L'estudi va ser dut a terme per la Universitat de Reading (Regne Unit) i va realitzat per encàrrec de la Soil Association, organització per a la promoció de l'agricultura ecològica i principal certificadora del país. L'estudi, que pretenia investigar el possible impacte d'una conversió completa a l'agricultura ecològica en el subministrament intern d'aliments, conclou que l'esmentada conversió podria propiciar una millora en la dieta, fent-la més saludable.

L'informe conclou: "el descens de la producció podria no ser tan acusat, i l'augment de la mà d'obra al sector agrícola seria superior a qui s'ha vingut tenint en compte".

Segons afirma Peter Melchett, director d'estratègia de la Soil Association: "si volem continuar menjant enormes quantitats de pollastre, porc i productes lactis barats, així com altres aliments que es produeixen en massa, l'agricultura ecològica certament no estarà a l'alçada. Però aquesta dieta tindrà unes conseqüències tremendes per a la salut de la humanitat i ens portarà enormes costos humans, econòmics i mediambientals".

Entre altres conclusions, els investigadors de la Universitat de Reading, Philip Jones i Richard Crane, afirmen que la producció de pollastre, ous i carn de porc es limitaria a aproximadament un quart dels nivells actuals, a causa de l'abolició dels sistemes de producció intensiva en l'agricultura ecològica.

Això alliberaria més gra per al consum humà, encara que les collites de blat i ordi disminuirien en un 30%. Seria necessari restablir l'antic sistema de ramaderia i reobrir les antigues granges que s'han perdut a tot el país perquè la producció de lactis no disminuís en un 30-40%-40. A causa que les granges ecològiques compten amb més bestiar que les convencionals, Jones i Crane prediuen que una agricultura totalment ecològica augmentaria la producció de carn bovina i bovina en un 68 i 55% respectivament.

Altres beneficis serien la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i de la contaminació de l'aigua, una disminució de l'ús intensiu d'energia i fertilitzants, més naturalesa i un augment massiu de l'ocupació rural, amb la creació d'un 73% més de llocs de treball en el camp.

Melchett afirma tanmateix que l'agricultura ecològica no compta amb totes les respostes al canvi climàtic i a les malalties derivades de la nostra dieta, i afirma que encara queda moltA feina per fer per millorar els sistemes agrícoles. "L'informe mostra l'impacte positiu que l'agricultura ecològica podria tenir. Aquesta nova llum que es dóna sobre el tema hauria d'ajudar els polítics a desenvolupar o a corregir les polítiques de suport a l'agricultura ecològica d'avui en dia".

L'informe, que pretén ser una "previsió amb fonament", es basa en dades reals preses de 176 granges a tot el territori d'Anglaterra i Gal·les, classificades com a ecològiques en funció de si la seva superfície de cultiu compta amb un mínim de 70% de cultiu ecològic o en conversió.

També a Espanya, diversos experts en política i mediambient reflexionen sobre si l'agricultura ecològica pot arribar ser una alternativa a altres models de producció i oferir una solució al problema de la gana, que afecta pràcticament mil milions de persones al món.

Alguns experts com a la Ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, asseguren que no és només l'agricultura la que ha de fer-se ecològica, si no també la humanitat. "Aquesta ha de buscar en l'ecologia i en la ciència de les interrelacions entre poblacions, les solucions per a una economia desbocada", afegeix.

Segons les dades aportades per José A. Hernández, del Departament de Campanyes i Estudis d'Intermón Oxfam, el 95% dels agricultors viu en països en desenvolupament i tres de cada quatre persones pobres viuen en el camp. Per aquesta raó, la doctora en biologia Juana Labrador, assegura que en l'actualitat "només és sostenible un model de desenvolupament agrari orientat a millorar els mitjans de vida dels petits productors".

La Degana del Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms del Centre i Canàries, María Cruz Díaz Álvarez, ressalta com a aspecte positiu de l'agricultura ecològica que "ha plantejat la utilització i la recuperació de bones pràctiques agrícoles amb una valoració encertada de les mateixes" si bé aclareix que "en algunes casos aquestes bones pràctiques són locals i no generalitzables per a tots els territoris".

Per al catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Ramon Llull en ESADE, Luis de Sebastián, resoldre el problema de la gana requereix que la producció sigui econòmica i estigui a l'abast de totes les butxaques. Recorda que "la gana no és un problema de producció d'aliments, sinó de distribució" i afegeix que no n'hi ha prou que una producció sigui natural i ecològica. També ha de ser accessible als pobres".

Per la seva part, Jorge Riechmann, Professor titular de Filosofia moral de la Universitat de Barcelona, considera que "és perfectament viable alimentar la població humana present i futura mitjançant una agricultura practicada amb criteris agroecològics".

Altres experts, com Francisco García Olmedo, Catedràtic de Bioquímica i Biologia molecular en la Politècnica de Madrid, són més escèptics. Afirma que "difícilment no es podrà alimentar una població humana creixent tornant a un sistema de producció que ret entre un 20 i un 50% menys que el convencional".

Sumari del projecto (anglès)

Font: Infoagro.com