Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Perduda la guerra civil l’any 1939, Catalunya va veure marxar cap a l’exili els millors escriptors i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a Mèxic, a l’Argentina o a Xile.

“Literatures de l’exili. Retorn a Catalunya”, comissariada pel crític literari Julià Guillamon i l'artista Francesc Abad, es va poder veure del 21 d’abril al 21 de juny a la sala d’exposicions del Palau Moja de Barcelona. L'exposició ens presenta la vivència d’aquests exiliats en una Europa sacsejada per la Segona Guerra Mundial i reconstrueix la relació amb els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en una experiència que enfronta la literatura catalana amb els grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’«altre» i de la vida a les grans metròpolis contemporànies.

L’exposició va fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la desaparició d’un món, els obligà a prendre decisions i a desenvolupar estratègies de supervivència, i també a obrir-se a nous horitzons, la qual cosa es va traduir en un gran nombre d’iniciatives culturals.

El projecte arrenca de l’exposició que es va veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’any 2005 i recull el material descobert durant les itineràncies per Llatinoamèrica. N’és fruit una nova exposició sobre l’exili dels escriptors catalans i la nova vida que els seus descendents han fet als països d’acollida.

Cicle “Filles de l’exili”

• Gent de Caracas
  Julià Guillamon va conversar amb Marta Vallmitjana, professora d’urbanisme de la Universitat Central de Caracas, filla de l’artista Abel Vallmitjana, exiliat a Veneçuela.
• Carles Fontserè i els catalans de Nova York
  Maria Campillo i Julià Guillamon van conversar amb Terry Broch, filla de la colònia catalana de Nova York, vídua del cartellista republicà Carles Fontserè.
• Una infantesa mexicana
  Maria Campillo i Julià Guillamon van conversar amb Tessa Calders, professora de llengua hebrea a la Universitat de Barcelona, filla de l’escriptor Pere Calders.
• Exili a l’URSS
  Julià Guillamon va conversar amb Dora Fusimaña, Roser Rosés i Helena Vidal: tres testimonis de l’exili català a la Unió Soviètica.

Cinema sobre l’exili

Paral·lelament a l’exposició, com es va fer durant les itineràncies per Llatinoamèrica, es va oferir una mostra de cinema sobre l’exili. En aquesta edició la Filmoteca de Catalunya va programar una setmana dedicada a aquesta temàtica.

• Literatures de l’exili (Joaquim Jordà, 2006)
• Los niños de Rusia (Jaime Camino, 2001).
• Las huellas borradas (Enrique Gabriel, 1999).
• La guerre est finie (Alain Resnais, 1966).
• Balseros (Carles Bosch i Josep Maria Domènec, 2002).

• La ruta de l’exili. Dia a dia 70 anys després 
• Imatges de l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya" 
• 70 aniversari de l'exili 
• Memorial Democràtic