La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat avui a Ulldecona l’estudi “La justícia de pau a Catalunya”, elaborat per Marta Poblet, de l’Institut de Dret i Tecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Fundació Pi i Sunyer, a partir dels resultats obtinguts amb l’enquesta efectuada a 198 jutges de pau de diversos municipis d’arreu de Catalunya i de les dades estadístiques proporcionades pel Departament de Justícia i l’Institut Nacional d’Estadística.

 

 

 

L’estudi mostra un perfil sociodemogràfic dels jutges de pau força homogeni. En primer lloc, de cada cinc jutges de pau quatre són homes (el 80,8%) i un és dona (19,2%). Aquesta proporció és específica de la justícia de pau, ja que en el cas dels jutges de carrera els percentatges de distribució per sexes estan més equilibrats (54,1% i 45,9% respectivament). La tendència a la paritat només es troba en els jutges de pau més joves (és a dir, els que tenen menys de cinquanta anys), amb un 54,3% d’homes i un 45,7% de dones; aquest grup, però, és el menys nombrós (el 17,7% de la mostra).

 

En segon lloc, la mitjana d’edat dels jutges de pau se situa en els 60,1 anys (en els 44,6 en el cas dels jutges de carrera), i quatre de cada cinc en tenen més de 50 (82,3%). No és estrany, per tant, que més d’un terç dels jutges tinguin la condició laboral de jubilats (34,3%), la qual, segons els testimonis espontanis d’alguns d’ells, encaixa amb les exigències d’atenció i de disponibilitat del càrrec. Els jutges en situació laboral activa tenen ocupacions molts diverses, però destaca el 18,1% dedicat a activitats d’agricultura i ramaderia.

 

De les enquestes se’n desprenen les conclusions següents: la majoria dels enquestats coincideixen a assenyalar el registre civil com a primera o segona activitat més freqüent al seu jutjat. Atès que el paper del jutge (excepte en la celebració de casaments) sovint es limita al de signatari de document registrals i actes judicials que preparen els secretaris, es pot parlar d’un predomini de funcions quasi-notarials dels jutjats de pau per damunt de les pròpiament judicials.

 

En les enquestes es detecta també una certa preocupació relativa a la celebració de judicis de faltes i verbals, pels lligams excessius que els vinculen amb els seus conciutadans i/o per la falta de formació suficient. Pel que fa a les competències dels jutges de pau, un de cada cinc (21,7%) es mostren partidaris d’ampliar les competències actuals: un 52,2% coincideixen a ampliar-les en l’àmbit civil i només un 5,5% proposen augmentar-les en matèria penal.

 

Pel que fa als aspectes retributius, més de la meitat dels jutges (55,5%) considera la seva retribució gens o poc adequada, en contrast amb un 29,8% que la considera bastant adequada i un 5,1% que la veu molt adequada. Per trams de població, els jutges dels municipis més petits (de menys de 1.000 habitants) són els que se senten més satisfets (el 46,9% consideren la retribució molt o bastant adequada); els més insatisfets són, en canvi, els de poblacions de 5.000 a 10.000 habitants, dels quals un 79,9% valoren la retribució com a gens o poc adequada per la feina que el càrrec els suposa.

       

 

L’estudi indica que són els consistoris, en primer lloc, els qui trien els candidats a ocupar el càrrec de jutge de pau del municipi en un 65,1% dels casos. La meitat dels que hi han accedit (50,5%) no han hagut de presentar cap candidatura formal, ja que no n’hi ha hagut d’alternatives. A Barcelona, el 59,4% dels jutges van rebre una petició prèvia de l’Ajuntament per ocupar el càrrec (tot i que el 67,2% van haver de presentar formalment la seva candidatura). Lleida, però, és la demarcació on els jutges van rebre més peticions (64,1%) i on menys sol·licituds formals van haver de presentar a l’Ajuntament (74,4%). L’estudi arriba a la conclusió que com més gran és el municipi més competència hi ha i, per tant, s’imposa la necessitat de presentar una candidatura formal.

 

D’altra banda, l’estudi posa de manifest la dificultat real de manca de candidatures espontànies amb què es troben alguns municipis, especialment els més petits (menys de 1.000 habitants) i també que en moltes ocasions els consistoris ja han fet una preselecció informal del candidat o candidats abans que el ple en faci l’elecció oficial. Els ajuntaments juguen un paper clau en la selecció dels jutges de pau i també en la identificació inicial dels possibles candidats.    

 

La majoria dels jutges valora l’actual sistema d’elecció de forma positiva: hi ha un 76,6% de jutges continuïstes i tan sols un 23,4% que s’hi mostren crítics. Les variables que incideixen en la formació del seu perfil no són tant el sexe, l’edat, el nivell d’estudis o els anys de permanència en el càrrec com, precisament, la forma d’accedir-hi i la grandària del municipi. La principal motivació que els du a ocupar el càrrec és la de servir el poble (27,3%); la segona es relaciona amb l’existència de llaços previs amb la justícia de pau (19,7%); en tercer lloc figura l’interès personal (18,2%), i finalment, en un 17,7% dels casos, l’amistat amb l’alcalde, l’amistat amb el consistori d’aquell moment, etc. Quan es tracta de municipis petits, sovint una mateixa persona pot ocupar al llarg dels anys els càrrecs d’alcalde, regidor i jutge de pau.

