Accés al contingut Accés al menú de la secció
Impacte gràfic de medi natural

Cranc de riu autòcton

Cranc de riu autòcton
Autor: Richard Martín Vidal.

 Austropotamobius pallipes



 

Taxonomia

Phylum Arthropoda
Subphylum Crustacea
Classe Malacostraca
Ordre  Decapoda
Família Astacidae
 

Grau de protecció legal

Unió Europea

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva d'hàbitats), l'inclou en l'annex II com a espècie d'interès comunitari per a la preservació de la qual s'han de designar zones especials de conservació, i en l'annex V com a espècie animal d'interès comunitari la recollida a la natura i l'explotació de la qual poden ser objecte de mesures de gestió.

Estat espanyol

Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, l'inclou en l'annex II sobre espècies animals i vegetals d'interès comunitari per a la conservació de les quals s'han de designar zones especials de conservació; i també en l'annex VI com a espècie animal d'interès comunitari la recollida a la natura i l'explotació de la qual poden ser objecte de mesures de gestió. El nou catàleg estatal (pendent d'aprovació) continuarà considerant-la com a vulnerable.

El catàleg estatal vigent considera l'espècie com a vulnerable (corre el risc de passar a la categoria en perill d'extinció o, per la seva raresa, s'enfronta a un risc de desaparició de la natura). 

Catalunya

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals: espècie protegida de la fauna salvatge autòctona.

El Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (pendent d'aprovació) considera l'espècie en perill d'extinció (la seva supervivència a curt termini és poc probable).
 

Hàbitat

Rierols d'aigües clares, oxigenades i de poca profunditat.
 

Distribució

De distribució àmplia a Catalunya, però molt localitzada. Sobretot en rieres petites i torrents no alterats.
 

Demografia i efectius poblacionals

Als llocs on és present, l'espècie pot arribar a ser abundant.
 

Factors d'amenaça

Aquests darrers anys les poblacions de cranc de riu autòcton s'han vist reduïdes i fins i tot han arribat a desaparèixer a gran part de la península. Per aquest motiu, aquesta espècie s'esmenta en el Llibre vermell de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) com a espècie rara i vulnerable, i està inclosa com a espècie protegida en l'annex III del Conveni de Berna. Les causes d'aquesta situació són, entre d'altres: la forta expansió del cranc roig americà (Procambarus clarkii), la captura d'exemplars per part de pescadors furtius, la contaminació de les aigües, la destrucció de l'hàbitat i els forts períodes de sequera. El cranc roig americà és una espècie portadora de la malaltia infecciosa anomenada afanomicosi.
 

Mesures de conservació

  • Preservar-ne l'hàbitat.
  • Controlar les espècies invasores.
 

Treballs de gestió

Els estudis del Departament sobre aquesta espècie s'inicien a finals de l'any 2002. L'interès en la redacció d'un pla de recuperació per a aquesta espècie va portar a estudiar-la i a actualitzar-ne la informació. Aquesta espècie ha patit una regressió molt important en els darrers anys.

Catalunya forma part d'una estratègia nacional per a la conservació d'aquesta espècie, que culmina amb el Craynet, una xarxa d'àmbit europeu en què se centralitzen dades de tot Europa pel que fa als crancs autòctons i al·lòctons, i en què també es decideixen estratègies globals de gestió i conservació de les diferents espècies amenaçades.

Les principals accions dutes a terme s'engloben dins del treballs previs a la elaboració del pla de recuperació:

  1. Cens i seguiment de les poblacions de cranc de riu autòcton a Catalunya.
  2. Control d'espècies de cranc invasores en zones de contacte amb el cranc autòcton.
  3. Cria en captivitat.
  4. Estudi genètic.
  5. Altres actuacions.


  1. Cens i seguiment de les poblacions de cranc de riu autòcton a Catalunya
    Actuació de marcatge-recaptura del cranc de riu autòcton. Per tenir càlculs de les abundàncies de la població i dels moviments del cranc de riu autòcton es van realitzar, com a prova pilot, mostrejos de marcatge i recaptura, en un tram del riu Canaleta al paratge de Salt de Sotorres. S'han marcat exemplars durant quatre nits consecutives en quatre poblacions, una per comarca (Terra Alta, Baix Camp, Alt Camp i Priorat). Les poblacions es van mantenir estables o van augmentar des del 2007 fins al 2009, excepte a les poblacions de Salt de Sotorres (riu Canaletes) i Molí de l'Esquirola (Siurana).

    El tipus de cens que s'utilitza és el cens nocturn, del qual s'ha establert una fitxa estàndard per a totes les poblacions de Catalunya. Podem constatar la desaparició de la població del Molí de l'Esquirola, a la comarca del Priorat. Mitjançant trampes amb nanses s'han gestionat 23 punts dintre de les diferents poblacions, incloent-hi la localitzada recentment a la comarca de l'Anoia.

