Accés al contingut Accés al menú de la secció
Impacte gràfic de l'apartat web 'Agents rurals'
Inici  >  Àmbits d'actuació  >  Medi natural  >  Agents rurals  >  Cos d'Agents Rurals  >  Accés al Cos d'Agents Rurals  >  Guia orientativa del temari específic

Guia orientativa del temari específic pel Cos d'Agents Rurals

Guia orientativa de la part específica del temari de les proves selectives per a l'accés al Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya

Part general del temari

Tema 1. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i principis. Drets i deures fonamentals. El Tribunal Constitucional.
Tema 2. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: estructura, contingut essencial i principis fonamentals. Contingut del títol preliminar. Tipologia de les competències de la Generalitat de Catalunya: exclusives, concurrents i executives.
Tema 3. Institucions de la Generalitat de Catalunya. El Parlament. El President. El Govern. El Síndic de Greuges. La Sindicatura de Comptes. El Consell Consultiu.
Tema 4. L'organització administrativa de la Generalitat de Catalunya. Els departaments de la Generalitat. Els organismes autònoms. Les empreses públiques.
Tema 5. Configuració de la Unió Europea. Fonts del dret comunitari. Els tractats. Els reglaments. Les directives. Els fonaments de la Comunitat Europea. Les llibertats bàsiques comunitàries.
Tema 6. L'Administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. L'acte administratiu: concepte. El procediment administratiu: concepte i principis generals.
Tema 7. La revisió dels actes en via administrativa. Els recursos administratius: concepte i classes. El recurs contenciós administratiu.
Tema 8. La responsabilitat de les administracions públiques. Responsabilitat patrimonial. Les responsabilitats de les autoritats i del personal al servei de les administracions públiques.
Tema 9. El personal al servei de les administracions públiques. La funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya: regulació.
Tema 10. Drets i deures dels funcionaris públics. Situacions administratives. Incompatibilitats. Règim disciplinari. Els sistemes de retribució dels empleats públics. La Seguretat Social del personal al servei de les administracions públiques: règim general.

Part específica del temari - Esquema orientatiu

Tema 11. MEDI AMBIENT I HABITATGE - COMPETÈNCIES

La protecció constitucional del medi ambient. Distribució constitucional i estatutària de competències. El Departament de Medi Ambient i Habitatge: competències i estructura. Les empreses públiques adscrites al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Normativa estatal

Constitució espanyola: articles 45,148 i 149.

Normativa catalana

Estatut d'Autonomia de Catalunya: art. 27, 46, 116, 117, 119, 144 i 149.
Llei 4/1991, de 22 de març, de creació del Departament de Medi Ambient.
Decret 67/1991, de 8 d'abril, pel qual s'assignen competències i funcions al Departament de Medi Ambient.
Decret 414/2000, de 27 de desembre, d'adscripció del cos d'Agents Rurals al Departament de Medi Ambient i d'assignació de funcions en matèria de prevenció d'incendis forestals
Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (només art. 1).
Decret 68/2004, de 20 de gener, d'estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (només art. 75).
Decret 184/2005, de 30 d'agost, de creació de la Subdirecció General dels Agents Rurals en la Direcció General del Medi Natural.
Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Tema 12. COS D'AGENTS RURALS

El cos d'Agents Rurals: funcions, estructura i organització. Els seus drets, deures i règim disciplinari. Normativa reguladora.

Normativa catalana

Estatut d'Autonomia de Catalunya: art. 144.6
Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya (només la Disposició addicional 6ª).
Llei 17/2003, de 4 de juliol, del cos d'Agents Rurals.
Resolució TRI/4222/2006, de 27 de novembre, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l'Acord de la Mesa sectorial de negociació del personal d'administració i tècnic sobre les condicions de treball del cos d'agents rurals de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (codi de conveni núm. 7901590).
Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals.

 

Tema 13. PROCEDIMENT SANCIONADOR - PENAL

El procediment administratiu sancionador: principis, incoació, tramitació i resolució. Delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, relatius a la protecció de la flora i fauna, i d'incendis forestals.

