Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació > Institut Català de les Indústries Culturals
50 anys de la Nova Cançó
.jpg)
Enguany fa 50 anys del naixement de la de la Nova Cançó. Un aniversari que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha volgut celebrar revifant la memòria de tots aquells que van viure aquest fenomen i redescobrint els seus sons i valors a les noves generacions.
En el marc d’aquest aniversari, el departament de Cultura i Mitjans de Comunicació presenta l'espectacle '50NC, Lletra i Música' un concert homenatge a càrrec del músic Marc Parrot; editarà un cançoner amb les 100 partitures més rellevants; organitzarà una exposició al Museu d'Història de Catalunya i ha cedit a una trentena de cineclubs catalans, la còpia restaurada del documental ‘la Nova Cançó’ així com d’altres films sobre el mateix tema que pertanyen al fons de la Filmoteca de Catalunya.
El departament també ha col·laborat amb la publicació del llibre 'Els setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis' escrit per Joaquim Vilarnau i ha donat suport a l’espectacle familiar del músic Carles Belda que produeix el Mercat de Música Viva de Vic.
Història
La Nova Cançó es va articular com una plataforma cultural de lluita política contra el franquisme. Raimon, l'artista més important de la Nova Cançó, va escriure la primera composició, Al vent, el 1959. Lluís Serrahima va publicar el mateix any a Germinabit l'article Ens calen cançons d'ara, referencial per al col·lectiu de cantants Els Setze Jutges, les discogràfiques Edigsa i Concèntric (que van llançar Jordi Barre, Guillem d'Efak, Salvador Escamilla, Núria Feliu, etc.), i els altres pioners d'aquest moviment de cançó en català.
El terme 'Nova Cançó' es va utilitzar per primer cop per anunciar La poesia de la Nova Cançó, l'actuació que van protagonitzar Miquel Porter i Josep Maria Espinàs, fundadors d'Els Setze Jutges, el 19 de desembre del 1961 al Centre d'Influència Catòlica Femenina (CICF) de Barcelona.
Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat (el primer que va situar una peça en català, Cançó de matinada, com la més radiada a tot Espanya), Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach (autor de L'estaca, la cançó catalana més coneguda a l'estranger) també van ser membres d'Els Setze Jutges.
El recital que Raimon va oferir el 1966 a l'Olympia de París va afavorir la projecció internacional de la Nova Cançó, inspirador de moviments semblants: Ez Dok Amairu, Canción del Pueblo, Voces Ceibes, Manifiesto Canción del Sur, Chinchecle, Canciu Mozu Astur, Movimiento por una Cultura Popular Canaria...
Jaume Arnella, Jordi Batiste, Xesco Boix, Ovidi Montllor, Pau Riba i Sisa van formar part d'El Grup de Folk, que va aportar un nou concepte d'espectacle en què la participació del públic era clau.
Entre la segona meitat dels anys 60 i la primera dels 70, es van donar a conèixer la Companyia Elèctrica Dharma, Coses, Esquirols, Falsterbo 3, Pere Figueres, Celdoni Fonoll, Joan Baptista Humet, Ia i Batiste, Isidor, Joan Isaac, Maria Laffitte, Biel Majoral, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Marina Rossell, Toti Soler, Al Tall, Pere Tàpias, La Trinca, Uc, etc.
Xevi Planas
Les lletres i melodies de la Nova Cançó persisteixen en la memòria col·lectiva i ara el músic i compositor Marc Parrot tornarà a interpretar-les amb el seu particular estil a ‘50 NC. Lletra i Música’. Ramón Simó és el responsable de la dramatúrgia d’aquest espectacle que és molt més que un concert. En Marc Parrot, a través d’un personatge creat per l’ocasió, fa de guia dins d’aquest univers particular una posada en escena senzilla però original que dóna coherència i sentit al repertori.
Dins el repertori hi haurà temes com "De mica en mica" d'en Serrat, "Homenatge a Teresa" de l'Ovidi Montllor, “El comptador d’estrelles” d’en Sisa o “Què volen aquesta gent”, de la Maria del Mar Bonet.