  2. Control d'espècies invasores en zones de contacte amb el cranc autòcton
    Les finalitats d'aquests censos de control són per mantenir i, si es pot, eliminar les poblacions de les dues espècies al·lòctones de cranc presents actualment a Catalunya: el cranc roig americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus).

    Per optimitzar recursos, aquests controls es realitzen a les zones de contacte amb el cranc de riu autòcton, principalment el riu Algars (Horta de Sant Joan, Terra Alta) i la riera de Merlès. Pel que fa referència al riu Algars, hi ha dues àrees de control: una situada al paratge anomenat Pont de Lledó i l'altra, al Molí de Lledó. Paral·lelament s'han realitzat treballs de col·laboració amb el Parc Natural de la Serra de Montsant i l'Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa per controlar poblacions de cranc roig americà de les comarques del Priorat i la Garrotxa. També s'han dut a terme controls al riu Orlina (Espolla, l'Alt Empordà).

    L'any 2005 el cranc de senyal només era present a la conca del riu Segre, concretament a l'embassament d'Oliana. Durant el 2006 es va tenir coneixement de dues noves poblacions a Catalunya d'aquesta espècie: una a la Ribera Salada i una altra a la Riera de Merlès, ambdues a la Conca del Llobregat.

  3. Cria en captivitat
    El programa de conservació del cranc de riu autòcton es va iniciar al novembre del 2003 arran d'un salvament efectuat al canal de Gavet. La reproducció en captivitat del cranc de riu autòcton és una de les actuacions prèvies del Pla de recuperació de l'espècie a Catalunya i té com a objectiu principal el manteniment d'un estoc de crancs durant actuacions d'emergència (sequeres, buidament de canals, etc.).

    Els principals centres de cria són el Centre de Fauna de Pont de Suert i el Centre Reproductor de Cranc de Riu Autòcton d'Olot. Així mateix, també se'n cria al centre que l'associació Adeffa té a Merlès (per a la reintroducció exclusiva a la riera de Merlès). Cal considerar també el reservori de cranc procedent del centre de cria de Pont de Suert a unes instal·lacions adaptades per a la cria al Parc Natural de la Serra de Montsant (amb l'objectiu de realitzar reintroduccions al medi natural d'aquest espai protegit). D'altra banda, a la finca de Mas Roger es disposa d'una basa més gran on es podran col·locar en condicions seminaturals els crancs nascuts a la bassa de cria per aconseguir augmentar-ne el nombre d'exemplars, que es podran intercanviar en un futur amb els crancs del Centre de Fauna de Pont de Suert. La cria en captivitat a tots aquests centres es duu a terme en el marc del Pla de Recuperació de l'espècie, coordinat per la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Per a ampliar la informació, podeu consultar les corresponents notes de premsa:

Per a més detalls, podeu consultar la informació disponible a l'apartat sobre la cria en captivitat del cranc de riu autòcton al CFS de Pont de Suert.

  1. Estudi genètic
    A les IV Jornades sobre el cranc autòcton (Granada, febrer del 2008) es van tractar aspectes diversos com l'ecologia i la conservació de l'espècie (genètica, cria, eradicació d'espècies al·lòctones, estratègies...), i es van discutir principalment els resultats de l'estudi genètic en l'àmbit estatal.

    L'estudi genètic encarregat pel Departament a la Universitat de Barcelona demostra que els crancs de riu autòcton presenten un elevat nivell de variabilitat genètica. S'han trobat 7 haplotips diferents.
Estudi genètic

Així mateix, aquest estudi ha demostrat que els crancs de riu autòcton de Catalunya són únics a nivell de tot l'Estat. Els resultats també ens indiquen que és molt important tenir en compte la genètica del cranc a les diferents conques, de cara a la gestió d'aquesta espècie pel que fa a les translocacions i repoblacions.

  1. Altres actuacions
    Translocació de cranc de riu autòcton al Parc Natural dels Ports

    El 17 d'octubre del 2006 es va fer una translocació de cranc de riu autòcton al Parc Natural dels Ports, que van dur a terme membres de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat. Es van capturar un total de 26 exemplars de cranc de riu autòcton (11 mascles i 15 femelles) de la part alta del Torrent d'en Piqué (Terra Alta). Un cop capturats els exemplars, es van traslladar immediatament a la zona de translocació, al riu Estrets.

    Aquesta és la primera translocació de cranc de riu autòcton que es fa a Catalunya dins el projecte del pla de recuperació de l'espècie, en fase de projecte.

 

Gestió als Parcs de Catalunya
Actualment es fa gestió d'aquesta espècie al Parc Natural de la Serra de Montsant, al Parc Natural dels Ports, al Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També es treballa al Parc Natural del Montseny i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Vegeu-ne diversos treballs i memòries als webs corresponents.


 

Més informació


 

Fonts documentals de la fitxa

Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals, Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Generalitat de Catalunya.

“El cranc de riu a Montsant”, 2006. Document del Parc Natural de la Serra de Montsant.

 
Data d'actualització: 24.10.2012