Normativa estatal

Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (modificada per la Llei 4/1999).
Reial decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el reglament del procediment per a l'exercici de la potestat sancionadora.
Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre del Codi penal (modificada per la Llei orgànica 15/2003): només Títol XVI i Capítol II del Títol XVII

Normativa catalana

Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.

 

Tema 14. NORMATIVA FORESTAL

Normativa forestal estatal i autonòmica. Forests públiques i forests privades. Els plans tècnics de gestió de forestal.

Normativa estatal

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests (modificada per la Llei 10/2006)

Normativa catalana

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal.
Decret legislatiu 10/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
Ordre MAB/394/2003, de 18 de setembre, per la qual es regula el contingut, l'aprovació, la revisió i el seguiment dels plans tècnics de gestió i millora forestal i dels plans simples de gestió forestal (modificada per l'Ordre MAH/126/2007).
 

Tema 15. APROFITAMENTS, TÒFONES, PINS, SURO.

Aprofitaments forestals. Normativa catalana respecte al sector tofoner, la recollida i comercialització de la pinya del pi pinyer, l'obtenció del suro i del pelagrí i els aprofitaments forestals per a ús domèstic. Regulació del verd nadalenc, del comerç d'arbres de Nadal i dels desarrelament d'arbres i arbustos. L'activitat apícola a Catalunya: normativa catalana sobre aquest sector.

Normativa catalana

Decret 221/1983, de 9 de juny de 1983, sobre la regulació de l'activitat apícola.
Ordre de 6 de febrer de 1985, per la qual es regula l'activitat apícola.
Ordre de 30 d'octubre de 1985, per la qual es regula la venda del verd nadalenc.
Ordre de 28 d'octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 842, pàg. 1984, de 22.5.1987).
Decret 377/1986, de 18 de desembre, per la qual es modifica la normativa sobre l'activitat apícola establerta als decrets 221/1983 i 78/1986.
Ordre de 19 de febrer de 1987, per la qual s'estableix un pla de lluita contra la varroasi de les abelles.
Ordre d'11 de maig de 1988, sobre la regulació de l'obtenció del suro i del pelagrí i de la millora de les suredes.
Ordre de 2 de juliol de 1990, per la qual es regulen la presentació i les modalitats de comercialització dels arbres de Nadal.
Ordre de 15 de juliol de 1991, de regulació del sector tofoner.
Ordre de 16 de juliol de 1991, per la qual es regulen els aprofitaments forestals per a ús domèstic.
Ordre de 18 de juliol de 1991, per la qual s'ordena el sector de la recollida i comercialització de pinya del pi pinyer (Pinus pinea).
Ordre de 20 de juliol de 1994, per la qual s'estableixen normes per a l'autorització de l'extracció d'arbres morts per incendis forestals.
Ordre de 9 d'agost de 1994, per la qual es modifica l'Ordre de 15 de juliol de 1991, de regulació del sector tofoner.
Ordre de 5 de juliol de 1995, de modificació de l'Ordre de 18 de juliol de 1991, per la qual s'ordena el sector de la recollida i comercialització de la pinya del pi pinyer (Pinus pinea).
Decret 175/1996, de 4 de juny, pel qual es regula el desarrelament d'arbres i d'arbustos.
Decret 110/2003, de 15 d'abril, per la qual es declara espècie d'interès comercial l'abella de mel a Catalunya.
Ordre MAH/328/2005, de 13 de juliol, per la qual es modifica l'Ordre de 15 de juliol de 1991, de regulació del sector tofoner.
 

Tema 16. FLORA PROTEGIDA

Preservació de flora protegida. Espècies protegides: normativa catalana. Arbres d'interès local, comarcal i monumentals.

Normativa catalana

Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de les plantes de la flora silvestre amenaçada a Catalunya.
Ordre de 28 d'octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 842, pàg. 1984, de 22.5.1987).
Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals.
Decret 47/1988, d'11 de febrer, sobre declaració d'arbres d'interès comarcal i local.
Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local.
Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
Decret 172/2008, de 26 d'agost de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

 

Tema 17. INCENDIS FORESTALS

Mesures de prevenció d'incendis forestals. Normativa catalana sobre aquesta matèria. El Pla d'emergències per a incendis forestals a Catalunya: estructura i organització. Els grups d'actuació.

