Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Alguns punts rellevants de la conferència són els següents:

 

• Recorda que menys del 20% del finançament de la cultura prové del patrocini privat i anima a contemplar la cultura com un camp d’inversió.

 

• Aposta per millorar la distribució i la promoció dels productes culturals per guanyar quota de mercat.

 

• El conseller diu que no hi ha polítiques socials potents que no contemplin l’accés universal a la cultura.

 

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha demanat avui, dia 28 de maig,  un major compromís del sector privat en el finançament de la cultura, ha assenyalat que cal realitzar un major esforç per millorar la distribució i la promoció dels productes culturals, i ha apostat per enfortir les indústries de cultura i comunicació catalanes perquè siguin més competitives en els mercats internacionals i de retruc, en el propi mercat de proximitat.

 

“Necessitem empreses i conglomerats més forts, capaços de competir en mercats internacionals, per ser també més forts a Catalunya” ha explicat Tresserras. El conseller també ha dit que “el mercat de la cultura catalana és un mercat mitjà a nivell europeu” i ha afegit que “hem de defugir el cofoisme i el derrotisme i crear espais estratègics per consolidar-nos com a cultura.  Ens hem de marcar com a objectiu incrementar la cobertura del propi mercat de proximitat”.

 

Segons Tresserras, “hem de contemplar el món cultural com un sector econòmic potent, transversal i que genera molt valor afegit, un sector multiplicador del valor, tant per a les empreses com per a la societat en general”. En aquest sentit, el conseller ha recordat que la cultura és també una exigència social bàsica i que no hi ha polítiques socials potents que no contemplin l’accés universal a la cultura”.

 

Tresserras ha fet aquestes declaracions durant la conferència que ha ofert aquest matí a Barcelona en el marc del Fòrum Nueva Economia, organitzat per ACS, Abertis i Assistència Sanitària Col·legial, amb la col·laboració del The Wall Street Journal.  Hi han assistit unes 200 persones, del món de la cultura, la comunicació i l’economia.

 

 

Inversió privada en cultura i Llei de Mecenatge

Pel que fa al finançament de la cultura, el conseller ha manifestat que, “en general, el sistema econòmic català s’ha compromès poc amb el seu sistema cultural” i ha dit que “des del sector privat no s’ha vist la cultura catalana com un espai possible per fer negoci”.

 

El conseller ha afegit que “a diferència del que fan moltes empreses a nivell estatal, a Catalunya el suport a la cultura es fa a través de fundacions i més com a beneficència que com a inversió”. En aquesta línia, Tresserras ha assenyalat que “és necessari que el conjunt de l’economia catalana vegi la cultura com un camp d’inversió”.

 

Segons Tresserras, “algunes empreses culturals tenen una excessiva dependència del sector públic i hem de generar projectes més ambiciosos que siguin capaços de créixer i mobilitzar més capital privat, incrementant també les aportacions públiques”.

 

Joan Manuel Tresserras ha il·lustrat les seves afirmacions amb dades sobre el finançament de la cultura l’any 2006 i ha dit que més del 80% de les aportacions corresponen al sector públic, mentre que menys del 20% procedeix del patrocini privat, bàsicament de caixes d’estalvi i empreses i fundacions.

 

En aquest sentit, Joan Manuel Tresserras ha dit que espera que aquest desequilibri en el finançament de la cultura es vagi corregint progressivament i que la Llei de Mecenatge, que és previst que el Govern aprovi l’any vinent, introdueixi majors contrapartides per a les empreses patrocinadores.

 

Accent en la promoció i en la distribució

El conseller també ha assenyalat que “durant molts anys s’ha posat l’accent en la producció i la quantitat” i ha afegit que “no pot ser que es posi només aquí perquè els productes culturals han d’estar sotmesos a una visió de mercat i d’excel·lència”. Tresserras considera que “hem de desplaçar el punt d’atenció de la producció cap a la distribució i la promoció dels productes culturals. Si no guanyem quota de mercat no estarem fent les coses bé”.

 

Cultura global i singular

D’altra banda, el conseller també s’ha referit al paper de la cultura en un món global i ha considerat que “hem de contemplar la globalització com una oportunitat i no com una amenaça. La globalització no crea una cultura global uniforme sinó que crea les condicions amb les que hauran de subsistir les diferents cultures del món”. En aquest sentit, segons el conseller “el que ens cal és disposar d’indústries potents de la cultura i de la comunicació, especialment en l’àmbit audiovisual”.

 

El conseller també ha instat a superar el debat sobre la “cultureta” i la “culturilla” i ha apostat per la construcció d’una “nova cultura nacional popular catalana que sigui compartida per tothom i que doni consistència al mercat”. “No ens fa nosa cap cultura ni cap llengua, no volem ser el subsistema cultural de ningú, volem ser sistema, i per això hem de singularitzar la marca de la cultura catalana”, ha dit.