La banda que normalment acompanya en Marc Parrot, molt versàtil a nivell sonor, s’amplia per a l’ocasió amb un músic més, en Dani Ferrer. Així, a l’escenari ens trobarem amb Joan Anton Mas a la bateria, Marc Prat al baix elèctric i al contrabaix, Dani Ferrer al piano acústic, teclats, trompa i cors, Lluís Cartes a l'acordió, teclats, percussió i cors, i Camilo Pérez a la guitarra.
L’espectacle s’estrena el dia 26 d’agost al Festival Acústica de Figueres i estarà recorrent la geografia catalana i part de l’espanyola durant els següents 6 mesos. Alguns dels temes de l'espectacle es recullen al disc '50 Anys de la Nova Cançó'.
Notícies relacionades:
L’ICIC coprodueix el concert d'homenatge als 50 anys de la Nova Cançó “50NC Lletra i Música” (15.07.2009)
Fins a la data aquests són els concerts programats a la gira 50NC
CATALUNYA
26 d’agost: Figueres (Festival Acústica) Estrena
18 de setembre: Vic (Mercat de Música Viva de Vic)
26 de setembre: Premià de Mar
24 de octubre: Corbera de Llobregat
20 de novembre: Ripollet
22 de novembre: Igualada
27 de novembre: Manresa
28 de novembre: Terrassa
12 de desembre: Cerdanyola del Vallès
23 de gener: Valls
29 de gener: Badalona
12 de febrer: L’Hospitalet de Llobregat
27 de febrer: Torelló
19 de març: Barcelona (Festival Barnasants)
MALLORCA
18 de desembre: Alcúdia
19 de desembre: Petra
EUSKADI
13 de novembre: Donostia
GALICIA
Data per concretar: Ourense
Una producció de
Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC)
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
105 TV
Carles Belda ha pensat un espectacle musical per al públic familiar que descobrirà als més petits la història de la Nova Cançó. L'espectacle és una producció del Mercat de Música Viva de Vic amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).
En el marc de les activitats commemoratives del 50è aniversari d’aquest moviment musical la Filmoteca de Catalunya ha cedit a una trentena de cineclubs de poblacions catalanes, la versió restaurada de La nova cançó, de Francesc Bellmunt, i altres títols de l’època.
El film de Bellmunt ha estat expressament restaurat per la Filmoteca, i una sèrie de projeccions del mateix, i d’altres títols relacionats amb la música catalana, estan previstes fins a aquest moment a una trentena de localitats catalanes, xifra que molt probablement s’anirà ampliant fins a final d’any. Els altres films programats són: Raimon (Carles Duran, 1965), D’un temps, d’un país (Llorenç Soler, 1968) i Canet Rock (Francesc Bellmunt, 1976). La Nova Cançó és un film amb una múltiple dimensió històrica: va ser el primer guió autoritzat en català, Franco va morir durant el rodatge, l’estrena absoluta tingué lloc a Perpinyà en el marc del Congrés de Cultura Catalana, i amb el temps ha esdevingut un document històric, que combina, en un autèntic retrat de l’època, les actuacions de cantants com Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Francesc Pi de la Serra, Raimon o La Trinca amb les entrevistes d’Angel Casas a Jordi Pujol, Joan Miró, Jaume Perich, Manuel Vázquez Montalbán, Salvador Espriu, Carles Rexach, Joan Fuster, Francesc Candel, Josep Maria Espinàs, Joan de Sagarra i Marcel Oms, entre d’altres.
Els moments clau de la Nova Cançó es podran rememorar al Museu d'Història de Catalunya a través d'una exposició comissariada pel periodista Xevi Planas i la fotògrafa Pilar Aymerich i amb documentació del fotògraf Juan Miquel Morales. Entorn l'exposició es faran tot un seguit d'activitats culturals.
Cançoner
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació editarà un cançoner que compilarà un cenenar de partitures emblemàtiques de la Nova Cançó. Una publicació adreçada molt especialment als professionals i amants de la música que vulguin rememorar els diferents estils i sons d'aquest moviment musical.
Llibre CD
Escrit per Joaquim Vilarnau, el llibre 'Els setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis' fa un repàs històric i social exhaustiu centrant-se en qui van ser els Setze Jutges i en la figura de Raimon, un cantautor que tot i que sempre va estar molt unit a aquest moviment no va arribar a formar-ne mai part.
Coeditat per Cossetània i Enderrock amb el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC).