Normativa catalana

Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiment de plans de prevenció d'incendis en els espais naturals de protecció especial. Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.
Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis (només l'article 5).
Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.
Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres.
Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
PLA INFOCAT: estructura i organització. Els grups d'actuació.

 

Tema 18. VOLUNTARIS FORESTALS- ADF

Els voluntaris forestals del medi natural i la seva normativa. Les agrupacions de defensa forestal: constitució i regulació.

Normativa catalana

Ordre de 6 d'octubre de 1986, sobre regulació de les agrupacions de defensa forestal.
Ordre de 10 de juny de 1988, per la qual s'aprova el Reglament de les unitats de voluntaris forestals de Catalunya.

 

Tema 19. ESPAIS NATURALS

Els espais naturals protegits. Normativa estatal i autonòmica sobre els espais naturals. Espais naturals de protecció especial: figures existents. El PEIN: normativa de declaració. Activitats fotogràfiques, científiques i esportives.

Normativa estatal

Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i Biodiversitat.
Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres.
Reial decret 1421/2006, d'1 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i la flora i la fauna silvestres.
Normativa catalana

Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals.
Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar a les espècies de fauna salvatge.
Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1798, pàg. 6264, de 17.9.1993).
Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s'adequa la Llei 12/1985, de 13 de juny d'espais naturals.
Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.
Decret 278/2007, de 18 de desembre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. DOGC núm.5033, 20.12.2007

 

Tema 20. ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI

Regulació sobre l'accés motoritzat al medi natural.

Normativa catalana

Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural. (modificada per la Llei 12/2006).
Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural.

Jurisprudència

Sentència 554/2003, d'11 de juny de 2003, dictada per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

 

Tema 21. EXTRACTIVES - IMPACTE AMBIENTAL - INTERVENCIÓ INTEGRAL DE L'ADMINISTRACIÓ AMBIENTAL

Normativa catalana reguladora de les activitats extractives i del procediment d'avaluació d'impacte ambiental. La llei d'intervenció integral de l'administració ambiental.

Normativa catalana

Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives.
Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives.
Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.
Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives.
Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
 

Tema 22. RESIDUS

La Llei de residus de Catalunya.

Normativa catalana

Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.
Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.
Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

 

Tema 23. AIGÜES

Legislació bàsica en matèria d'aigües.

Normativa estatal

Reial Decret 849/1986, de 11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (només el Títol primer).

Normativa catalana

Decret Legislatiu 3/2003 (només el Títol preliminar i el Capítol I del Títol I)

 

Tema 24. ACTIVITAT PISCÍCOLA

L'activitat piscícola a Catalunya. Normativa sobre aquest sector. Regulació sobre la pesca esportiva a les aigües continentals a Catalunya. Zones de pesca: definició i distribució a Catalunya. Senyalització de les aigües continentals. Espècies piscícoles.

Normativa estatal

Llei de 20 de febrer de 1942, per la qual es regula el foment i la conservació de la pesca fluvial.
Decret de 6 d'abril de 1943, pel qual s'aprova el reglament per a l'execució de la Llei de pesca fluvial de 20 de febrer de 1942.
Normativa catalana

Decret 100/2000, de 6 de març, pel qual s'unifiquen les llicències de pesca recreativa.
Ordre MAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s'estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003.
Resolució MAH/1481/2004, de 8 de juny, relativa a la senyalització de les aigües continentals de Catalunya sotmeses a l'exercici de la pesca recreativa.
Resolució MAH/698/2008, de 5 de març, per la qual es fixen les espècies pescables, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l'activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2008.

 

Tema 25. ACTIVITAT CINEGÈTICA

L'activitat cinegètica a Catalunya. Normativa sobre aquest sector. Àrees de caça: definició i distribució a Catalunya. Reserves nacionals de caça, zones de caça controlada, àrees privades i locals de caça, zones de seguretat i refugis de fauna salvatge. Senyalització de les àrees de caça. Espècies cinegètiques.