 

 

La formació actual dels jutges de pau és de caràcter voluntari i està programada anualment pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat. La primera conclusió és que hi ha pocs jutges que s’incorporin al càrrec havent rebut una formació inicial: només un 14,1%, enfront del 85,9% que declaren el contrari.

 

 Pel que fa a la formació continuada, tres de cada quatre jutges (75,8%) han accedit a algun tipus de formació específica. En aquest camp destaquen els seminaris sobre judicis de faltes i sobre funcions de registre civil, que són dos dels tres àmbits més mencionats pels jutges quan se’ls demana en quins temes se’ls hauria de formar més (judicis de faltes, en un 35,9% de respostes; conciliacions civils, en un 17,2%, i registre civil, en un 14,1%).

 

Els jutges que han assistit a algun curs de formació mostren un grau de satisfacció amb l’experiència formativa força elevat. El 91,1% dels jutges formats la valoren molt bé (35,7%) o bé (55,4%) i només un 5,1% la valoren malament o molt malament (0,6%). Daltra banda, un 31,3% dels jutges creuen que la formació hauria de ser obligatòria, davant d’un 61,1% que opinen que hauria de ser voluntària. Els jutges citen com a raons per no haver assistit a cap curs de formació les incompatibilitats amb l’organització dels cursos (56,4%) i també raons personals (23,9%); no obstant això, la gran majoria s’inclina per rebre formació presencial (85,9%) més que no pas virtual o a distància (8,1%).

 

Els edificis, dependències i recursos materials són, en general, molt heterogenis i depenen en bona mesura de la grandària dels municipis i dels recursos dels seus ajuntaments. Molts jutjats s’ubiquen a l’edifici de l’ajuntament i comparteixen dependències amb altres oficines administratives municipals; de fet, un 24,2% dels jutges manifesten que no disposen d’edifici propi i un 33,8% (un de cada tres) declara no tenir despatx propi. Als municipis més petits, els jutges de pau fins i tot fan torns amb els alcaldes o alcaldesses per utilitzar un mateix despatx.

 

Respecte a la informatització i la connectivitat a la xarxa, el 94,9% dels jutjats de pau visitats durant l’elaboració de l’estudi estaven equipats almenys amb un ordinador, i el 89,9% disposava almenys d’un punt de connexió a Internet. El 65,2% dels jutges valorava molt positivament la qualitat dels equipaments informàtics (amb un 5 o un 6 sobre 6) i un percentatge gairebé idèntic (el 65%) valorava d’igual manera la qualitat de la connexió a la xarxa. Tanmateix, el percentatge de jutges de la mostra que declaren fer servir l’ordinador en la seva feina és del 35,4%. Aquest percentatge cau al 25,6% entre els jutges més grans de 64 anys, tot i que entre els menors de 50 anys tampoc no supera el 40%. De totes maneres, aquest ús baix dels equipaments informàtics per part dels jutges contrasta amb l’ús habitual que en fan els secretaris i el personal de suport dels jutjats.

 

La mateixa situació es produeix quant al coneixement i ús de l’aplicació INFOREG: el 49% dels jutges no n’ha sentit a parlar, i només un 8,2% de l’altra meitat que en coneix l’existència l’ha arribada a utilitzar. La intranet del Departament de Justícia també té un ús baix per part dels jutges, ja que un 69,8% no l’ha feta servir mai.

Pel que fa als horaris d’atenció al públic, són diversos en funció de la disponibilitat del jutge i de si es tracta d’un jutjat que forma part d’una agrupació de secretaries, i també varien segons les característiques de cada municipi. Un 31,8% dels jutjats tenen atenen el públic entre una i 10 hores a la setmana; un 16,2%, entre 11 i 20 hores, i un 40,4%, més de 20 hores. Per últim, un 11,1% dels jutges afirma que el jutjat no té un horari fix, sinó que s’obre en funció de les necessitats del poble. El nombre d’hores setmanals que els jutges dediquen a l’exercici del càrrec també és força heterogeni; la mitjana és de tres hores setmanals, tot i que quan s’estableix respecte del total de la dedicació ascendeix a 5,77 hores setmanals.

 

Finalment, l’estudi destaca, en l’àmbit dels recursos humans, la figura del jutge substitut, amb qui el 78,8% dels jutges de pau titulars afirma tenir una coordinació molt bona o bona quan és necessari, i la del secretari del jutjat de pau. El paper del secretari és determinant, especialment si ocupa el càrrec un funcionari adscrit al cos de gestió processal del Departament de Justícia (57,6%).

