre els associats o cedit gratuïtament, si bé és compatible amb la restitució de les aportacions reemborsables.

           

S’estableix el deure de donar transparència als comptes anuals que s’imposen a les associacions declarades d’utilitat pública, a les que reben ajuts de les administracions i a les que recorren a la captació pública de fons per finançar-se, seguint, d’aquesta manera, les recomanacions de l’informe sobre bon govern i transparència administrativa.

 

La Llei també aplega, en el títol I,  un seguit de disposicions generals aplicables a totes les persones jurídiques regulades pel dret català i que constitueixen dret comú a Catalunya. Respecte a les altres persones jurídiques que el Codi no incorpora (cooperatives, mútues de previsió social...), les seves disposicions s’apliquen subsidiàriament a fi de cobrir les llacunes que puguin presentar les respectives normatives especials.

 

La Llei parteix del principi d’autonomia organitzativa. Per tant, redueix al mínim estrictament necessari el dret imperatiu. En aquest sentit, algunes normes que faciliten el funcionament de les persones jurídiques només s’activen quan una entitat ho ha previst en els seus estatuts, com ara les normes que permeten la celebració de reunions per mitjans de comunicació a distància o l’adopció d’acords sense reunió.

           

S’introdueix com a novetat una norma general sobre conflicte d’interessos, que inclou els deures d’abstenció i d’informació prèvia a l’òrgan que hagi de prendre una decisió o adoptar un acord, si algun dels seus membres es troba en un conflicte d’aquest tipus.

 

Es regula el règim d’impugnació d’acords, decisions i actes contraris a la Llei i es defineixen els supòsits en què és procedent la legitimació per promoure-la i els límits temporals de les pretensions impugnatòries.

 

S’estableixen els trets generals de fusió, escissió i transformació i liquidació,així com el sistema de publicitat de les persones jurídiques en dret català.

 

 

La matèria que inclou la Llei que s’aprova avui ja ha estat regulada per la Generalitat en la Llei 1/1997, d’associacions, i la Llei 5/2001, de fundacions i en anteriors textos legals. El llibre III inclou la part civil d’aquestes lleis, però ho fa seguint la tècnica codificadora que suposa redactar un primer títol de disposicions generals aplicables —en defecte de normativa pròpia—a totes les persones jurídiques de dret privat regulades per la Generalitat de Catalunya.

L’elaboració del llibre III s’emmarca dins del procés codificador del dret civil català iniciat amb la Llei 29/2002, la qual va aprovar la primera llei del Codi civil, i que va seguir amb l’aprovació del llibre cinquè del Codi civil el 10 de maig de 2006.

La competència de la Generalitat per regular aquest llibre es troba, d’una banda, a l’article 129 de l’Estatut d’autonomia, que estableix la competència exclusiva en matèria de dret civil, i de l’altra, en la competència sectorial en matèria de fundacions i associacions que exerceixin les seves funcions majoritàriament a Catalunya, que es recull a l’article 118 de l’Estatut.