Normativa estatal

Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça.
Decret 506/1971, de 25 de març, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei de caça.
Reial decret 63/1994, de 21 de gener, pel qual s'aprova el Reglament de l'assegurança de responsabilitat civil del caçador, de subscripció obligatòria.
Normativa catalana

Resolució 25 gener 1983, de normes para la senyalització de los terrenys sotmesos a règim especial de caça i pesca continental.
Resolució de 28 novembre 1983, de normes para la senyalització de los terrenys sotmesos a règim especial de caça i pesca continental.
Resolució de 31 de gener de 1986, per la qual es complementen les Resolucions de 25 de gener i de 28 de novembre de 1983, sobre normes per a la senyalització dels terrenys sotmesos a règim especial de caça, pesca continental, terrenys amb tòfones, camins ramaders i espais naturals. Ordre de 17 de juny de 1999, per la qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya.
Resolució MAB/2308/2003, de 22 de juliol, per la qual s'aproven les directrius i les instruccions tècniques en matèria de caça.
Resolució MAH/2246/2008, de 9 de juliol, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2008-2009 en tot el territori de Catalunya.
 

Tema 26. REGLAMENT D'ARMES

El Reglament d'armes: tipus d'armes i llicències. Tinença i ús d'armes. Guies de tinença.

Normativa estatal

Reial decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s'aprova el Reglament d'armes (només Capítol preliminar, Capítol IV Secció 1a i Capítol V)

 

Tema 27. PROTECCIÓ DELS ANIMALS

Fauna protegida. Regulació sobre la protecció dels animals a Catalunya. Establiments de venda d'animals i nuclis zoològics. Regulació de la fauna exòtica i autòctona. Centres de recuperació de fauna.

Normativa catalana

Ordre de 28 de novembre de 1988, de creació del Registre de nuclis zoològics de Catalunya.
Ordre de 16 de juliol de 1990, per la qual es regulen el Registre de tallers de taxidermistes i altres qüestions relatives a la taxidèrmia.
Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.
Decret 243/1994, de 13 de setembre, pel qual s'estableixen els requisits que han de complir els centres de recollida d'animals de companyia abandonats.
Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el Registre general d'animals de companyia.
Decret 6/1999, de 26 de gener, pel qual s'estableixen les condicions de manteniment dels animals de companyia.
Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos.
Ordre de 21 de juliol de 1999, per la qual es regula la captura en viu, la tinença i l'exhibició pública d'ocells fringíl·lids per a activitats tradicionals.
Decret 170/2002, d'11 de juny, sobre mesures en matèria de gossos considerats potencialment perillosos.
Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
 

Tema 28. GEOGRAFIA

Geografia física de Catalunya. Característiques dels principals ecosistemes de Catalunya. Divisió comarcal de Catalunya.

Normativa catalana

Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya (DOGC núm. 826, de 8 d'abril ; correcció d'errades al DOGC núm. 827, de 10 d'abril ; al DOGC núm. 830, de 22 d'abril , i al DOGC núm. 856, de 26 de juny ), modificada per la Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17 de gener ); pel Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol (DOGC núm. 1928, d'1 d'agost ), i per la Llei 8/2003, de 5 de maig (DOGC núm. 3878, de 7 de maig ).
Llei 22/1987, de 16 de desembre, per la qual s'estableixen la divisió i l'organització comarcals de Catalunya i sobre l'elecció dels consells comarcals (DOGC núm. 929, de 18 de desembre ).
Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça (DOGC núm. 992, de 16 de maig ).
Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17 de gener ).


