La raça xisqueta prové de l'Ovis aries ibericus, formant part de les races del tronc ibèric, amb l'Ojalada i la Montesina, entre d'altres. És una varietat ovina molt antiga, que ha evolucionat poc, i que es manté en un alt grau de puresa, ja que ha estat força aïllada geogràficament (la zona de la vall Fosca i la vall de Manyanet, al Pallars Jussà, es consideren com a bressol de l'origen de la raça) gràcies a la seva capacitat per subsistir en condicions ambientals extremes, amb escassos recursos vegetals, no assequibles per a altres varietats ovines.

L'ovella xisqueta és autòctona de Catalunya i es distribueix principalment a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça, al Pirineu i Prepirineu, però també hi ha alguns ramats al sud de Lleida i a la província d'Osca.

Es tracta d'una raça rústica, d'aspecte resistent i molt activa, amb bona aptitud reproductiva.

El perfil nasal és convex, més pronunciat en els mascles, brevilini i eumètric o elipomètric. Esquelet fort i aspecte robust.

El cap és petit, proporcionat amb el cos. Les orelles són de mida mitjana-petita, horitzontals i lleugerament enlairades. Els ulls són vius, amb iris intensament foscos. Té els llavis grossos i el nas pigmentat. Generalment no presenten banyes, si bé de vegades els mascles les tenen en espiral oberta.

El coll és curt i fort, sense barbelleres ni mamil·les. La pell està molt adherida al coll.

El cos és ample, robust i curt, amb costelles arquejades. La cua és relativament curta, arribant com a mínim a mig metatars. Les extremitats estan ben aplomades, curtes, fortes i musculades, amb peülles molt fortes, petites i resistents.

La pell és gruixuda i sense plecs, amb pel suau, fi i brillant. Les mucoses estan pigmentades.

La capa és de color blanc, amb pigmentació centrífuga negre, a vegades residual. Presenten coloració negre a l'orella (de vegades només a la punta), òrbita ocular, part distal de les extremitats i zona genital.

El velló és blanc uniforme, s'estén per coll i tronc, deixant descoberts el cap, el ventre i part distal de les extremitats. La llana és entrefina. Es manté difícilment la integritat del velló a causa de les condicions del medi de pastura. El pes viu de l'animal adult serà de 30-35 kg per a les femelles i 40-45 kg per als mascles.

L'ovella xisqueta pot ser coberta al llarg de tot l'any, sent els seus períodes de màxima activitat la tardor i la primavera. La mitjana de prolificitat està compresa entre un 1,1 al 1,3%, per tant no es donen gaires parts dobles. Una característica destacable és el gran instint matern de la raça, ja que les femelles no abandonen ni rebutgen els seus corders com fan altres races.

L'any 1995 la raça xisqueta va ser catalogada com a raça en perill d'extinció, creant-se al 1996 l'agrupació dels seus criadors, l'Associació Nacional de Criadors d'Ovella Xisqueta.

El nombre d'animals que es poden considerar inclosos en aquest conjunt racial en els dos Pallars i l'Alta Ribagorça es comptabilitza al voltant de 45.000 entre femelles i mascles, si bé podríem estimar que els efectius que són realment de raça pura es situen en un rang entre 15.000 i 20.000 animals.

La majoria d'explotacions són familiars, essent l'edat mitjana del ramader de 51 anys, i hi ha molt poques explotacions que tinguin continuïtat, cosa que fa pensar en les dificultats de la conservació de la raça, si bé el cens s'està mantenint estable els darrers anys. Per altra banda, s'ha pogut comprovar que la introducció d'altres races a la zona no ha donat bons resultats, ja que no s'han pogut adaptar al medi advers com ho ha fet des de antic l'ovella xisqueta.

• Associació Nacional de Criadors d'Oví de Raça Xisqueta
  Edifici del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
  Av. Victoriano Muñoz, 48.
  25520 El Pont de Suert.