Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

La propietat intel·lectual és un tipus de propietat que pertany a l'autor pel sol fet de la creació original d'una obra literària, artística o científica (art. 1 LPI), i que li confereix drets de caràcter personal i patrimonial, consistents en la plena disposició i el dret exclusiu a l'explotació de l'obra, sense més limitacions que les establertes a la llei. Això implica que l'obra no pot ser utilitzada o usada sense la prèvia autorització, onerosa o gratuïta, de l'autor.
L'autor no té necessitat de fer cap tràmit administratiu per fruir de la propietat intel·lectual de la seva obra. Per tant, la inscripció en el Registre de la Propietat Intel·lectual és sempre un tràmit voluntari. Tanmateix la inscripció serveix com a mitjà de prova que acredita qui és l'autor i a qui corresponen els drets d'explotació. Es considera que el dret existeix tal com es declara en el Registre llevat que es provi el contrari.

La propietat intel·lectual té la seva manifestació en dos tipus de drets: els morals i els d'explotació.

A l'autor corresponen també en exclusiva els drets d'explotació de la seva obra en qualsevol forma. Els principals drets d'explotació previstos a la llei són: 

• Reproducció: fixació de l'obra en un mitjà que permeti la seva comunicació i l'obtenció de còpies. 
• Distribució: posada a disposició del públic de l'original o còpies. 
• Comunicació pública: tot acte pel qual una pluralitat de persones poden tenir accés a l'obra sense prèvia distribució d'exemplars.
• Transformació: traducció, adaptació i qualsevol altra modificació en la forma de la qual es derivi una obra diferent.
• Obres completes: la cessió dels drets d'explotació sobre les seves obres no impedirà a l'autor publicar-les reunides en col·lecció escollida o completa.

Els drets d'explotació duren en l'actual legislació, tota la vida de l'autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de mort, moment en el qual l'obra passa al domini públic, podent ser utilitzada per qualsevol sempre que es respecti la seva autoria i integritat. Els drets morals, pel seu caràcter personalíssim van vinculats a la vida de l'autor. Tanmateix els drets d'autoria i integritat de l'obra poden ser exercits, sense límit de temps, pels hereus o persona designada per l'autor. El dret a decidir la divulgació de l'obra inèdita de l'autor el poden exercir les mateixes persones, durant 70 anys des de la mort de l'autor.

Tot i que els autors de les obres gaudeixen d'un amplíssim ventall de drets sobre les mateixes, aquests han de cedir en determinats casos enfront un interès social més ampli de promoció i desenvolupament de la cultura. Aquestes restriccions es concreten en la possibilitat de reproduir l'obra o part de la mateixa sense necessitat d'autorització expressa de l'autor en els següents casos: 

• Per donar constància en un procediment judicial o administratiu.
• Per ús privat del copista.
• Per ús privat d'invidents.
• En cites i ressenyes, amb finalitats docents o d'investigació, indicant la font i el nom de l'autor.
• Amb ocasió de treballs o informacions sobre temes d'actualitat.
• En relació a les obres situades en vies públiques.
• Per la seva utilització sense finalitats lucratives en determinades institucions de caire cultural i científic.
• Durant l'execució d'obres musicals en actes oficials. 
• No implica transformació que requereixi permís de l'autor la paròdia, mentre no suposi risc de confusió.

Els drets reconeguts per la Llei de propietat intel·lectual tenen diferents vies de protecció previstes: 

• Accions judicials davant la jurisdicció civil o criminal, segons procedeixi. Es pot reclamar el cessament de l'activitat il·lícita, una indemnització per danys i perjudicis i l'adopció de mesures cautelars.
• El Registre de la Propietat Intel·lectual, com a instrument de constància oficial dels drets, i amb efectes probatoris i publicitaris.
• Les entitats de gestió de drets. 
• L'ús voluntari del símbol © per part dels titulars dels drets d'explotació.

A més dels drets d'autor, la Llei de propietat intel·lectual protegeix també a les persones físiques o jurídiques en els següents casos: 

• Drets dels artistes, intèrprets o executants
• Drets dels productors de fonogrames
• Drets dels productors de les gravacions audiovisuals
• Drets de les entitats de radiodifusió
• Drets sobre les meres fotografies
• Drets sobre determinades produccions editorials

La principal legislació aplicable en matèria de Propietat Intel·lectual és: 

• Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, modificat per la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al Dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades. 
• Reial Decret 281/2003, de 7 de març, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual.
• Ordre de 4 d'abril de 1996, que estableix el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya. 

En virtut de convenis i tractats internacionals als quals s'ha adherit l'Estat espanyol, els autors espanyols estan protegits a gairebé tots els països del món. Els ciutadans d'altres estats tenen la protecció que els correspon segons els convenis signats amb els seus països.

La legislació sobre propietat intel·lectual i industrial és competència exclusiva de l'Estat (art. 149 de la Constitució Espanyola) i l'execució d'aquesta legislació correspon a la Generalitat de Catalunya en virtut de l'article 11.3 de l'Estatut d'Autonomia. Es tracta d'una normativa en constant desenvolupament atesa la importància que tenen en aquesta matèria els avenços tècnics. A més, la normativa espanyola està cada cop més condicionada per la normativa comunitària que pretén harmonitzar en aquest camp la legislació de tots els països de la Unió Europea.

Els autors que creen una obra i volen fer totes les passes per protegir els seus drets es troben davant una sèrie de conceptes i entitats que els poden resultar confusos si no tenen experiència en el tema.

• El Registre és un instrument de protecció dels autors i titulars de drets, que té caràcter voluntari.
• El Dipòsit Legal és un instrument per tenir coneixement de la producció impresa d'un país i mantenir un fons nacional de les obres impreses i gravades. Consisteix en una obligació imposada als impressors i productors de dipositar un determinat nombre d'exemplars en favor de l'Administració.
• L'I.S.B.N. (International Standard Book Number) és un codi numèric internacional, que els editors poden fer constar en els llibres i opuscles, i que té com a finalitat simplificar les operacions estadístiques i comercials entre llibreters i editors.
• El copyright © té per objecte informar de qui és el titular o cessionari en exclusiva del dret d'explotació sobre una obra. A continuació del titular cal indicar el lloc i la data de divulgació de l'obra. Per fer servir aquest símbol no cal fer cap gestió administrativa, i qui el posa ho fa sota la seva responsabilitat.
• Les entitats de gestió són associacions sense afany de lucre que gestionen drets d'explotació de la propietat intel·lectual en nom dels seus titulars. Els autors poden adreçar-s'hi per tal que s'encarreguin de gestionar els seus drets.