Guia. Geografia física

Les grans unitats de relleu són els Pirineus-Prepirineus, la depressió Central o de l'Ebre, i el sistema Mediterrani català, a més de les planes litorals i de la serralada Transversal.
La gran serralada Pirinenca que, orientada d'oest a est, s'estén des de l'Atlàntic fins al Mediterrani i separa la península Ibèrica de la resta d'Europa, té els vessants sudorientals dins de territori català, en una llarga franja d'uns 230 quilòmetres des de la Val d'Aran fins al mar. Els Pirineus axials, amb predomini de granits i llicorelles (pisarra parda descomposta), presenten relleus abruptes i de gran altitut -pica d'Estats (3.143 m), Comaloformo (3.033 m), Puigmal (2.913 m)- amb sectors deprimits com la Cerdanya, amb un paisatge subalpí i alpí de gran diversitat i bellesa marcat pels circs glaciars amb llacs i estancs, cursos d'aigua que han excavat valls profundes, boscos de pins, avets, bedolls i prats. Els Prepirineus, amb predomini de materials calcaris, presenten també plecs abruptes, com el Montsec i el Pedraforca. Entre els espais protegits destaquen el Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa o el Parc Natural de Cap de Creus.
El sistema Mediterrani català està format per tres unitats paral·leles a la costa, la serralada Litoral (des del massís de Garraf al de Begur), la serralada Prelitoral (des de les Guilleries a Els Ports, amb massissos de la importància del Montseny, de Montserrat o del Montsant) i la depressió Prelitoral, que les separa, i que és on es troben les regions més poblades: el Gironès, la Selva, el Vallès, el Penedès i el Camp de Tarragona. A aquesta zona hi ha els parcs naturals del Garraf, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Montnegre-Corredor.
La depressió Central, extrem oriental de la depressió de l'Ebre, està formada per una sèrie de conques d'erosió (la Plana de Vic, el Pla de Bages, la Conca de Barberà), altiplans (la Segarra, el Lluçanès) i planes al·luvials (el Segrià, l'Urgell) ocupades, en gran mesura, per cultius. Altres unitats menors són les planes litorals de l'Empordà i del delta de l'Ebre i la serralada Transversal (Puigsacalm). A la costa trobem els parcs naturals de les maresmes de l'Empordà i del delta de l'Ebre, que són importants refugis d'aus migratòries.
La llarga línia litoral (580 km) presenta una sèrie d'alternances entre costes abruptes, amb riscos escarpats i caletes amagades, o costes arenoses, segons la proximitat dels relleus muntanyosos. La denominació turística d'aquestes zones és, de nord a sud, Costa Brava, Costa del Maresme, Costa del Garraf i Costa Daurada.
Per la seva especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques, i per la seva peculiar orografia, a Catalunya coincideixen, en un espai limitat, un bon nombre d'ambients naturals diferents, representatius de moltes de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica. Aquesta varietat, gens habitual en països de dimensions similars, determina una extraordinària diversitat biològica que s'ha preservat, en formacions i comunitats més o menys riques i extenses, fins als nostres dies.
Un segon aspecte que caracteritza el medi natural al nostre país és la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. L'acció humana ha transformat paisatges, modelant grans extensions, ha modificat contorns, ha dibuixat camins, ha plantat i ha tallat boscos, tot afavorint unes espècies i arraconant-ne d'altres. L'espècie humana té avui una capacitat gairebé il·limitada de construir grans infrastructures, de foradar i travessar muntanyes, d'embassar i desviar rius, de moure i alterar.
El territori és, més que cap altre, un recurs limitat, que ha de permetre les transformacions necessàries per al desenvolupament del país sense perdre tota la seva resta de valors. Per això, cal que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible. Per tal d'assegurar la continuïtat de molts dels paisatges que avui coneixem, cal dedicar atenció i esforços a preservar i fomentar, si cal, la seva riquesa i diversitat, i també reservar una part d'aquest territori per destinar-lo a garantir la viabilitat dels equilibris naturals i la conservació dels recursos vius.

Enllaços
http://www.gencat.net/mediamb/pn/cpein.htm#1.1
Josep Ma Panareda i Vicenç Ma. Rosselló (a cura de): Diccionari de Geografia física. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003; 414 pp.; ISBN 84-393-5974-8
http://www.iec.es/institucio/societats/SCGeografia/Scg9/Scg90/S90901.htm

Bibliografia
  • Folch i Guillen, Ramon.- La vegetació dels països catalans. Ketres Editora; Barcelona, 1981
  • Resum de geografia humana de Catalunya. Capellades: Universitat de Vic/Eumo, 1997. 116 p. Col·lecció Descoberta Geográfica.[ISBN 84-7602-758-3]
  • PANAREDA, J.M. (1996). Resum de Geografia Física de Catalunya. Descoberta Geogràfica, 3. Eumo Editorial. Vic. 183p

 
Data d'actualització: 17.09.2010