Cerca a la GUIA D'ENTITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE
Les associacions juvenils d'educació en el lleure ofereixen una proposta educativa activa, participativa i compromesa per al creixement personal d'infants i joves. En la base de dades pots consultar els agrupaments escoltes i centres d'esplai de tot Catalunya. N'hi ha una gran diversitat i la majoria estan federats o pertanyen a grans associacions o moviments. També hi trobaràs les associacions educatives del Consell Nacional de la Joventut amb una petita presentació de les grans federacions.
Educar i lleure, dues paraules clau. En grup, en el joc, des de la convivència, cantant, tocant la guitarra, aprenent amb els amics i dels amics, dels caps i dels monitors; al cau, a les excursions, als cims o als campaments; allunyats de l’entorn habitual, de l’escola i de la família; durant el temps lliure, els dissabtes i les vacances.
Gerard, monitor:
"Als nens no els inculquem idees, els ensenyem que allà fora, al món real on es trobaran d’aquí a uns anys, hi ha altres opcions, i que, tot i que els diners són importants, no ho són tot. Els ensenyem a valorar les persones i a ser tolerants".
Maria, noia:
"Fa uns anys el meu agrupament va celebrar el 50è aniversari i vam gravar un CD amb cançons fetes per nosaltres mateixos!!! A cada campament escrivíem un himne propi, amb detalls de cada nen i monitor, i recordar-los et fa posar nostàlgic i, alhora, petar de riure"
Rosa, noia:
"Al Puigmal, quan tenia onze o dotze anys ens va caure pedra, aigua i boira un 25 de juliol. Al·lucinant l’olla gegant de xocolata calenta que ens van preparar els intendents. Una companyonia que no he trobat en la meva vida, impossible d’oblidar. La muntanya és una gran mestra de valors com la constància, l’esforç, no rendir-se i lluitar per aconseguir el que es vol!!!"
Ariadna, noia: "La foscor, les lots, els sorolls de passes i corredisses enmig del silenci. Què serien els campaments sense els jocs de nit? Els millors eren el pi, el caçador, el xiulet, la fuga d’Alcatraz, les cabanes, el cluedo, la sardina, el macarró, la caça de l’ós, la bandera, la frontera… I s’hi podia jugar a qualsevol lloc!"
Gerard, nen:
"Ens preparen “túnels del terror” i ens expliquen històries de por, però, per sort, la majoria de vegades les disfresses són patètiques i acabem fent-nos un tip de riure"
Quim, cap:
"A les reunions els pares fan una mena de preguntes que a vegades se t’escapa el riure. Estan menys preparats ells que els seus fills per estar uns dies sense veure’s"