 

Els secretaris són els qui s’encarreguen del treball ordinari del registre civil i de les tasques d’auxili judicial. També en alguns casos tenen al seu càrrec la redacció dels fonaments jurídics de les sentències civils i penals, per a la qual sovint disposen de formularis preestablerts per a diferents tipologies. L’estudi es planteja si el paper cada vegada més rellevant del secretari judicial, especialment si es va imposant el model d’un funcionari del cos de gestió processal amb coneixements jurídics, no tendirà, en un futur, cap a un model exclusivament burocràtic, desproveït de les funcions conciliadores i relacionals dels jutges de pau.

 

 

Tres de cada quatre jutges enquestats (75,6%) destaquen com a elements més importants de la seva tasca la pau, la conciliació, la mediació i la prevenció de conflictes, mentre que la funció jurisdiccional de la justícia de pau apareix sempre en un segon terme. La identificació dels jutges amb aquests valors es correspon amb el tipus de tasques que desenvolupen en l’exercici de la seva funció, ja que precisament la funció conciliadora dels jutges de pau predomina clarament sobre la funció adjudicativa. El 74,7% dels jutges considera que el fet de conèixer les persones és el primer avantatge d’exercir el càrrec al municipi de residència, i un 43,9% considera que el segon avantatge és inspirar confiança a la població. L’estudi afirma que els jutges mostren una clara preferència per una justícia més propera, informal i negociadora que no pas adjudicativa. Quant a la percepció de la imatge pública que projecten, un percentatge molt alt de jutges (87,3%) se’n senten prou satisfets i opinen que els seus conciutadans els valoren bé o molt bé, i només un 2% creuen que la seva gestió obté una valoració insatisfactòria.

 

Pel que fa a la relació amb el Departament de Justícia i els jutjats degans, un 66,2% dels jutges la valora com a molt bona o bona. No obstant això, ressalta també l’elevat percentatge de jutges que no saben què respondre o no responen, ja que consideren aquestes relacions pràcticament inexistents o molt esporàdiques (30,5%). Una pauta similar s’observa en les respostes respecte dels jutjats degans, ja que el 75,7% qualifica la relació de bona o molt bona i un 20,7% s’inclina per l’opció “no ho sap” o bé no contesta.

 

 

Gairebé la meitat dels jutges enquestats (49,5%) opinen que la situació del seu jutjat és millor que fa tres anys, mentre que un 41,4% considera que la situació és més o menys igual. Només un petit percentatge (4,5%) creu que la situació ha empitjorat. Entre els aspectes més positius, els jutges destaquen la gestió i l’organització del jutjat (37,9%), el fet de poder dur la feina al dia i sense retards (18,2%) i l’horari d’atenció al públic (16,2%).

 

Pel que fa als aspectes més negatius de la situació dels jutjats de pau, un 44,4% de les respostes esmenten en primer o segon lloc l’escassetat de les subvencions; un 17,2%, el pagament de nòmines, dietes i ajudes, i un 15,7%, la formació específica del personal del jutjat de pau.

 

L’estudi conclou que els jutges de pau catalans encaren el futur amb moderat optimisme, en la mesura que valoren els esforços abocats en aquest àmbit els darrers anys, però també amb la consciència que les transformacions socials plantegen nous reptes a la justícia de pau, per als quals caldrà trobar respostes adequades.

 

 

L’any 2008 es van registrar un total de 725.417 actuacions arreu dels jutjats de pau de Catalunya, de les quals 425.129 corresponen a la demarcació de Barcelona; 121.636, a la de Girona; 61.719, a la de Lleida; 85.815, a la de Tarragona, i 31.118 a la de les terres de l’Ebre. Sens dubte, l’activitat més frequent entre els jutges de pau és la relacionada amb el registre civil: a tot Catalunya es van fer, l’any 2008, un total de 393.960 d’actuacions d’aquest tipus (relatives a naixements, matrimonis, defuncions, estat civil i d’altres): 214.566 a Barcelona, 62.270 a Girona, 32.024 a Lleida, 39.529 a Tarragona i 15.572 a les Terres de l’Ebre.

 

Pel que fa a l’àmbit civil, a tot Catalunya es van dur a terme 186.366 actuacions (exhorts, judicis verbals i actes de conciliació): 111.834 a Barcelona, 29.205 a Girona, 15.286 a Lleida, 22.542 a Tarragona i 7.499 a les Terres de l’Ebre. Pel que fa a les actuacions pròpies de l’àmbit penal (exhorts, actes de conciliació, judicis de faltes, diligències prèvies, aixecament de cadàvers i d’altres), se’n van fer un total de 175.091, de les quals 98.729 corresponen a la demarcació de Barcelona; 30.161, a la de Girona; 14.409, a la de Lleida; 23.745, a la de Tarragona, i 8.047 a la de les Terres de l’Ebre.